Moradas

[8] Estic desitjant de trobar una comparació encertada per poder-vos fer comprendre alguna cosa del que us dic i penso que no n’hi ha cap de justa. Però diguem aquesta: entreu a la cambra d’un rei o d’un gran senyor (o cambril, em penso que l’anomenen), on tenen diversitat de vidres i objectes de terrissa … Continua la lectura de La cambra de la duquessa (6M 4,8)

[5] Tornem al que he dit primer, que per a ser o no ser locucions de Déu, tant és que vinguin de l’interior, o de la part superior, o bé de l’exterior. Al meu entendre, el que dóna més seguretat és el que ara diré: primerament, la puixança i la senyoria que porten, que és … Continua la lectura de “Sóc Jo, no tinguis por” (6M 3,5)

[2] És ben diferent de tot el que nosaltres ací podem procurar i fins i tot dels gustos que queden explicats; perquè moltes vegades, estant la mateixa persona distreta i sense tenir la memòria posada en Déu, Sa Majestat la desperta, talment un estel que passa de pressa o bé un tro, per més que … Continua la lectura de Efectes del dard (6M 2,2-5)

[3] Encara que no tenia intenció de parlar de tot això, he pensat que hi pot haver alguna ànima que s’hi trobi i li serà de molt consol saber què acostuma a passar a aquells a qui Déu fa semblants mercès, perquè veritablement aleshores sembla que tot s’ha perdut. No ho explicaré ordenadament com succeeix, … Continua la lectura de Les enraonies de la gent (6M 1,3)

[2] Ja haureu sentit contar les meravelles en la manera com es cria la seda -que solament Ell podia fer una tal invenció, i que una sement, semblant als grans de pebre, tan petits, quan ja comença a haver-hi fulla a les moreres, amb la calor, comença a viure (tot i que jo mai no … Continua la lectura de El capoll de seda (5M 2,2-4 i 8)

[7] Em sembla que no us veig del tot satisfetes i que encara sentiu temor d’enganyar-vos, puix que és costosíssim d’examinar l’interior de l’ànima. Per a aquells qui han passat per aquestes coses ja basta el que he dit, perquè és gran la diferència; però, amb tot, us vull donar un senyal clar a fi … Continua la lectura de Em sembla (5M 1,7-8)

[11] Encara que ja ho he avisat en altres indrets, us vull advertir d’un perill en què he vist caure moltes persones d’oració, en especial dones, perquè, com a més febles, hi ha més cabuda per al que vaig a dir, i és que algunes són tan flaques per la molta penitència i oració i … Continua la lectura de Místiques i badoques (4M 3,11-13)

[2] Diuen que l’ànima entra dintre d’ella mateixa i altres vegades que puja sobre d’ella; amb aital llenguatge jo no sabré aclarir res, perquè tinc aquest defecte, que em sembla que m’heu d’entendre tal com ho dic, i potser només m’entenc jo. Imagineu que els sentits i les potències que, com he explicat abans, són … Continua la lectura de El xiulet del pastor (4M 3,2-3)

[2] El que jo dic gustos de Déu i que en un altre lloc he anomenat oració de quietud és molt diferent, com ho comprendreu bé les qui, per la misericòrdia de Déu, els heu tastats. Fem-nos càrrec, per a entendre-ho millor, que veiem dues fonts amb dues piques que es van omplint d’aigua, no … Continua la lectura de “Res més a propòsit per declarar coses d’esperit que l’aigua” (4M 2,2-4)

[14] Heu d’advertir que en aquestes primeres estances, gairebé no hi arriba la llum que surt del palau on habita el Rei; perquè, ni que no siguin fosques i negres com quan l’ànima està en pecat, això no obstant, en certa manera sí que són obscures per a no poder veure la claror aquell qui … Continua la lectura de Terra als ulls (1M 2,14)