Els Osona i els seus llibres. Una dinastia de metges, apotecaris i eclesiàstics de Vic, vinculada al Carmel descalç

La presència del diferents membres de la família Osona, tant com a antics posseïdors de llibres o bé com a autors d’obres pertanyents al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ens ha permès traçar una interessant panoràmica d’aquesta família vigatana i de la seva aportació cultural.

Una branca de la família Osona va dedicar-se al camp de la farmàcia i de la medicina, mentre que una altra va destacar preferentment en l’estament eclesiàstic, però compartiren una notable vinculació al Carmel descalç de Vic, tant amb la seva branca masculina com femenina.

Els Osona

Magí Osona, el pare, treballà com a jove farmacopola a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona entre 1617 i 1619, imaginem que poc després de realitzar els seus estudis a l’Estudi General de la capital catalana.[1] Retornat a Vic, va comprar una casa a la plaça del Mercadal, amb la botiga d’apotecaria a peu de carrer i l’habitatge al pis superior. Com a membre de l’estament gremial formava part, l’any 1626, de la confraria de Sant Cosme i Sant Damià de Vic, que agrupava metges, cirurgians, apotecaris, cerers i adroguers, a la qual també pertanyia l’apotecari Joan Parer, germà de la seva esposa Maria.[2] Tenim constància dels serveis professionals de Magí al convent de carmelites descalces de Vic, ja que en el llibre de comptes conventuals es conserva una anotació del pagament de 40 lliures a favor seu per les medecines subministrades a les monges entre 1638 i 1640.[3]

Osona va participar de forma destacada en el govern municipal, i fou conseller en cap de Vic els anys 1646 i 1651.[4] El 1652 tota la família va marxar de la ciutat i va tancar-se la botiga. Desconeixem els motius pels quals la família abandonà Vic, però és plausible que tingués a veure amb alguna represàlia derivada de la guerra dels Segadors, o potser conseqüència de les bandositats locals entre nyerros i cadells, encara que el moment també coincideix amb l’epidèmia de pesta de 1651-1652. De fet, aquell any es correspon amb la data de redacció del testament de Magí, escrit de mà pròpia del testador, el 20 de desembre de 1652, i lliurat al rector de Sant Feliu de Rodors, a la casa pairal de la seva esposa, i que fou publicat a la seva mort, el 3 de juny de 1657. Entre les seves darreres voluntats, a banda dels llegats familiars, deixava algunes quantitats a l’hospital de Ramon de Terrades a Vic, i al de la Santa Creu de Barcelona.[5]

No va ser fins al 1660 que la vídua de Magí, Maria Parer, tornà a obrir el negoci familiar, emparant-se en la facultat que tenien les vídues d’apotecari, segons els estatuts del Col·legi professional, de tenir botiga oberta pel seu compte si tenien fills menors de 25 anys aprenents de l’ofici.[6] Una vegada ja traspassada la mare, els fills que es dedicaren a l’apotecaria van venir a raons sobre l’herència, moment en el qual es realitzà l’inventari dels béns de la botiga familiar.

Els fills de la família Osona-Parer es dedicaren a l’àmbit de la salut; dos germans seguiren l’estela del pare i es feren apotecaris, mentre que els altres tres estudiaren medicina.

Joan Osona Parer, el fill primogènit, continuà el negoci familiar. Després de la mort dels pares, començà l’any 1667 un plet amb el seu germà Josep, també apotecari. De fet, les picabaralles entre germans dataven d’anys abans, com ho demostra la publicació d’unes al·legacions en dret.[7] Aquest contenciós per l’herència familiar va ser continuat pel seu fill Benet, cerer, contra la seva cosina Teresa, filla del seu oncle Josep Osona Parer. A la Biblioteca de Reserva es troba un llibre amb la marca de propietat de Benet Osona, en concret l’obra del frare servita, i també antic posseïdor de llibres de la biblioteca, Lorenzo Reymundínez, Tratado historico y panegyrico: dividido en tres partes: vida portentosa de San Felipe Benicio, noble florentino, quinto general y propagador del sagrado orden de los siervos de Maria Virgen y de la devocion de sus dolores: sacada de varios authores domesticos y externos / escrita por […] Lorenzo Reymundinez […]; dase antes una breve noticia del origen de dicho orden y de las congregaciones de la Virgen Dolorida para mas clara inteligencia de la historia; al fin se ponen tres tablas cronograficas que contienen los varones mas ilustres en virtud, doctrina y dignidad con que en tres centurias se ha ilustrado dicho orden, Barcelona: por Francisco Guasch […], 1713.[8]

