Les lectores del convent de la Immaculada Concepció de Barcelona
El convent de la Immaculada Concepció de Barcelona va ser la primera fundació del Carmel descalç femení a Catalunya (1588). La comunitat fundacional, encapçalada per la priora Catalina de Cristo, Balmaseda, procedia del convent de Pamplona, també fundat per Catalina, que era familiar de santa Teresa de Jesús. La primera religiosa catalana que hi va professar va ser la noble Estefania de Rocabertí i de Gualbes, que va atraure altres dames de la societat barcelonina al Carmel descalç. Les monges bastiren el seu convent al carrer de la Canuda, incendiat l’estiu de 1936 en els primers moments de la guerra civil; fou acabat d’enderrocar l’any 1940.
1
¶ Luis de Granada, Memorial de la vida christiana: en el qual se ensenya todo lo que un christiano deve hazer, dende el principio de su conversión hasta el fin de la perfectión, repartido en siete tratados, compuesto por el R. P. F. …, de la orden de Sancto Domingo…; va agora de nuevo corregido y emendado por el mismo autor, Barcelona: Jayme Cendrat, 1594.
La nota de propietat declara:
Es deste convento de la Puríssima Consepsión de carmelitas descalças de Barzelona.
Teresa de Jesús fou una apassionada lectora de les obres de fra Luis de Granada. L’any 1559 va haver d’entregar a la foguera el seu exemplar del Libro de la oración y meditación (1554), quan aquest títol fou inclòs en l’Índex de llibres prohibits per Juan de Valdés. El Memorial, publicat per primer cop l’any 1568, també va haver de ser posteriorment corregit i esmenat pel seu autor. La fundadora recomanà a les seves monges la lectura de les obres d’aquest dominic: “Tenga cuenta la priora con que haya buenos libros, en especial […] los del padre Granada” (Constituciones 2,7).
De fet, en la biblioteca del convent barceloní poden trobar-se tres obres més de fra Luis: Libro de sant Juan Clímaco, llamado Escala espiritual, publicat a Alcalá de Henares per Hernán Ramírez (1576); i dos llibres més impresos a Barcelona: Quinta parte de la Introducción del símbolo de la fe, publicat per Jaume Cendrat (1597), i Guía de pecadores, publicat per Joan Jolís c. 1750.
Més de la meitat de la producció de l’impressor Cendrat fou de tema religiós, amb un clar protagonisme de les obres de fra Luis de Granada, amb quinze impressions i reimpressions de cinc dels títols d’aquest autor.
Bibliografia
LLANAS, Manuel, L’edició a Catalunya: segles XV a XVII, Barcelona: Gremi d’editors de Catalunya, 2002, p. 194-196.
2
¶ María de Ágreda, Mýstica ciudad de Dios, milagro de su omnipotencia y abismo de la gracia: historia divina y vida de la Virgen Madre de Dios … manifestada en estos últimos siglos por la misma Señora a … sor María de Jesús … de la regular obseruancia de N. S. P. San Francisco…, En Madrid: por Bernardo de Villa-Diego, 1670.
En els dos volums, primera i segona part, hi figura la mateixa nota de propietat col·lectiva:
Carmelitas descalzas de Barcelona. Librería.
Es tracta de la primera edició de l’obra de la monja concepcionista sor María de Ágreda, nascuda María Coronel y Arana (1602-1665). Aquesta obra, publicada l’any 1670, després de la mort de la religiosa, fou prohibida per la Inquisició entre 1672 i 1686, tot i que després l’interdicte fou retirat i va tenir nombroses edicions. L’obra descriu les visions que la monja declarava inspirades per Déu i per la Verge Maria, i forma part de nombroses biblioteques conventuals femenines.
3
¶ Juan Martín de la Parra, Luz de verdades católicas y explicación de la doctrina christiana que siguiendo la costumbre de la casa professa de la Compañía de Jesús de México todos los jueves del año ha explicado en su iglesia el padre…, Madrid: en la Imprenta Real, por Juan Rodríguez Escobar, 1731.
Nota de propietat de Don Manuel Marí.
Segell del convent de les carmelites descalces de Barcelona.
Nota de retorn de llibre al convent amb la signatura de Felip Mateu i Llopis, director de la Biblioteca de Catalunya, el 20 de juliol de 1940.
El cognom Marí apareix vinculat a dues religioses del convent de Barcelona, destinades des de la infantesa a la religió per part de la seva família.
Tomasina del Santíssim Sagrament, Marí Genovès (Barcelona, 1654-1715), era filla de Francesc Marí i Marianna Genovès, i professà com a carmelita descalça l’any 1671. Va ser tia de Teresa de Jesús, Marí Vilana (Barcelona, 1704-1779), filla de Francesc Marí Genovès i de Maria Gràcia de Vilana, que professà l’any 1730. Justament, el llibre a nom de Manuel Marí fou imprès el mateix any de la professió de sor Teresa de Jesús, i podria tractar-s d’un obsequi per a la seva parenta.
A finals de juliol de 1936, el convent de la Immaculada Concepció va ser incendiat. El salvament de la biblioteca i l’arxiu conventual començà el 14 d’agost, i l’endemà Jordi Rubió i Balaguer signà un document on certificava que havia rebut els llibres i papers de la biblioteca conventual de mans d’un agent de la policia de la Generalitat i de diversos membres del Partit Sindicalista. Tots els llibres foren inventariats i identificats amb un número de registre. Acabada la guerra, les carmelites s’adreçaren a les noves autoritats per tal de recuperar els béns que s’haguessin pogut salvar. Els llibres impresos i els béns que havien estat recollits per la biblioteca foren retornats a les religioses carmelites en diversos lliuraments.
