Uns goigs catalans i unes cobles castellanes de la Mare de Déu del Carme publicats el 1701

L’any 1701 es va publicar el llibre del carmelita calçat Joan Àngel Serra, Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Carme: conte juntament la historia de la religió carmelitana, la explicació de la Butlla sabatina, lo que han de fer los devots y confrares de Maria SS. que aportan lo seu S. escapulari,[1] a la impremta de Jeroni Palol. Sembla que l’obra va gaudir de gran acceptació. A la mort de Jeroni Palol, Francesc Oliva va adquirir l’any 1703 la impremta a la vídua de l’estamper, es va fer càrrec del taller i de la publicació de les obres que havien restat inacabades pel difunt o de les quals tenia la privativa. L’any 1705, i encara amb el nom de Jeroni Palol, Oliva publicà una nova edició del Llibre dels miracles…, que presentava, però, algunes remarcables diferències respecte de la primera.

La primera diferència és ben visible a la primera pàgina: d’una profusa ornamentació a l’edició de 1701 es passa a una presentació molt senzilla i sense floritures en la de 1705.

Els gravats de la Verge del Carme són de factura ben diferent: a la primera edició, la Mare de Déu, dalt d’un escut del Carme, fa entrega de l’escapulari a un frare i a una monja, mentre que en el gravat de 1705 l’escapulari és entregat per a salvar les ànimes dels penitents del purgatori.

El tercer element diferenciador el podem trobar en les aprovacions de l’obra. L’edició de 1701 contenia les aprovacions i censures del mercedari Josep Delàs, i dels carmelites calçats Francesc Solà, Joan Gay, i del provincial de l’orde, Francesc Bataller (1657-1735), a més de la summa del privilegi concedit per l’aleshores virrei de Catalunya, el príncep Jordi de Hesse Darmstadt, seguides d’una epístola al lector. L’edició de 1705 únicament incorpora l’aprovació de Josep Delàs i de Francesc Solà, han desaparegut les dels carmelites Joan Gay i Francesc Bataller, i es manté l’epístola al lector, on es fa una defensa de l’ús pastoral del català.[2] La desaparició més sospitosa és la de la summa del privilegi, signada per Jordi de Hesse, conegut pel seu austriacisme i enemic borbònic declarat, per la qual cosa l’exhibició de la seva llicència no seria gaire ben vista cap a 1705. Pocs anys després, passada la guerra de Successió, els frares calçats Francesc Solà i Francesc Bataller hagueren d’anar a l’exili en la repressió decretada per Felip V, i eren considerats declarats desafectes a la monarquia borbònica.[3]

En la primera edició, i com a colofó de l’enfilall de miracles i prodigis referits en el llibre, s’inclouen els “Goigs de la Sagrada Verge Maria, Senyora nostra de Mont del Carme” i uns versos en castellà, les “Coblas a los Dolores de la Virgen del Carmen, que se cantan en el Adviento y Quaresma”, dels quals oferim la transcripció en l’apèndix d’aquest post.

En alguns volums de l’edició de 1705 que hem pogut consultar han desaparegut els goigs i les cobles, però en altres es mantenen El text d’aquests goigs no té res a veure amb els goigs que es van publicar com a full volander a Barcelona l’any 1683 per l’impressor Cormellas, i dels quals va donar notícia l’especialista Nora Vela en un post anterior.[4] Val a dir que el text de 1683 apareix ja recollit en el llibre del carmelita calçat perpinyanès Josep Elies Estrugós, publicat a Perpinyà per l’impressor Esteve Bartau l’any 1644: Fenix catala, o Llibre del singular priuilegi, fauors, gracias, y miracles de Nostra Senyora del mont del Carme. Estrugós declara que amb aquests goigs els frares acostumaven saludar la Mare de Déu els dissabtes a completes i els diumenges d’hàbit un cop acabada la processó.

En tot cas, els goigs publicats en el llibre de Serra en 1701 semblen recollir un text de finals del segle XVII. Per altra banda, les cobles castellanes incloses en el llibre aporten una interessant referència, que s’estilava cantar-les durant l’Advent i la Quaresma, i suposem que gaudirien per tant d’una certa popularitat, donat el gènere poètic de què es tracta.

