Relació de les festes que·s feren en la Ciutat de Lisboa, a la canonitsació de St. Andreu Curcino, religiós de Nra. Sra. del Carme, y Bisbe de Fésula
Arribà la nova d’esta canonitsació a Lisboa a 14 de juliol d’est any de 1629, que fonc festejada ab moltes lluminàries y repics de campanes, com se acostuma en la dita ciutat en semblants festes.
Fonc tan gran lo aparell que los Pares Carmelitas feren per a solemnisar esta canonitsació, empaliant la iglésia y les clastres del seu monestir, y fent moltíssims preparatoris per a la professó, que foren necessaris molts dies, antes que·s pogués effectuar. Estaven les clastres ab alguns altars y totes cubertes y empaliades de vàries sedes y de quadros lindíssims, ab tantes riqueses de or, pedres precioses, perles y altres gentileses, que era cosa de veure.
Duraren les festes un octavari, y cada dia emprengueren vàries religions officiar la missa y sermó, per a què tots gosassen de aquesta alegria, y los Pares Carmelitas poguessen ab més descans acudir a tot.
A 12 de setembre se feu la professó ab la major magestat y riquesa que·s pot encarir, perquè totes les figures que anàvan en la dita professó, a cavall o a peu, parexien un retrato de la Índia oriental, ab tanta riquesa, que seria impossible referir-lo. Una figura anava en la dita professó a cavall, ab tal vestit y jaez del cavall, que havia costat quatre mil lliures algun dia y sols de lloguer per a aquell dia se’n pagaren 25 ll., que·l tenia un mercader per a vendre, y ab gran difficultat lo llogà. La mitra y escapulari del sant valia una ciutat. Los tabernacles en què anaven los sants del Carme y los que aportaven pareixien tendes de argenters, sols estos sants de bulto éran figures mortes, emperò tots los demés que se aniran comptant, eren persones vives.
En lo principi de la professó anaren los tabals y altres dances que acostumen en Lisboa, y després se seguien les confraries ab los seus estandarts, banderes y insígnies, y en cada confraria anava un tabernacle ab algun sant o santa del orde del Carme, acompañat de molta cera, ministrils y danças, al ús de Portugal, com se acostuma en la festa de Corpus Christi.
Després de les dites dances, se seguia un santíssim triunfo del sant, repartit en quatre carros, y corresponent als quatre estats que tingué: religiós, sacerdot, bisbe y sant.
Devant de aquest triunfo anava una linda figura a cavall, que li deyen Júbilo, ab un estandart blanc en la mà, ab estes lletres de or, Gaudium Carmelitarum in canonizacione S. Andreae.
Seguia·s després la religió de Nra. Sra. del Carme, acompanyada de tres Reis que foren grans benefactors y devots de la Orde: Henric 3 de Inglaterra, lo qual anant a la Terra Santa féu grans favors a este religiós, y anava vestit a la inglesa; S. Luis Rey de França, a la francesa, lo qual aportà esta religió a Europa; y lo Rey don Joan lo Primer de Portugal, que en son temps se començà la Província en son regne. La dita religió aportava en la mà lo escut ab les insígnies del Carme, y rematava est preludi una gentil dança de sàtyros.
Primer estat de la Conversió de St. Andreu.
Anava Adam en primer lloc, per ser ell lo primer penitent, y aportava un estendard morat, ab una lletra que deya, Conversio Sancti Andreae.
Seguien-se les virtuts companyones de la penitència. La contrició vestida de blau turquesat ab un cor en la mà, partit en quatre o cinc parts, ab una lletra: Non est abscondita contritio sua.
La confessió ab una lletra, Confessionem et decorem ibduisti, Psalm 103; y per insígnia en la mà una tovalla ab algunes serps, al·ludint a la visió de St. Pere.
La Pressa ab un delfí en la mà, ab esta lletra, Ecce ego vocasti enim me, I Reg.3.
La Fortalesa ab una columna en la mà, amb una lletra, Acciuxit fortitudine lumbos suos, Proverb. 31.
La Mortificació vestida de morat, ab una lletra, Mortificatus quídam carne, I Petri 3.
Seguia lo Sant, vestit encara de secular triomfant dels tres enemics de la ànima, que·ls aportava devant d’ell, presos, ab esta lletra, Vobis victoriam dedit, I Cor. 15.
