Un manuscrit carmelita censurat

:: Albert DOMÈNECH, Llibres lliures? Censura i prohibicions a la impremta catalana contemporània [catàleg d’exposició], Barcelona: Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, 2021, 116 p., il. ISBN: 978-84-09-33511-4. ::

El 17 de setembre es va inaugurar l’exposició Llibres lliures? (70a Fira del llibre d’ocasió, antic i modern, de Barcelona, 17 setembre – 3 octubre de 2021), comissariada pel bibliòfil i investigador Albert Domènech i coordinada pel llibreter Albert Obradors, que gira al voltant del tema de la censura i la prohibició de llibres a la Catalunya moderna i contemporània. Ja se’n pot consultar en paper i en digital el catàleg elaborat per Domènech, responsable, entre d’altres projectes, del magnífic blog & Piscolabis librorum. El catàleg conté una fitxa sobre un manuscrit carmelita català censurat al segle XVIII.

Es tracta del Jardín de flores de diferentes devociones del carmelita de Berga Pere del Santíssim Sagrament (Pere Malla, 1643-1721), un tractat devocional amb pròleg i protesta datats respectivament a Barcelona el 15 i el 17 de maig de 1710. El volum es conservava al convent de l’orde a Vilanova de Cubelles i actualment forma part de la col·lecció privada Domènech-Ballester, que va permetre amablement la consulta per a la seva descripció a la base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM 2210) després que el volum fos exposat a la mostra Deletrix, de Joan Fontcuberta, el 2013.

El Jardín de flores és, com indica el títol, un extens tractat devocional en castellà, que conté una àmplia selecció de textos -oracions, versos, autoritats, extractes i textos devocionals a Crist, Maria i els sants- en aquella llengua, en llatí i en català -uns goigs de sant Eudald i uns de Nostra Senyora de Queralt-, aplegats pel compilador per a ús personal i dels seus “próximos”.

Presenta la particularitat, a les p. 201-[203 ter], de contenir textos censurats per un lector que justifica la seva acció amb dues notes. En el primer cas, l’obra suspecta està atribuïda a una de les grans figures de l’orde, l’aragonès Domingo de Jesús María, Ruzola (1559-1630): “Salutación a santa María Madalena, echa por el venerable padre fray Domingo de Jesús María, alias Ruzola, carmelita descalzo”, la qual, anota el censor, “Está prohibida por la Inquisición por ser trobas al Ave María” (p. 201). En el segon cas: “Las letanías de santa María Madalena, que todas las noches se cantan en la santa Bauba [sic per Bauma]”, la mateixa mà anota: “Todo género de lithanía, fuera de los santos y lauretana, está prohibida por el Santo Oficio, y por consiguiente ésta” (p. 202).

[Maria TOLDRÀ]