Basili de Sant Josep, Vallvé Piñol (1886-1934), vida i obra del cronista de la fundació carmelitana de Badalona

Josep Maria Vallvé Piñol va néixer el 15 de novembre de 1886 a Montblanc, fill de Ramon Vallvé i M. Dolors Piñol. Escolanet de l’església parroquial de Santa Maria la Major de Montblanc, cap als onze anys va començar la carrera sacerdotal, primer en l’estudi de llatí a la sucursal del Seminari de la seva … Continua la lectura de Basili de Sant Josep, Vallvé Piñol (1886-1934), vida i obra del cronista de la fundació carmelitana de Badalona

Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (i 2)

(Continuació) Relació de les festes que·s feren en la Ciutat de Lisboa, a la canonitsació de St. Andreu Curcino, religiós de Nra. Sra. del Carme, y Bisbe de Fésula Arribà la nova d’esta canonitsació a Lisboa a 14 de juliol d’est any de 1629, que fonc festejada ab moltes lluminàries y repics de campanes, com … Continua la lectura de Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (i 2)

Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (1)

L’existència d’una relació escrita en català sobre unes festes celebrades a Lisboa, l’any 1629, en honor del nou sant Andreu Corsino,[1] carmelita, convidava a realitzar una sumària recerca sobre el tema i a oferir la transcripció del document. La canonització del religiós italià Andrea Corsini (Florència, 1302 – Fiesole, 1373) va tenir lloc a Roma … Continua la lectura de Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (1)

El “Mapa de la Cruz”, perdut i retrobat, de fra Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (1571-1656)

Una breu nota, adreçada a l’enquadernador d’un llibre de Jeroni de l’Assumpció, on es mencionava un “Mapa de la Cruz” que havia de relligar-se entre unes pàgines precises, i del qual no hi havia cap més rastre en l’obra, va esperonar una recerca per mirar de resoldre aquesta incògnita. Jeroni de Remolins i Costa va … Continua la lectura de El “Mapa de la Cruz”, perdut i retrobat, de fra Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (1571-1656)

Les poesies de fra Joan Salom, astrònom valencià del segle XVI

El franciscà Joan Salom (València, segle XVI), hebraista i astrònom, documentat a Roma com a un dels col·laboradors de la reforma del calendari gregorià, va deixar una col·lecció de poemes en català, que ha romàs inèdita en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca Apostòlica Vaticana (ms. Vat. lat. 6153) fins al 2018. Aquest any van … Continua la lectura de Les poesies de fra Joan Salom, astrònom valencià del segle XVI

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

Poc o res sabem fins ara dels primers anys de les Esposes de la Creu, i del rumb que prengueren després del pas de la seva fundadora, Teresa Montagut Pujol, cap a la vida en el claustre. No hem pogut establir una relació directa entre la congregació de les Esposes de la Creu i un … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

L’exercici de la caritat sovint comportava per a les dones devotes haver de triar entre l’acció i la contemplació, entre la vida activa en el segle i la vida claustral conventual. Les monges de clausura estaven marginades de l’activitat apostòlica directa, i les autoritats religioses i civils no eren gaire partidàries de la llibertat personal … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

Les malalties contagioses han delmat periòdicament la població, en forma d’epidèmies generalitzades o de brots localitzats. La tasca de metges i científics s’ha centrat a curar la malaltia, identificar la forma en què es transmetia o el vector del contagi i, finalment, trobar una vacuna per protegir la població. Fa més de cent anys, una … Continua la lectura de Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

La funció dels llecs o donats en un orde religiós era realitzar aquelles tasques no pastorals però imprescindibles per a la vida de les comunitats. El conjunt de frares de cada convent havia d’assumir, setmanalment, uns torns rotatoris d’oficis, dels quals només se n’estava exceptuat per causa de malaltia o edat avançada. Algunes tasques requerien, … Continua la lectura de El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Diverses relacions descriuen els efectes de la pesta de 1589 a Barcelona, escrits tan coneguts com el dietari del canonge Pere Joan Comes (1562-1621), les Rúbriques del notari Esteve Gilabert de Bruniquer (1561-1642) o la Geografia del jesuïta Pere Gil (1551-1622).[1] L’historiador Gabriel Beltran Larroya va afegir, a aquesta nòmina de testimonis coetanis, l’edició dels … Continua la lectura de Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589