Josep Osona Parer (c. 1672-1721), va ser apotecari com el pare i el germà i, com a fill fadristern o cabaler, va haver d’abandonar la ciutat natal i obrir la seva botiga en una altra localitat. Establert a Caldes de Montbui, va ser un dels millors amics del jove Josep Aparici, futur geògraf, i del pare d’aquest, segons testimonien les memòries del geògraf, que el considerà un dels seus primers mentors culturals:[9]

Tenia mon pare dos amichs corals, lo un era lo doctor Salvador Grau, metge, que casà ab germana del Doctor Pau Rovira, y de assò ve la amistat que sempre las dos casas nos havem continuat. Lo altre, Joseph Osona, de Vich, apotecari, que casà ab una germana de la mare de Joseph Costa, qui casà ab Gertrudis, ma filla, y ell morí en 1721, com lo meu pare, a la edat de 49 anys; y del dit Osona me quedà la conexensa de Joan Costa, cunyat de Osona, y se ha continat la amistat y després lo parentiu.

Aquestos hòmens, que ab mon pare may se dexàvan, me oferiren y continuaren la mia amistat, y en particular ab Osona, que feya quant podia per mi, y a modo de mestre me advertia y me ajudà molt a ma intel·ligència. Era amich de llegir història, com també mon pare, y jo llegia tots quants llibres ells llegían, que don Francisco Rius y Bruniquer, alesoras doctor Francisco Rius, que sols era advocat, y los ne dexava, que me’ls ne passava de assí quant mon pare m’i enviava, y los grans modos de Joseph Osona, gran judici y capacitat, me ajudà ab lo seu tracte per aprofitar alguna cosa de intel·ligència.

Josep va casar-se a Caldes amb una Costa, tia materna del gendre de Josep Aparici, Josep Costa Casas, que era procurador major de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, confiter i adroguer, i fill del també adroguer Joan Costa. La filla d’aquest matrimoni, Teresa Osona Casas, va contreure matrimoni també dins el mateix àmbit gremial, i casà amb Francesc Arbell, candeler de cera i ciutadà de Vic, mort ja el 1713.[10]

Els altres dos germans, Francesc i Fèlix, es dedicaren a la medicina.

Francesc Osona Parer (m. 1709) va ser doctor en medicina, i la seva pràctica mèdica quedà reflectida en el seu llibre de visites, que es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic. Consta que va tenir gran relació amb el convent de Sant Jeroni dels carmelites descalços de Vic, i en el seu testament va instituir la fundació d’unes misses a l’església dels frares.[11]

Fèlix Osona Parer (m. 1715), doctor en medicina, va casar-se amb Anna Maria Oliver (m. c. 1679), natural de Ceret. Va ser metge de les carmelites descalces de Vic entre 1706 i 1713, segons testimonien els llibres de comptes conventuals. La seva filla, Maria Osona Oliver (1673-1760), òrfena de mare als sis anys, va vestir l’hàbit carmelità al convent de Santa Teresa de Vic el 1688, amb el nom d’Anna Maria de Sant Fèlix, i professà un any després, amb un dot de 600 lliures. A la seva mort, la comunitat va dedicar-li un extens elogi fúnebre.[12]

Bru Osona Oliver (m. 1702) va estudiar medicina com el seu progenitor.  L’any 1695 signà, com a llicenciat, un sonet laudatori en castellà en els preliminars d’una obra del seu amic, doctor en arts i medicina, Francesc Troch (germà de l’apotecari Josep Troch), i que estava dedicada a la triaca magna o triaga magna, una mena de remei universal, confeccionat amb molts elements exòtics, formulada per diversos metges de l’antiguitat, destacadament per Andròmac, metge de Neró; a Barcelona s’elaborava de forma pública i ceremonial a la plaça de Sant Jaume.

  • Oratio in lavdem theriacae magnae Andromachi senioris à Galeno transcriptae Lib. [I] de Antidotis […], oratore Francisco Troch Artivm […] Barcinone sub die 4 Novembris 1695 […], Barcin.: ex typ. Joannis Jolis.

