Terra als ulls (1M 2,14)

[14] Heu d’advertir que en aquestes primeres estances, gairebé no hi arriba la llum que surt del palau on habita el Rei; perquè, ni que no siguin fosques i negres com quan l’ànima està en pecat, això no obstant, en certa manera sí que són obscures per a no poder veure la claror aquell qui s’hi està. I no pas per culpa de l’habitació, sinó perquè el gran nombre de serps i escurçons i coses emmetzinades que hi han entrat amb ell, no li deixen veure la llum. No ho sé fer entendre. És com qui entrés en un lloc on hi ha molt de sol i portés terra als ulls de manera que quasi ni els pogués obrir; a l’estança hi ha prou claror, però ell no la gaudeix per aquests impediments de feres i bèsties que li fan tancar els ulls perquè així no vegi sinó aquestes. Talment em sembla que esdevé a l’ànima que, per més que no estigui en pecat, viu tan ficada en les coses del món i tan absorbida per la hisenda, o l’honra, o els negocis que, encara que de fet, com he dit, ella voldria veure la seva beutat i delectar-s’hi, no li ho permeten i sembla que no es pugui escapolir de tants impediments. Tanmateix li convé molt, per a poder entrar a les segones estances, procurar desempallegar-se de les coses i dels negocis no necessaris, cadascú conforme al seu estat. Això és molt important per a arribar a la principal estança. I si no comença per aquí, ho tinc per ben impossible; fins i tot en la que ara habita tindrà gran perill, encara que ja hagi entrat dins el castell, perquè vivint enmig de coses tan emmetzinades és inevitable que un cop o altre no la mosseguin.

TERESA DE JESÚS, Camí de perfecció. Castell interior, presentació per Joan Baptista Bertran, S.J., versió catalana de Bonaventura dels Sagrats Cors [Gilabert], C.D., i de Roser de la Santíssima Trinitat [Segimon], C.D., Barcelona: Editorial Nova Terra, 1975, pp. 220-221.