Goigs de santa Teresa de Jesús (18)

Gozos que á su seráfica madre y fundadora santa Teresa de Jesús dedican sus amantes hijas las Religiosas Carmelitas Descalzas de S. José de Toledo, [Barcelona]: Imprenta de V. Torras plaza del Buensuceso, núm. 2. Año 1869.

Per molt semblants que apareguin els goigs, cada full té la seva personalitat i el que estem veient és, en aquest sentit, extraordinari.

El títol indica clarament que obeeix a dues possibilitats que convergeixen en allò que és bàsic en aquest cas, la gestió dels populars fulls volants de goigs que circulaven alegrement entre devocions i aplecs pietosos.

Com sigui que aquesta impressió, “sus amantes hijas las religiosas carmelitas descalzas de S. José de Toledo” la dediquen a la santa, ens trobem davant de dues possibilitats: o algú del convent, que sabia dels goigs, els va encarregar de fer a Barcelona; o algun devot català, que també sabia dels goigs, els va voler oferir a les carmelites toledanes perquè els recitessin o cantessin. La dedicació no s’acaba aquí, ja que l’extensa poesia, de setze cobles més un “Coro” de quatre versos d’altre estrofisme, és totalment diferent de les lletres gogistes que hem mostrat i que veurem de totes les èpoques. La redacció va ser pensada, rimada i feta expressament per a les carmelites de Sant Josep de Toledo el 1869: canta la vida de Teresa amb tota la seva simbologia, visions, aspiracions, devocions i afectes; però també formula súpliques i desitjos polítics referits al moment històric: “Mira á tu España / Con compasion”, o “Por la iglesia y religion / Intercede con tu Esposo / En favor de su pastor”, per acabar dient:

Por tu reforma Teresa
Pide incesante al Eterno
Sin olvidar á tus hijas
Y á este tu devoto pueblo.

Menys original és la xilografia que presideix l’extens poema, com també són molt comuns els florons i l’orla, força corrents en aquests documents del XIX.

El monestir de Sant Josep de les carmelites descalces de Toledo, amb tanta història teresiana al darrere, data del 1569. La mateixa santa Teresa explica la seva creació amb tot de detall als capítols 15 i 16 de Las fundaciones. Aquesta comunitat estava vigent i activa en la segona meitat del segle XIX, al moment de redactar-se els goigs. El seu esperit viu ara al convent de les mares carmelites descalces de la plaça de Santa Teresa de Toledo.

Pel que fa a l’obrador tipogràfic dels Torras barcelonins, aquest full suposa una continuació del seu treball de goigs precedents, el núm 17: “Entre 1859 i 1864 hi ha dues vídues Torras: la de Rambla dels Estudis (Valentí) i la de Plaça del Bonsuccés (Vicenç). La de la Plaça del Bonsuccés perdurà fins l’any 1873 o potser 1878”.

Full documentat als Amics dels Goigs.

---

Bibliografia

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix, “Torras”, dins “Els fulls de goigs del santuari de la Mare de Déu del Coll i Font-Rúbia”, Finestrelles, 3 (1991), p. 93.

TERESA DE JESÚS, “Libro de las fundaciones: capítulos XV-XVI”, dins Obras completas, Madrid: M. Aguilar, 1940, p. 511-518.

[Nora VELA]