Bru va premorir al pare, l’any 1702. Pare i fill van ser enterrats a l’església de les monges.[13]

Com a metge, Fèlix Osona Parer va atendre una epidèmia de febres malignes que va afectar Vic i la seva rodalia cap al 1684, i que possiblement es tractà d’un episodi de tifus; fruit de les seves observacions, va redactar diversos tractats terapèutics, que foren impresos entre 1698 i 1700, i que es poden localitzar en el Fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona:

  • Tractatvs de febre maligna Vicensi famosa ad alios etiam affectvs accommodvs, a doctore Felice Osona […]: eqvidem famosa merito inscribitvr haec nostra febris, siquidem clamosa circa illam suscitata oppositio per totum resonuit principatum, etiam quia dextera eius curatio, tamquam fama, leges à medicinae principibus stabilitas promulgat, ne in illa, neque in alijs praeter naturam affectibus talis artis cultores delinquant, lege & hoc invenies & procellosis nubibus discusis, veritatem clariùs orientem, Barcelona: Rafael Figueró, 1698.

L’autor entrà en polèmica amb altres dos metges vigatans, Marcià Homs i Ignasi Moreta, principalment a causa de les seves tesis relatives a l’ús de les sagnies com a remei terapèutic. Homs publicà l’any 1699 dos opuscles rebatent les tesis d’Osona:

  • Anathomes novi tractatvs de febre maligna Vicensi famosa a doctore Felice Osona in lvcem editi: dilvcidatio veritatis solidioris, circa sangvinis missionem in praefatis febribvs malignis, non frivolis et chimericis fvndamentis stabilita, sed Hercvleis Hyppocraticis et Galenicis colvmnis fundata / a doctore Martiano Homs […], Barcin.: apud Figverò, 1699.
  • Dilucidatio veritatis solidioris circa sanguinis emisionem febribus malignis a doctore Marciano Homs […], Barcelona: 1699.

Aquell mateix any, Ignasi Moreta, doctor en filosofia i medicina, s’afegí a la discussió amb un nou imprès:

  • Mercurius compitalitius verioris medicinae viam commonstrans Philotheoro medico peregrino / apvd rationale tribvnal dvcto a Ignatio Moreta […], Barcin[one]: apud Figverò, 1699.

En resposta al seus crítics col·legues, Fèlix va escriure un apèndix a la seva obra, publicat a Girona en aquesta ocasió:

  • Appendix tractatus de febre maligna vicensi famosa, Gerundae: apud Hieronymvm Palol, 1700.

L’any 1703 Fèlix exercia encara la medicina, com demostra un peritatge mèdic que realitzà per a la Diputació del General.[14]

Vicenç Osona Parer (m. post 1695), va ser el tercer dels germans queva estudiar medicina, i consta que cap al 1670 fou un dels membres de la comissió creada per determinar les incompatibilitats i els problemes d’intrusisme existents entre cirurgians i apotecaris dins la confraria de Sant Cosme i Sant Damià de Vic. Com el seu germà Fèlix, va ser facultatiu de les carmelites descalces de Vic, especialment entre 1671 i 1683, encara que en altres anys l’anotació “Dr. Osona” en els comptes de les monges pot correspondre indistintament a un o altre germà.[15]

Encara que d’ell personalment no en disposem de gaire dades, consta com a antic posseïdor de dos llibres actualment a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. El primer és un compendi de obra de Girolamo Fracastoro (1478-1553), autor que va posar nom a la sífilis i va descriure els seus efectes a Syphilis sive morbus Gallicus (1530); Fracastoro, a més, va estudiar els mecanismes de transmissió de les malalties contagioses en general a De contagione et contagiosis morbis (1546). Aquest interès de Vicenç per l’obra de Fracastoro sintonitza perfectament amb els treballs del seu germà Fèlix sobre les febres. El volum pertanyent a Vicenç és la següent edició de l’obra de l’autor italià:

  • Hieronymi Fracastorii […] Opera omnia: qvorvm nomina sequens pagina plenius indicat: accessit index locvpletissimvs, Venetiis: apvd Ivntas, 1584.

L’altre títol pertanyent a Vicenç és un llibre de Valerio Polidoro (actiu 1587-1590), relatiu a exorcismes, i que era propietat d’Osona l’any 1695, segons indica l’exlibris manuscrit del volum:

  • Practica exorcistarum F. Valerii Polidori Patauini, conuentualis fran. artium, & sacr[a]e theologiae doctoris, ad daemones & maleficia de christifidelibus eiiciendum, duas habens partes, quarum prima expulsio daemonum dicitur, & maxime efficaciae diuersos co[n]tinet exorcismos, secunda verò, dispersio daemonum vocatur, & probatissima remedia continet applicanda, Patauii: apud Paulum Meietum, 1587.

