torrada de Santa Teresa f (i bona Pasqua!)

Bona Pasqua, i ben dolça –amb permís de la mona–, amb aquesta torrada de Santa Teresa (cast. “torrija”) que avui recupera el blog Neolosfera (Observatori de Neologia, UPF). Com diu el clàssic: n’hauràs de menjar més d’una!

Neolosfera

torrada de santa teresaPrimera documentació: 14/03/2015

Tipussintagmació
Contextos
En l’apartat de les postres, la crema casolana és excel·lent i la torrada de Santa Teresa casolana és perfecta, si bé es podria controlar una mica més la quantitat de xocolata que decora el plat. [La Vanguardia, 14/03/2015]
Les postres: torrada de santa Teresa, pa amb oli i xocolata i pastís de formatge amb sorpresa. [La Vanguardia, 1/01/2022]
ObservacionsLes torrades de Santa Teresa (també documentat amb l’adjectiu santa en minúscula) són les famoses torrijas, unes de les postres per excel·lència de Setmana Santa, encara que també es poden menjar en qualsevol època de l’any. Aquest plat típic de Quaresma, que alguns mengen per esmorzar i no com a postres, consisteix en una ‘llesca de pa xopa de llet, fregida després d’arrebossada amb ou batut i servida amb sucre o mel pel damunt’ (GDLC). El Gran diccionari de…

View original post 82 more words

Receptaris de cuina dels cartoixans catalans

:: La cuina dels cartoixans. Costumaris d'Escaladei i de Montalegre, ed. Marc Sogues, estudis M. Àngels Pérez Samper, Marc Sogues, Jaume Dantí, Jordi Bages-Querol i Fundació Alícia, Barcelona: Restaurant de les 7 Portes; Editorial Barcino, 2022 (Set Portes. Receptaris històrics de cuina catalana, 5). 437 p. ISBN 978-84-7226-902-6. :: Aquest nou volum de la col·lecció … Continua la lectura de Receptaris de cuina dels cartoixans catalans

Bon Nadal i bon any 2022!

Pietro de' Pietri (atribuït), "La Mare de Déu amb santa Teresa de Jesús i sant Antoni de Pàdua amb el Nen Jesús als braços". Dibuix amb guix, paper de 358 x 222 mm. Conservat al Bristish Museum, núm. 1946,0713.772, on s'atribueix al pintor i gravador italià Pietro de' Pietri (Premia, Piemont, 1663/1665 - Roma, 1716) … Continua la lectura de Bon Nadal i bon any 2022!

Guiu Terrena, O.Carm. (m. 1342), estudis i textos

Guido Terreni, O. Carm. († 1342): Studies and Texts, edited by Alexander Fidora, Barcelona; Madrid: Fédération des Instituts d’Études Médiévales, 2015, XIII+405 p. ISBN 978-2-503-55528-7. El carmelita de l’antiga observança Guiu Terrena (c. 1270-1342), també conegut com Guiu de Perpinyà, s’ha convertit definitivament en un dels grans noms de la filosofia i la teologia del … Continua la lectura de Guiu Terrena, O.Carm. (m. 1342), estudis i textos

Castell interior torna a obrir les portes

Després d'uns mesos d'inactivitat, Castell interior torna a obrir les portes amb la voluntat de confirmar-se com a plataforma d’estudi i difusió de la presència del Carmel descalç en la història i la cultura catalanes. Com en la primera etapa (maig 2014 - octubre 2015), que va estar centrada en les celebracions dels 500 anys del naixement … Continua la lectura de Castell interior torna a obrir les portes

Els carmelites a Crist i la història, de Jiménez Sureda

Montserrat JIMÉNEZ SUREDA, Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Servei de Publicacions, 2014, 489 pp. ISBN 978-84-490-5092-3. En un altre lloc ja he ressenyat l'assaig d’història de la historiografia eclesiàstica catalana antiga en el context de la producció europea coetània, elaborat per la … Continua la lectura de Els carmelites a Crist i la història, de Jiménez Sureda

La Mare de Déu del Carme i la guerra de Successió. Dos relats gironins

La guerra de Successió a la corona d’Espanya (1701-1714) va convertir Catalunya en l’escenari més afectat pel conflicte. La brutalitat de les accions bèl·liques i d’aquelles altres, incontrolades, de saqueig i de revenja deixaven una estesa de víctimes indefenses. En aquest terrible context, el recurs a la intercessió divina podia constituir per a molts devots … Continua la lectura de La Mare de Déu del Carme i la guerra de Successió. Dos relats gironins