La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

Poc o res sabem fins ara dels primers anys de les Esposes de la Creu, i del rumb que prengueren després del pas de la seva fundadora, Teresa Montagut Pujol, cap a la vida en el claustre. No hem pogut establir una relació directa entre la congregació de les Esposes de la Creu i un … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (i 2)

La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

L’exercici de la caritat sovint comportava per a les dones devotes haver de triar entre l’acció i la contemplació, entre la vida activa en el segle i la vida claustral conventual. Les monges de clausura estaven marginades de l’activitat apostòlica directa, i les autoritats religioses i civils no eren gaire partidàries de la llibertat personal … Continua la lectura de La congregació de les Esposes de la Creu (segle XVII): Atenció als malalts de l’Hospital, caritat i devoció femenina seglar vinculada al Carmel descalç (1)

Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

Les malalties contagioses han delmat periòdicament la població, en forma d’epidèmies generalitzades o de brots localitzats. La tasca de metges i científics s’ha centrat a curar la malaltia, identificar la forma en què es transmetia o el vector del contagi i, finalment, trobar una vacuna per protegir la població. Fa més de cent anys, una … Continua la lectura de Els carmelites descalços en l’assaig clínic sobre la febre groga a Cuba del Dr. Finlay

El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

La funció dels llecs o donats en un orde religiós era realitzar aquelles tasques no pastorals però imprescindibles per a la vida de les comunitats. El conjunt de frares de cada convent havia d’assumir, setmanalment, uns torns rotatoris d’oficis, dels quals només se n’estava exceptuat per causa de malaltia o edat avançada. Algunes tasques requerien, … Continua la lectura de El frare de l’assut: El tracista Damià dels Apòstols, Basomba (1704-1780)

Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Diverses relacions descriuen els efectes de la pesta de 1589 a Barcelona, escrits tan coneguts com el dietari del canonge Pere Joan Comes (1562-1621), les Rúbriques del notari Esteve Gilabert de Bruniquer (1561-1642) o la Geografia del jesuïta Pere Gil (1551-1622).[1] L’historiador Gabriel Beltran Larroya va afegir, a aquesta nòmina de testimonis coetanis, l’edició dels … Continua la lectura de Un relat femení de la pesta de Barcelona de 1589

Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep

La pesta de 1589 El 1586 es fundava a Barcelona el primer convent de carmelites descalços a Catalunya. Tres anys després, el 1589, una pesta assolà Catalunya, i els frares del convent de Sant Josep s’oferiren a les autoritats municipals per atendre les necessitats espirituals dels malalts del contagi. Dos frares josepets que prengueren part … Continua la lectura de Les epidèmies de Barcelona de 1589, 1651 i 1821 i el convent de Sant Josep

Dos Pujades que vestiren l’hàbit de carmelita descalç: El fill del cronista Pujades i el seu parent bibliotecari Joan de la Concepció

En un article anterior[1] hem explicat la relació que unia el cronista Jeroni Pujades amb el Carmel descalç de Barcelona, i en especial amb alguns dels seus frares, com ara Alonso de los Ángeles o Domingo de Jesús María Ruzola. A més, el jurista, que també va conrear la poesia,[2] va participar amb sengles composicions … Continua la lectura de Dos Pujades que vestiren l’hàbit de carmelita descalç: El fill del cronista Pujades i el seu parent bibliotecari Joan de la Concepció

La Vida espiritual (1652) i altres obres carmelitanes publicades a Girona per l’impressor Jeroni Palol

La història de la impremta a Girona a la segona meitat del segle XVII està lligada a la figura de Jeroni Palol. L’impressor segurament realitzà la seva formació com a operari de l’obrador gironí de Gaspar Garric, tipògraf que va treballar entre 1617-1638. Els Palol, pare i fill amb el mateix nom, van tenir impremta … Continua la lectura de La Vida espiritual (1652) i altres obres carmelitanes publicades a Girona per l’impressor Jeroni Palol

Flama d’amor viva

Fa uns dies, una entrada del blog Teresa, de la rueca a la pluma, que M. José Pérez dirigeix amb tanta ciència com passió, informava de la publicació d'un llibre-homenatge a sant Joan de la Creu: Y pasaré los fuertes y fronteras (Llama de amor viva en cuarenta y siete idiomas), a cura d'Alfredo Pérez … Continua la lectura de Flama d’amor viva

Un exlibris, un hospici i una tomba: El cardenal Albornoz i els carmelites descalços

Un exlibris La base de dades d’antics posseïdors de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona constitueix una font inestimable per poder conèixer l’origen i les vicissituds que ha experimentat un llibre abans de formar part d’aquest centre. La biblioteca del convent de Sant Josep dels carmelites descalços de Barcelona va ser una … Continua la lectura de Un exlibris, un hospici i una tomba: El cardenal Albornoz i els carmelites descalços