Aquesta obra va anar a parar posteriorment al convent de Santa Caterina de Barcelona, com indica la nova marca de propietat. Tal vegada el dominic Francesc Osona (m. 1705) era fill de Vicenç, i qui va aportar aquestes obres a la biblioteca dels predicadors. Francesc professà com a dominic al convent de Santa Caterina l’any 1680; doctor en filosofia i teologia, va ser catedràtic de teologia moral a la Universitat de Vic,[16] i és autor de diversos sermons impresos que poden consultar-se a la biblioteca de Reserva:

  • Discurso panegyrico de la proteccion de los martyres Luciano y Marciano en la fiesta que el dia 21 de deziembre del año 1695 solemnizaron sus nobles procuradores en la iglesia de Nuestra Señora de la Piedad de la ciudad de Vique / dixole […] Fr. Francisco Osona […]; sacale a lvz vn devoto de los santos y apasionado del autor, En Barcelona: por Iayme Surià […], 1696.
  • Oracion evangelica en accion de gracias a Maria del Rosario […] por la salvd restitvida al Rey nuestro señor Carlos Segvndo […] / dixola […] Fr. Francisco Osona […] en la fiesta qve hizo con mvsica, Te Deum, fuegos, el convento de Nuestra Señora del Rosario de Vique a los 4 de Noviembre de 1696 […], Barcelona: por Rafael Figueró, [1697?].

Aquesta branca familiar dels Osona és una bona mostra de l’endogàmia gremial, amb nombrosos vincles entre membres de corporacions afins: apotecaris, metges, adroguers i cerers…, i evidencia la significació cultural d’aquest sector professional, així com les seves aportacions en el camp de l’observació i pràctica mèdica.[17]

Els Osona i el Carmel descalç

La relació dels Osona amb el Carmel descalç té a veure amb els seus vincles amb una altra branca de la família. Maria Osona Mongraula, vídua de Francesc Bergadà, fou la principal benefactora i alma mater de la fundació del convent de Santa Teresa de les carmelites descalces de Vic (1637). La vídua professà en el Carmel descalç com a Maria de les Llagues (1591-1650), on van ingressar juntament amb les seves dues filles, Anna Maria i Teresa. Anna Maria de Sant Josep, Berguedà Osona (1616-1670), dona de forta personalitat i religiosa eminent, va ser la primera de la família a professar (1632), al convent de Barcelona, abans que culminés la fundació vigatana encapçalada per la seva pròpia mare.[18] La seva germana, Teresa de Jesús, Berguedà Osona (1621-1640), vestí l’hàbit juntament amb la seva mare (1638), i va morir poc després a Vic.

Els influents germans de Maria Osona, els canonges Josep i Miquel Joan, i el doctor en drets Domènec Osona Mongraula, foren destacats protectors de les Tereses de Vic, i contribuïren amb generoses donacions i almoines a la construcció de l’església de Santa Teresa.[19] Miquel Joan Osona va ser un destacat predicador i els seus sermons constitueixen peces destacades de l’oratòria barroca en català, dos dels quals compten amb diversos exemplars a la biblioteca de Reserva:

  • Sermo de la Immacvlada y candida Concepcio de Maria Santissima, predicat en sa festivitat solemne y celebre en la Seu de Barcelona / per lo doctor Miquel Ioan Osona […]; donat a l’estampa per orde [sic] dels […] majorals de la confraria de la Concepcio Purissima […], En Barcelona: per Gabriel Nogues […]: venense en casa de la viuda Biosca […], 1636.
  • Sermo del invicto y glorios martyr S. Iordi, Patro insigne del Principat nobilissim de Cathalunya, predicat en la sumptuosa Capella de la Illustrissima Casa de la Diputacio / per lo Doctor Miqvel Ioan Osona […]; donat a la estampa per orde dels Senyors Diputats, En Barcelona: per Gabriel Nogues […], 1638.[20]

El seu posicionament polític, favorable a Felip IV i contrari a l’aliança amb França, va ser causa de diversos incidents. El maig de 1645 les tropes gales van rendir la fortalesa de Roses, i a Barcelona les autoritats profranceses van celebrar un “Te Deum” en acció de gràcies, cerimònia on, segons es desprèn d’una dècima humorística, no va assistir el canonge i cabiscol de la seu de Barcelona Miquel Joan Osona, filipista declarat, el qual és adjectivat en el poema com a “lleó”, o seguidor de Felip IV, per oposició als galls de França:[21]

Avuy hem vist moltas cosas

En la Çeu de Barcelona,

Y és que no à assistit Osona

En lo tedèum de Rosas.