En lo primer carro, que·l tiraven quatre llops, anava la figura del Amor divino y Sant Andreu de genolls, despullant-se los vestits de secular, y prenent lo hàbit del Carme de les mans de un religiós, y lo escapulari de mà de Nra. Sra. y molts Àngels, que cantaven aquest verset Gaudium erit in caelo super uno peccatore poenitentiam agente, y al carro precehia un llop y un anyell ab una lletra Ex lupo agnus.
Segon estat, de sacerdot
Anava devant Melchisedec ab un estendard en la mà blau turquesat, ab una lletra Sacerdotium Sancti Andrea, y per quant en aquest estat féu sant Andreu molts serveys a Nostra Senyora acompanyàven a est estat deu serveys que la religió del Carme té fet a la Mare de Déu, y les insígnies destos serveys aportaven los àngels següents:
Lo primer aportava en les mans un temple ab esta lletra, Primum templum Beatae Virginis in toto orbe per Carmelitas.
Lo segon ab un altre temple, ab esta lletra, Primum templum sub titulo Concepctionis in Lusitania per fratrem Nunum Alvarez, carmelitam, comitem stabilem.
Lo 3 ab una çarça de Moysés en la mà, que ardia sens cremar-se, en la qual se significava la divinitat de Christo Nostre Senyor, ab esta lletra, Divinitas Christi diffinitur per Dionysium Papam Carmelitarum.[1]
Lo 5 aportava per insígnia en la mà una font tancada, ab esta lletra, Virginitas Mariae ostenditur per Damascenum Carmelitam.
La 6 aportava per insígnia una trompeta, ab esta lletra, Devotio Virginis per Carmelitas.
Lo 7 un ram florit, ab esta lletra, Devotio Sti. Joseph, sponsi virginis in cordibus fidelium per Teresiam Carmelitam insinuat.
Lo 8 uns grillons y unes verguas, ab esta lletra, Carmelitae ab honorem Virginis magnes persecutiones patientur.
Lo 9 una xapa de plata ab corones y palmas, ab esta lletra, Multa millia carmelitarum martyrio coronatur ab defensionem Virginis.
Lo últim ab altra xapa ab llibres, tinters y plomes, ab esta lletra, Excellentiae Virginis verbo et scriptis propalantur a Carmelitis.
Y després se seguia una dança, de 6 nareidas y 6 tritons.
A la qual seguia lo següent carro, en què anava lo sant dient missa, y aporta(va) per padrí a S. Albert, patriarca de Jerusalem, que és lo qui donà la regla als Pares Carmelitas, y per diaque y subdiaque dos sancts de la Orde: per acòlits dos [arcan]àngels y un àngel que estava tocant lo orga, y Davit una harpa; Jerusalem celeste y Jerusalem terrestre, quatre Àngels que cantaven sobre lo altar aont lo sant deya missa, Nostra Senyora, dient a Sant Andreu Meu es tu, in te gloriabor, y devant del carro anava la Esperança, per la molta que tots tingueren de la gran santedat de St. Andreu.
Tercer estat, de Pontífice
Anava devant Araon, ab un estendard vert en la mà, ab esta lletra, Pontificiem sancti Andreae.
A esta figura acompanyaven les virtuts que Christo Nostre Senyor aportà per sanct Luc en lo cap.12, que ha de tenir lo verdader bisbe.
La primera era la Fidelitat, vestida de blanc, ab uns cors lligats en la mà, ab una lletra, Fidelis dispensator.
La 2, la Prudència, ab una serp en la mà, ab esta lletra, Et prudens.
La 3, lo Bon Govern, ab un regle y compàs en la mà, ab esta lletra, Quem constituit Dominus super familiam suam.
La 4, la Providència, ab uns ulls y un sceptre en la mà, ab esta lletra, Ut det illis in tempore tritici mesuram.
La 5, la Vigilància, ab un lleó en la mà, ab esta lletra, Invenerit vigilantem.
La 6, la Observància, ab una tòrtola en la mà, ab esta lletra, Invenerit ita facientem.
La 7, Sanct Luc, ab un llibre en la mà, en què estava escrit, Beatus iste servus.
Després se seguia una dança dels onse cels, y després d’ella lo tercer carro, en la proa del qual anava la Fama, convocant als cels per a qui anassen festejant lo sanct y també a les quatre parts del món, els quals anaven en lo carro , y sobre lo més alt del carro anava sant Andreu, vestit de pontifical, sanct Elias, y fra Nuno Àlvarez Pereira, fundador del convent de Nostra Senyora del Carme de Lisboa, y lo primer religiós que en ell professà, lo qual fou sogre del primer duc de Bragança, y aportava la pròpia espasa que lo mateix compte aportava, y escapulari quant entrava en batalla.