Els dos textos dels goigs apareixeran publicats endavant en distintes edicions de fullets.[5]

La base de dades Cens de Poesia Catalana de l’Edat Moderna, vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans, inclou aquests goigs en el seu catàleg, per bé que no arriba a determinar la seva primera edició impresa en 1701.

Una versió manuscrita es conserva a València, en un recull de goigs marians, però que sembla procedir d’una còpia de l’imprès (Biblioteca Històrica de la Universitat de València, ms. 828; MCEM 2363).

Res es diu, en canvi, de les Coblas castellanes, de les quals ara com ara no n’hem pogut esbrinar res.

L’estamper Jeroni Palol havia publicat anys enrere, en 1685, un llibre de similars característiques, del dominic Jeroni Taix, Llibre dels miracles de No. S. del Roser, y del modo de dir lo rosari de aquella (títol imprès per Matevad a Barcelona en 1677), que posteriorment també editaria Narcís Oliva. De les premses d’aquest taller gironí de Palol sortí una abundant producció gogística: goigs dedicats a la Verge del Gresolet, a Nostra Senyora de Misericòrdia de la vila de Canet, a la Verge Maria dels Arcs, a sant Narcís, a les santes Justa i Rufina, a Nostra Senyora del Roser…

El successor de Palol, l’estamper i llibreter Narcís Oliva, va publicar novament el text de Serra a Girona, amb addicions de nous miracles a l’original, compilats per un altre carmelita calçat com el mateix Joan Àngel Serra, en una edició amb l’escut del Carme calçat a la portada, on no s’indicava l’any, però com que a la pàgina 325 se cita l’any 1767 acostuma a donar-se aquesta data [post 1767], i que no inclou ni els goigs ni les Coblas. Posteriorment, Oliva publicà una altra edició el 1802.[6]

L’any 1730 Josep Teixidor, estamper del rei nostre senyor, publicà la mateixa obra a Barcelona, que contenia els Goigs i les Coblas. Ja en plena monarquia borbònica, l’advertiment “ab llicència” esdevé “con licencia”, i la composició de la portada i el gravat, sense ser idèntics del tot, són una còpia prou fidel de l’edició de 1705.[7]

Un segle després, el 1863, l’obra va editar-se a Barcelona, pels successors de l’impressor Font.

Els goigs també van ser publicats en full solt, a Barcelona, pels impressors Joan Centené i Joan Serra, amb un gravat de la Verge del Carme amb l’escapulari, i amb el format i la decoració habitual dels goigs tradicionals, amb el títol “Goigs de Nostra Senyora del Mont del Carme”.

Centené i Serra es dedicaren a publicar fulls volanders a principis del segle XIX a Barcelona.[8]

La publicació a Girona durant els segles XVIII i XIX de les diverses edicions del Llibre de miracles, que alimentaren la pietat popular, mena a pensar en l’impuls que degué donar a l’obra el convent dels carmelites calçats o de l’antiga Observança de Peralada, per bé que va ser el darrer de l’orde fundat a Catalunya, després del de la Puríssima Concepció de Perpinyà (1265), el Carme de Lleida (1278), la Transfiguració de València (1281) i el Carme de Barcelona (1292). En tot cas, la devoció a la Mare de Déu del Carme i al seu escapulari seria recolzada en terres gironines per les noves fundacions del Carmel descalç dels convents de Sant Josep de Perpinyà (1589) i de Sant Josep de Girona (1591).

APÈNDIX

Goigs de la Sagrada Verge Maria, Senyora nostra de Mont del Carme

Los favors Reyna sagrada
Qu·em rebut de vostres mans
Cantan los Carmelitans
Siau benaventurada.

Mirau-vos Reyna sagrada;
y obriu las vostres mans,
als devots Carmelitans
siau-los prompta advocada:
lo qui humil vos reclama
ohiu-lo Verge en sos plants,
cantan los Carmelitans, &c.

Lo primer per consolar-nos
al Mont del Carme figura
de un Núvol fou mostrar-vos
a Elias gran ventura,
antes que vos fósseu nada
nou-cents anys, y més abans,
cantan los Carmelitans, &c.

Favor fou molt singular
digne de eterna reverència,
de que quant volgué casar
vostre àvia santa Emerència:
al Carme se’n fou anada
consultar ab aquells Sants,
cantan los Carmelitans, &c.

Gran favor fou Reyna mia
fundar primera Capella,
ab títol de Verge Maria
del Carme, Montanya bella:
fèrtil, fresca, y poblada
de molts devots Hermitans,
cantan los Carmelitans, &c.

Favor fou de gran Senyora
Reyna que·ns volguéreu fer,
en ser nostra Protectora
declarant vostre voler!
de MARIA Inmaculada
lo títol de Observants,
cantan los Carmelitans, &c.

Favor fou que espanta al món
Santíssima Senyora,
quant vestíreu a Simon
l’hàbit que tothom adora:
siau beneyta, y llohada
sempre per los Christians,
cantan los Carmelitans, &c.

Favor fou, y adjutori
dir qui l’hàbit vestiria,
de penes del Purgatori
primer Disapte exiria:
Reyna siau excelçada
dels Àngels; y tots los Sants,
cantan los Carmelitans, &c.

Reyna dich que·s gran favor
vestir l’hàbit qual dau vós,
quin Monarca, o emperador
s’és vist may tant gloriós:
més l’estim Reyna sagrada
dels favors de vostres mans,
cantan los Carmelitans
Siau benaventurada.

 

Coblas a los Dolores de la Virgen del Carmen, que se cantan en el Adviento y Quaresma

Sagrada Reyna del Cielo
Bendita Madre de Dios,
Virgen Madre del Carmelo.
Por la pena, y agonía
que os dio a saber el Huerto,
de sangre, y agua cubierto
Jesús el rostro tenía,
quando el Ángel le traía
la resolución del Cielo;
Señora rogad por nos, &.

Por los nudosos cordeles,
con que sus manos prendieron
a un pilar donde se dieron
cinco mil asotes crueles;
para que las Almas fieles
tengan divino consuelo;
Señora rogad por nos, &.

Por el terrible dolor,
que la Corona de espinas
hirió las sienes divines
de Jesús mi Redemptor,
para quitar el rigor
de la malicia del suelo,
Señora rogad por nos, &.

Por la Púrpura, y la Caña,
con que le mostró Pilatos,
al tropel de los ingratos,
para mitigar la saña:
con la sangre que le baña
desde la cabeza al suelo
Señora rogad por nos, &.

Por el tránsito postremo,
que en Jerusalén pasó,
quando en sus ombros llevó
aquel pesado Madero,
y como a Isac verdadero,
hizo sacrificio al Cielo,
Señora rogad por nos, &.

Por los senyales que hizieron
las tinieblas y la Luz,
quando enclavado en la Cruz
al Rey de la Gloria vieron,
y con clamores rompieron
del Templo el silencio, y velo;
Señora, rogad por nos, &c.

Por aquella cruel Lançada,
que después de Christo muerto
dexó su costado abierto,
y vuestra alma traspasada;
y pues sois Abogada
de los humildes del suelo;
Señora rogad por nos, &.

Sagrada Reyna del Cielo
Bendita Madre de Dios,
Señora Rogad por nos,
Virgen Madre del Carmelo.

Notes

[1] En relació amb aquesta obra vegeu també el nostre post “La Mare de Déu del Carme i la guerra de Successió. Dos relats gironins”, Castell Interior (2014) [consulta: 20/05/2019].

[2] Com ha fet notar Xavier BARÓ QUERALT, La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709), PAM, 2009, p. 83.

[3] Gustau ERILL I PINYOT, “El clergat a Catalunya durant la Guerra de Successió. Primera aproximació”, Arraona, 34 (2014), p. 116-147.

[4] Nora VELA, “Goigs a la Mare de Déu del Carme de ciutats, viles i santuaris catalans”, Castell Interior (2017) [consulta: 20/05/2019].

[5] Ídem, “Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Carme”, Vademècum (2017) [consulta: 20/05/2019].

[6] El fet que siguin dos impressors gironins els que van publicar l’obra ha motivat confusions, com que s’atribuïssin a Narcís Oliva les dues edicions a nom de Jeroni Palol, com veiem a Montserrat JIMÉNEZ SUREDA, Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu, UAB, 2014, p. 315.

[7] Cal agrair a l’Àngels Rius Pous, de la Biblioteca de Montserrat, la possibilitat de poder consultar aquesta obra i de comparar-ne les diverses edicions.

[8] Vegeu Montserrat COMAS I GÜELL, La impremta catalana i els seus protagonistes: A l’inici de la societat liberal (1800-1833), València: PUV, 2012.

[M. Mercè GRAS]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.