Alguns, ab caras plorosas,

Han fet gran demostració

Y altres, ab ostentasió,

An mostrat tanta alegria

Que an declarat aquest dia

Lo capiscol per lleó.

A banda d’aquesta descripció humorística de la postura política del canonge, l’oposició d’Osona a les autoritats del moment es manifestà en altres actuacions, i especialment en l’admissió com a capitular de Pere de Rocabertí, germà del felipista comte de Peralada. Aquest fet va comportar la seva detenció, el 14 de desembre de 1645, juntament amb els canonges Taverner i Coll, i el seu desterrament a Roma, per ordre de Lluís XIV.[22] L’incident derivà en un apassionat debat jurídic, amb un rerefons clarament polític, amb la publicació de pamflets, fullets, amenaces canòniques…[23]

L’any 1647 es va rebre una informació sobre les disputes i agressions hagudes entre el vigatà Miquel Joan Osona i el manresà Fructuós Bisbe Vidal,[24] ambdós canonges de la catedral de Barcelona, segurament a causa del diferent posicionament polític que mantenien, contrari o favorable al partit francès.[25] Mentre que Osona va ser desterrat a Roma el 1645, Bisbe Vidal actuà com a procurador del marquès de Brézé en la jura d’aquest noble com a virrei francès de Catalunya, el 30 de desembre de 1641.[26]

Finalitzada la guerra dels Segadors i retornat a Barcelona, Osona es significà igualment en la defensa de les prerrogatives del Capítol de la Seu davant els membres del Sant Ofici, en concret arran de la publicació d’un edicte que els membres de la Inquisició pretenien fer a la catedral abans que els mateixos canonges, el 14 d’agost de 1653.[27] L’any 1656 el cabiscol Osona signà l’aprovació del certamen poètic dedicat a la Immaculada Concepció,[28] dogma defensat per ell uns anys abans en un abrandat sermó publicat l’any 1636. L’influent canonge continuà contribuint amb els seus recursos a la construcció del convent de Santa Teresa de Vic, on havien professat la seva germana i la seva neboda, i entre 1662 i 1663 signà diversos contractes per al retaule de l’església.[29] Com a membre de l’estament eclesiàstic i capitular, Osona continuà assistint a les juntes de braços de la Diputació del General, fins a la darrera compareixença, el desembre de 1665.

Certament els Osona, tant els pertanyents al món gremial i de la salut, com aquells altres que abraçaren la vida religiosa, se’ns mostren, a través dels seus escrits i dels llibres que posseïren, com una dinàmica, culta i influent nissaga vigatana, que realitzà moltes i rellevants aportacions culturals, i que hem volgut posar en valor a través del fil conductor de les obres conservades a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Notes

[1] Xavier SORNÍ ESTEVA, “Els apotecaris i l’apotecaria de l’Hospital de Santa Creu entre 1526 i 1658”, Discurs llegit en l’acte de recepció de l’acadèmic numerari molt il·lustre Dr. Xavier Sorní Esteva celebrat el dia 19 de novembre de 2001, Barcelona: [Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya], 2001, p. 15, 22.

[2] Federico SENA, “La pequeña historia de la Cofradía de San Cosme y San Damián”, Ausa, 5/51 (1965), p. 181-191.

[3] Arxiu de les Mares Carmelites Descalces de Vic (AMCDV), Libro donde se irán asentando los gastos 1654 […], s. f.

[4] Eduard JUNYENT, La ciutat de Vic i la seva història, Barcelona: Curial, 1976, p. 501.

[5] Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), Arxiu de la Pietat de Vic, (APtV)-378. Escriptura solta.

[6] Maria UTGÉS VALLESPÍ, “La botiga de Magí Osona, un farmacèutic de Vic del segle XVII”, Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 30 (octubre 2011), p. 21-26.