Bibliografia
GUDAYOL, Anna, El noble esforç: la Biblioteca de Catalunya i el salvament de manuscrits durant la Guerra Civil, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2025.
4
¶ José Ximenes Samaniego, Relación de la vida de la venerable madre sor María de Jesús, abadesa del convento de la Inmaculada Concepción de la villa de Ágreda de la provincia de Burgos…, Barcelona: Martín Gelabert, 1687.
Notes de propietat:
Bareñ. De la mano y pluma de Francisco Llor, veler.
Hujus s[…]ias nomen cognoscere libri circunverte oculos nome[n] habebis ibi.
M. Josepha Barenys, en el convento real de Nra. Sra. de Jerusalén de Barcelona.
L’autoria del text i dibuix inclosos en la pàgina en blanc del llibre correspon al veler Francesc Llor, que l’any 1738 era representant i apoderat del gremi de Nostra Senyora del Remei de velers, galoners i cordoners de Barcelona. El retrat d’una monja en oració davant un altar representa una clarissa del monestir de Santa Maria de Jerusalem, sor Josepa Barenys, sense que coneguem la relació existent entre el veler i la religiosa, ni tampoc com arribà el llibre al convent de les carmelites descalces. Sovint, les anotacions de propietat proporcionen els noms d’altres tantes dones, laiques i religioses, amigues o familiars, que van posseir abans algunes de les obres.
5
¶ José de Jesús María, Segunda parte de la Subida del alma a Dios y entrada al paraýso espiritual, Madrid: Diego Díaz de la Carrera, 1659.
Es este libro de Estefanía de Sta. Theresa, religiosa carmelita descalça.
Estefania de Santa Teresa, Roig (1603-1665), era filla de Jeroni Joan Roig, doctor en arts i medicina, i la seva esposa Isabel. Professà l’any 1620. El pare era membre del Col·legi de metges des de 1595 i ciutadà honrat de Barcelona. Fou un dels visuradors (1597) del cos incorrupte de Catalina de Cristo (1554-1594), fundadora del convent de Barcelona l’any 1588.
Bibliografia
LEONOR DE LA MISERICORDIA, Relación de la vida de la venerable Catalina de Cristo, a cura de Pedro Rodríguez i Ildefonso Adeva, Burgos: Ediciones Monte Carmelo, 1995, p. 392, 396.
6
¶ Alonso de la Madre de Dios, Epítome histórico panegýrico, vida, virtudes y mylagros del extático padre y místico doctor S. Juan de la Cruz…, Barcelona: Imprenta de los Padres Carmelitas Descalzos, 1728.
A ús de Maria Terese de St. Joseph, carmelite descalse de Barcelona.
El convent de frares de Sant Josep de Barcelona va tenir impremta entre 1728-1740. Durant aquest període publicà obres de santa Teresa, de sant Joan de la Creu i d’alguns altres escriptors carmelitans, textos de formació teològica dels frares de l’orde (com els cursos anomenats Salmanticenses), a més de diversos oficis, graduals i formularis impresos per a ús intern, opuscles devots (novenes, goigs, estampes) i villancets. L’Epítome histórico es publicà en el context de les celebracions de la canonització de sant Joan de la Creu, junt amb altres de les seves obres, així com la relació de les festes celebrades en el seu honor.
El nom de l’antiga posseïdora de l’exemplar, Teresa de Sant Josep, pot correspondre a dues religioses diferents del convent de Barcelona, que tenien estrets vincles familiars amb monges de la comunitat.
Teresa de Sant Josep, Cartellà-Fons Sabastida (Barcelona, 1692-1762), era filla de Josep Galceran de Cartellà, baró de l’Albi, Granollers i Fogars de Roca-corba, i d’Ignàsia Fons Puig. L’any 1711 professà com a carmelita descalça al convent on la seva tia, Antònia de l’Esperit Sant, Cartellà-Sabastida d’Ardena (Barcelona, 1654-1744), era priora, i per aquesta ocasió la capella de música del Palau de la Comtessa interpretà uns villancets dedicats a la nova religiosa.
Teresa de Sant Josep, Grases Cortès (Barcelona,1750-1822), fou una eminent religiosa, filla d’Antoni Grases, doctor en lleis i relator de la Reial Audiència, i de la seva esposa Margarida Cortès Dalmau. Professà l’any 1767 en el mateix convent de dues ties maternes: Maria Gràcia de l’Esperit Sant, Cortès Dalmau (1711-1784), que fou priora de la comunitat entre 1774-1777 i 1780-1783, i Josepa del Santíssim Sagrament, Cortès Dalmau (1719-1786).
Bibliografia
GRAS CASANOVAS, Mercè, Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de Sant Josep, dins Eulàlia DURAN (dir.); Maria TOLDRÀ (coord.), MCEM – Base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna, IEC, 2013. [En línia]
GRAS CASANOVAS, Mercè, “La iniciativa femenina en els impresos i la música de les festes de la canonització de Sant Joan de la Creu (Barcelona, 1728), uns villancets amb doble versió i una autoria revelada”, dins «Harmonia mundi»: del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical, Lleida: Universitat de Lleida, 2024, p. 81-95.
| ← Introducció |
Castell Interior 