Blog

El “Mapa de la Cruz”, perdut i retrobat, de fra Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (1571-1656)

Una breu nota, adreçada a l’enquadernador d’un llibre de Jeroni de l’Assumpció, on es mencionava un “Mapa de la Cruz” que havia de relligar-se entre unes pàgines precises, i del qual no hi havia cap més rastre en l’obra, va esperonar una recerca per mirar de resoldre aquesta incògnita. Jeroni de Remolins i Costa va … Continua la lectura de El “Mapa de la Cruz”, perdut i retrobat, de fra Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (1571-1656)

Les poesies de fra Joan Salom, astrònom valencià del segle XVI

El franciscà Joan Salom (València, segle XVI), hebraista i astrònom, documentat a Roma com a un dels col·laboradors de la reforma del calendari gregorià, va deixar una col·lecció de poemes en català, que ha romàs inèdita en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca Apostòlica Vaticana (ms. Vat. lat. 6153) fins al 2018. Aquest any van … Continua la lectura de Les poesies de fra Joan Salom, astrònom valencià del segle XVI

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

Poc o res sabem fins ara dels primers anys de les Esposes de la Creu, i del rumb que prengueren després del pas de la seva fundadora, Teresa Montagut Pujol, cap a la vida en el claustre. No hem pogut establir una relació directa entre la congregació de les Esposes de la Creu i un … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

L’exercici de la caritat sovint comportava per a les dones devotes haver de triar entre l’acció i la contemplació, entre la vida activa en el segle i la vida claustral conventual. Les monges de clausura estaven marginades de l’activitat apostòlica directa, i les autoritats religioses i civils no eren gaire partidàries de la llibertat personal … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

Les malalties contagioses han delmat periòdicament la població, en forma d’epidèmies generalitzades o de brots localitzats. La tasca de metges i científics s’ha centrat a curar la malaltia, identificar la forma en què es transmetia o el vector del contagi i, finalment, trobar una vacuna per protegir la població. Fa més de cent anys, una … Continua la lectura de Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

La funció dels llecs o donats en un orde religiós era realitzar aquelles tasques no pastorals però imprescindibles per a la vida de les comunitats. El conjunt de frares de cada convent havia d’assumir, setmanalment, uns torns rotatoris d’oficis, dels quals només se n’estava exceptuat per causa de malaltia o edat avançada. Algunes tasques requerien, … Continua la lectura de El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Diverses relacions descriuen els efectes de la pesta de 1589 a Barcelona, escrits tan coneguts com el dietari del canonge Pere Joan Comes (1562-1621), les Rúbriques del notari Esteve Gilabert de Bruniquer (1561-1642) o la Geografia del jesuïta Pere Gil (1551-1622).[1] L’historiador Gabriel Beltran Larroya va afegir, a aquesta nòmina de testimonis coetanis, l’edició dels … Continua la lectura de Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep

La pesta de 1589 El 1586 es fundava a Barcelona el primer convent de carmelites descalços a Catalunya. Tres anys després, el 1589, una pesta assolà Catalunya, i els frares del convent de Sant Josep s’oferiren a les autoritats municipals per atendre les necessitats espirituals dels malalts del contagi. Dos frares josepets que prengueren part … Continua la lectura de Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep

Dos Pujades que vestiren l’hàbit de carmelita descalç: El fill del cronista Pujades i el seu parent bibliotecari Joan de la Concepció

En un article anterior[1] hem explicat la relació que unia el cronista Jeroni Pujades amb el Carmel descalç de Barcelona, i en especial amb alguns dels seus frares, com ara Alonso de los Ángeles o Domingo de Jesús María Ruzola. A més, el jurista, que també va conrear la poesia,[2] va participar amb sengles composicions … Continua la lectura de Dos Pujades que vestiren l’hàbit de carmelita descalç: El fill del cronista Pujades i el seu parent bibliotecari Joan de la Concepció

La Vida espiritual (1652) i altres obres carmelitanes publicades a Girona per l’impressor Jeroni Palol

La història de la impremta a Girona a la segona meitat del segle XVII està lligada a la figura de Jeroni Palol. L’impressor segurament realitzà la seva formació com a operari de l’obrador gironí de Gaspar Garric, tipògraf que va treballar entre 1617-1638. Els Palol, pare i fill amb el mateix nom, van tenir impremta … Continua la lectura de La Vida espiritual (1652) i altres obres carmelitanes publicades a Girona per l’impressor Jeroni Palol