Quart estat, de benaventurat
Anava devant Abel, per ser lo primer just, y aportava lo estendart blanc ab esta lletra, Beatitudo Sti. Andreae, al qual seguian los quatre dots del sant gloriós:
La Impassibilitat, ab un ram de cedro en la mà y uns caps de moro debaix dels peus, ab esta lletra, Mors ultra non dominabitur.
La Claredat, vestida de blanc, ab un sol en la mà y una lletra, Fulgebunt sicut sol.
La Agilitat ab una àguila en la mà, y esta lletra, Velociores aguila, 2 Reg. 1.
La Subtilitat, ab una espasa en la mà, ab esta lletra, Surget corpus spirituale.
Seguie-se los tres dots de la ànima gloriosa:
La Visió, ab un lince en la mà, ab esta lletra, Videbimus eum sicuti est, 1 Joan 8.
La Comprehensió, ab un trofeu en la mà y esta lletra, Sic sequor, ut comprehendam.
La Fruïció, ab un instrument músic en la mà, y esta lletra, Delectabor in te.
Després de seguia una dança dels set Àngels del Apocalypsi, de Epheso, Smyrna, etc., y després venia lo quart carro, en lo qual venia lo nostre Sant Pare, lo Papa Urbà 8, agenollat devant del sanct, y dos cardenals, y un àngel, que amostrava la glòria del sant al gran duc de Florença y al Rey de França, que foran los que provocaren esta canonització, y en lo mig del carro anava sant Andreu mort, y més alt dos Bisbes que aportaven la ànima sua al cel, y sobre tots estava Nostra Senyora, rebent la ànima de sant Andreu en lo cel, y més quatre àngels que anaven cantant, y en la proa del carro estava la Fee.
Finalment se seguian los religiosos del convent del Carme, juntament ab los pares descalços de la mateixa orde, y entre ells anava un tabernacle ab lo gran patriarca Elias, son fundador, y un altre ab Nostra Senyora del Carme, y en lo últim lloc lo tabernacle de St. Andreu, ab què se donava fi a la professó.
Y per a què estas festes fossen més solemnisades, en lo cap del octavari, se féu una professó de la confraria de Nostra Senyora de la Bona Mort, del modo següent:
Anaven devant quatre trompetes a cavall, y seguies Adam y Eva, a peu, ab una lletra que deya: Per peccatum intravit mors; y la mort anava a cavall, a modo de triunfadora, que·ls aportava devant de si, presos; y la Mort anava presa del Amor Divino, que anava a cavall ab son estandart, y una lletra que deya, Plus amore vulnerata, quam infirmitatee gravata, al·ludint al trànsit de Nostra Senyora.
Venia després lo Àngel de la Guarda de Nostra Senyora a cavall, amb un guia y insígnies de la confraria que aportava pres al peccat, ab una lletra que deya, Ipsa contrictio caput huius, y una punta del guió aportava a cavall sant Ciril·lo, ab un heretge devant de si, ab les mans preses, y la altra punta aportava sant Dionýs Papa, perquè los dos en un temps defensaren la honra y puresa de la Verge Senyora Nostra contra estos heretges.
Després se seguia un tabernacle de la Limpýssima Concepció de Nostra Senyora, que estava fet de manera que·l aportava un Àngel, acompanyat de altres dos ab atxes blanques enceses, y ab sos emblemmas, ab què significavan lo mysteri.
Y després se seguia un tabernacle gran, en què, per figures, anava lo mateix mysteri de la Immaculada Concepció, que·l aportaven quatre Àngels ab ses lletres.
Y després se seguien altres tabernacles, en los quals anava historiada tota la vida de la reyna dels Àngels, y de tres en tres tabernacles anaven cors de Àngels cantant, ab vàrios instruments músics, himnes y proses en llohor y alabança de la mateixa Nostra Senyora.
Acompanyava esta professó tot lo convent dels Pares carmelites, cantant hymnes a cant de orga y, finalment, venia Nostra Senyora morta, en una tumba alta, que la aportaven los dotse Apòstols, davall de un talèm, y devant anaven set àngels y d’esta manera se donà fi a la professó y al octavari de les festes de sant Andreu Curcino.
Nota
[1] Existeix un salt, del 3 al 5, per l’error de no haver començat la numeració en el pas de Melquisedec, com sí que fa la relació de fra Manuel das Chagas.
[M. Mercè GRAS]
Castell Interior 