Basili de Sant Josep, Vallvé Piñol (1886-1934), vida i obra del cronista de la fundació carmelitana de Badalona

Josep Maria Vallvé Piñol va néixer el 15 de novembre de 1886 a Montblanc, fill de Ramon Vallvé i M. Dolors Piñol. Escolanet de l’església parroquial de Santa Maria la Major de Montblanc, cap als onze anys va començar la carrera sacerdotal, primer en l’estudi de llatí a la sucursal del Seminari de la seva … Continua la lectura de Basili de Sant Josep, Vallvé Piñol (1886-1934), vida i obra del cronista de la fundació carmelitana de Badalona

Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (i 2)

(Continuació) Relació de les festes que·s feren en la Ciutat de Lisboa, a la canonitsació de St. Andreu Curcino, religiós de Nra. Sra. del Carme, y Bisbe de Fésula Arribà la nova d’esta canonitsació a Lisboa a 14 de juliol d’est any de 1629, que fonc festejada ab moltes lluminàries y repics de campanes, com … Continua la lectura de Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (i 2)

Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (1)

L’existència d’una relació escrita en català sobre unes festes celebrades a Lisboa, l’any 1629, en honor del nou sant Andreu Corsino,[1] carmelita, convidava a realitzar una sumària recerca sobre el tema i a oferir la transcripció del document. La canonització del religiós italià Andrea Corsini (Florència, 1302 – Fiesole, 1373) va tenir lloc a Roma … Continua la lectura de Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (1)

El “Mapa de la Cruz”, perdut i retrobat, de fra Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (1571-1656)

Una breu nota, adreçada a l’enquadernador d’un llibre de Jeroni de l’Assumpció, on es mencionava un “Mapa de la Cruz” que havia de relligar-se entre unes pàgines precises, i del qual no hi havia cap més rastre en l’obra, va esperonar una recerca per mirar de resoldre aquesta incògnita. Jeroni de Remolins i Costa va … Continua la lectura de El “Mapa de la Cruz”, perdut i retrobat, de fra Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (1571-1656)

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

Poc o res sabem fins ara dels primers anys de les Esposes de la Creu, i del rumb que prengueren després del pas de la seva fundadora, Teresa Montagut Pujol, cap a la vida en el claustre. No hem pogut establir una relació directa entre la congregació de les Esposes de la Creu i un … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

L’exercici de la caritat sovint comportava per a les dones devotes haver de triar entre l’acció i la contemplació, entre la vida activa en el segle i la vida claustral conventual. Les monges de clausura estaven marginades de l’activitat apostòlica directa, i les autoritats religioses i civils no eren gaire partidàries de la llibertat personal … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

Les malalties contagioses han delmat periòdicament la població, en forma d’epidèmies generalitzades o de brots localitzats. La tasca de metges i científics s’ha centrat a curar la malaltia, identificar la forma en què es transmetia o el vector del contagi i, finalment, trobar una vacuna per protegir la població. Fa més de cent anys, una … Continua la lectura de Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

La funció dels llecs o donats en un orde religiós era realitzar aquelles tasques no pastorals però imprescindibles per a la vida de les comunitats. El conjunt de frares de cada convent havia d’assumir, setmanalment, uns torns rotatoris d’oficis, dels quals només se n’estava exceptuat per causa de malaltia o edat avançada. Algunes tasques requerien, … Continua la lectura de El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Diverses relacions descriuen els efectes de la pesta de 1589 a Barcelona, escrits tan coneguts com el dietari del canonge Pere Joan Comes (1562-1621), les Rúbriques del notari Esteve Gilabert de Bruniquer (1561-1642) o la Geografia del jesuïta Pere Gil (1551-1622).[1] L’historiador Gabriel Beltran Larroya va afegir, a aquesta nòmina de testimonis coetanis, l’edició dels … Continua la lectura de Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep

La pesta de 1589 El 1586 es fundava a Barcelona el primer convent de carmelites descalços a Catalunya. Tres anys després, el 1589, una pesta assolà Catalunya, i els frares del convent de Sant Josep s’oferiren a les autoritats municipals per atendre les necessitats espirituals dels malalts del contagi. Dos frares josepets que prengueren part … Continua la lectura de Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep