Em sembla (5M 1,7-8)

[7] Em sembla que no us veig del tot satisfetes i que encara sentiu temor d’enganyar-vos, puix que és costosíssim d’examinar l’interior de l’ànima. Per a aquells qui han passat per aquestes coses ja basta el que he dit, perquè és gran la diferència; però, amb tot, us vull donar un senyal clar a fi que no us pugui quedar dubte si fou de Déu o no. Avui Nostre Senyor me l’ha portat a la memòria i em sembla que és ben cert. Sempre en coses difícils, ni que em sembli que ho entenc i que dic la veritat, procuro d’usar aquest llenguatge “em sembla” perquè, si m’enganyés, aparellada estic a creure el que diguin aquells qui tenen lletres. En efecte, baldament no hagin passat per aquestes coses, tenen un no sé què els grans lletrats (com que Déu els ha posats per llum de la seva Església) que, quan es tracta d’una veritat, Ell els en dóna perquè l’admetin i, a condició que no siguin dissipats sinó servents de Déu, mai no s’espanten de les seves grandeses, ja que tenen entès que pot això i molt més. I, al capdavall, ni que algunes d’aquestes coses no es trobin en els llibres, ja en troben altres d’escrites, per on veuen que també aquestes poden succeir.

[8] I d’això, en tinc grandíssima experiència. I també en tinc d’uns semilletrats espantadissos que em costen molt car. Estic certa, si més no, que el qui no creu que Déu pot això i molt més i que ha tingut i té per bé de comunicar-se algunes vegades amb les seves criatures ja ha ben tancat la porta per rebre-les. Que això no us esdevingui mai, germanes, ans al contrari, creieu sempre més i molt més de Déu i no poseu els ulls en si són roïnes o bones les ànimes a qui Déu atorga aquestes gràcies, que això ja ho sap Sa Majestat, com tinc dit en altres llocs. No ens hem de ficar tampoc en per què ho fa, sinó que amb simplicitat de cor i humilitat hem de procurar servir Nostre Senyor i lloar-lo per les seves obres i meravelles.