La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

Poc o res sabem fins ara dels primers anys de les Esposes de la Creu, i del rumb que prengueren després del pas de la seva fundadora, Teresa Montagut Pujol, cap a la vida en el claustre. No hem pogut establir una relació directa entre la congregació de les Esposes de la Creu i un … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

L’exercici de la caritat sovint comportava per a les dones devotes haver de triar entre l’acció i la contemplació, entre la vida activa en el segle i la vida claustral conventual. Les monges de clausura estaven marginades de l’activitat apostòlica directa, i les autoritats religioses i civils no eren gaire partidàries de la llibertat personal … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

Les malalties contagioses han delmat periòdicament la població, en forma d’epidèmies generalitzades o de brots localitzats. La tasca de metges i científics s’ha centrat a curar la malaltia, identificar la forma en què es transmetia o el vector del contagi i, finalment, trobar una vacuna per protegir la població. Fa més de cent anys, una … Continua la lectura de Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

La funció dels llecs o donats en un orde religiós era realitzar aquelles tasques no pastorals però imprescindibles per a la vida de les comunitats. El conjunt de frares de cada convent havia d’assumir, setmanalment, uns torns rotatoris d’oficis, dels quals només se n’estava exceptuat per causa de malaltia o edat avançada. Algunes tasques requerien, … Continua la lectura de El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Diverses relacions descriuen els efectes de la pesta de 1589 a Barcelona, escrits tan coneguts com el dietari del canonge Pere Joan Comes (1562-1621), les Rúbriques del notari Esteve Gilabert de Bruniquer (1561-1642) o la Geografia del jesuïta Pere Gil (1551-1622).[1] L’historiador Gabriel Beltran Larroya va afegir, a aquesta nòmina de testimonis coetanis, l’edició dels … Continua la lectura de Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep

La pesta de 1589 El 1586 es fundava a Barcelona el primer convent de carmelites descalços a Catalunya. Tres anys després, el 1589, una pesta assolà Catalunya, i els frares del convent de Sant Josep s’oferiren a les autoritats municipals per atendre les necessitats espirituals dels malalts del contagi. Dos frares josepets que prengueren part … Continua la lectura de Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep

Dos Pujades que vestiren l’hàbit de carmelita descalç: El fill del cronista Pujades i el seu parent bibliotecari Joan de la Concepció

En un article anterior[1] hem explicat la relació que unia el cronista Jeroni Pujades amb el Carmel descalç de Barcelona, i en especial amb alguns dels seus frares, com ara Alonso de los Ángeles o Domingo de Jesús María Ruzola. A més, el jurista, que també va conrear la poesia,[2] va participar amb sengles composicions … Continua la lectura de Dos Pujades que vestiren l’hàbit de carmelita descalç: El fill del cronista Pujades i el seu parent bibliotecari Joan de la Concepció

La Vida espiritual (1652) i altres obres carmelitanes publicades a Girona per l’impressor Jeroni Palol

La història de la impremta a Girona a la segona meitat del segle XVII està lligada a la figura de Jeroni Palol. L’impressor segurament realitzà la seva formació com a operari de l’obrador gironí de Gaspar Garric, tipògraf que va treballar entre 1617-1638. Els Palol, pare i fill amb el mateix nom, van tenir impremta … Continua la lectura de La Vida espiritual (1652) i altres obres carmelitanes publicades a Girona per l’impressor Jeroni Palol

Un exlibris, un hospici i una tomba: El cardenal Albornoz i els carmelites descalços

Un exlibris La base de dades d’antics posseïdors de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona constitueix una font inestimable per poder conèixer l’origen i les vicissituds que ha experimentat un llibre abans de formar part d’aquest centre. La biblioteca del convent de Sant Josep dels carmelites descalços de Barcelona va ser una … Continua la lectura de Un exlibris, un hospici i una tomba: El cardenal Albornoz i els carmelites descalços

Uns goigs catalans i unes cobles castellanes de la Mare de Déu del Carme publicats el 1701

L’any 1701 es va publicar el llibre del carmelita calçat Joan Àngel Serra, Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Carme: conte juntament la historia de la religió carmelitana, la explicació de la Butlla sabatina, lo que han de fer los devots y confrares de Maria SS. que aportan lo seu S. escapulari,[1] a la … Continua la lectura de Uns goigs catalans i unes cobles castellanes de la Mare de Déu del Carme publicats el 1701