[7] Pro Felice Osona medicinae doctore contra Joannem Osona pharmacopolam, satisfactio in contrarium deductis suo juris responso referente magnifico Jacobo de Potau & Molas, Barcelona: s. n., post 1647.

[8] Vicente LORENTE PÉREZ, “Lorenzo Reymundínez y del Cobo”, REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Diccionario Biográfico Español [en línia].

[9] Mercè GRAS CASANOVAS, La vida i la família de Josep Aparici, treball en curs d’edició.

[10] Teresa consta com a vídua d’Arbell en diversos documents de l’any 1713; vegeu El manual onzè d’Antoni Bosch, notari de Vic, de 1713-1714, ed. a cura d’Abel Rubió i Serrat i de Rafael Ginebra i Molins, Barcelona: Fundació Noguera, 2014, p. 422-424.

[11] ABEV, Manuscrits de convents, sense signatura, Llibre major de la comunitat del convent de carmelites descalços de Vic, 1642-1749. També a El manual onzè d’Antoni Bosch […], p. 119.

[12] AMCDV, Breve relación de la vida edificante de algunas religiosas de la comunidad, vol. ms., s. f.

[13] AMCDV, Llibre antich de fundacions de est convent de Mares Descalces de Vich.

[14] Dietaris de la Generalitat de Catalunya, X: Anys 1701 a 1713, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007, p. 300, 1543.

[15] AMCDV, Libro donde se irán asentando […], s. f.

[16] Albert COLLELL COSTA, Escritores dominicos del Principado de Cataluña, Barcelona: Casa Provincial de Caridad, 1965, p. 189.

[17] Sobre la història de la medicina catalana vegeu l’exposició bibliogràfica CRAI BIBLIOTECA DEL CAMPUS CLÍNIC, Història de la medicina catalana (2017-2018) [en línia].

[18] Mercè GRAS CASANOVAS, “Anna Maria de Sant Josep, Berguedà Osona (1616-1670)”, Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de Sant Josep [en línia].

[19] Gabriel BELTRAN LARROYA, Carmelitas Descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica: 1588-1988, Roma, 1990, p. 195-202.

[20] Versió digital a la Memòria Digital de Catalunya.

[21] Anna TORRENT, “Poesia barroca de la Guerra dels Segadors”, Els Marges, 31 (1984), p. 81-100 (89).

[22] Allegacio en dret en ivstificacio de la pretencio y dvpte firmat per part del Syndich del General, per las contrafactions preten esser fetas en la captura, embarcacio y extractio de la present prouincia, dels doctors Miquel Ioan Osona, cabiscol y canonge de la Seu de Barcelona, Francesch Tauerner y Ramon Coll, canonges de dita Seu à les Generals Constitucions, vsatges, drets municipals de Cathalunya y pactes jurats per sa Magestat […] ajustats ab la Prouincia / [De Amigant […] [et al.], En Barcelona: per manament dels […] Deputats de Cathalunya: estampat en casa de Gabriel Nogues […], 1646.

[23] José SANABRE, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Barcelona: Librería J. Sala Badal, 1956, p. 321-322, 669-670.

[24] Curiosament, la filla de Bisbe Vidal, que s’ordenà sacerdot després d’enviudar, va professar l’any 1620 com a carmelita descalça al convent de Barcelona, amb el nom d’Agnès de Jesús (1603-1659).

[25] Arxiu Diocesà de Barcelona, Informacions, 1647/9.

[26] SANABRE, La acción de Francia en Cataluña […], p. 193-194.

[27] Bárbara SANTIAGO MEDINA, “La publicación de edictos como fuente de conflictos: el tribunal de la Inquisición de Barcelona”, Pedralbes, 28 (2008), p. 707-722.

[28] Francisco MODOLELL Y COSTA, Justa poética consagrada a las festivas glorias de María en su Inmaculada mantenida en la parroquial iglesia de Santa María del Mar de la Ciudad de Barcelona, Barcelona: Narcís Casas, 1656.

[29] Elisenda ASTURIOL CASTELLÓ, “Tres contractes inèdits sobre els retaules de l’altar major de l’església del convent de carmelites descalces de Santa Teresa de Vic i els seus artífexs”, Ausa, 24/165 (2010), p. 493-516.

[M. Mercè GRAS]

[Imatge destacada: pagament de les carmelites descalces de Vic a Magí Osona (AMCDV)]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.