Una relació inèdita en català de les festes que Lisboa i els carmelites dedicaren a sant Andreu Corsino (1629) (1)

L’existència d’una relació escrita en català sobre unes festes celebrades a Lisboa, l’any 1629, en honor del nou sant Andreu Corsino,[1] carmelita, convidava a realitzar una sumària recerca sobre el tema i a oferir la transcripció del document.

La canonització del religiós italià Andrea Corsini (Florència, 1302 – Fiesole, 1373) va tenir lloc a Roma el 29 d’abril de 1629. Les festes per a celebrar l’esdeveniment començaren a succeir-se immediatament a Itàlia, així com la publicació de la descripció d’aquests aparells festius en distintes capitals dels regnes italians.

Barcelona s’afegí a honorar el nou sant del Carmel calçat o de l’antiga observança (OCarm), orde que tenia a la ciutat el convent del Carme (1291) i el col·legi del Sant Àngel (1593), a la Rambla; però que també era tingut com a sant propi per part del Carmel descalç o teresià (OCD), amb els convents de Sant Josep (1586), la Immaculada Concepció (1588) i Santa Maria de Gràcia (1626).

A la capital catalana es publicaren fins a cinc relacions sobre les processons i cerimònies fetes en ocasió de la canonització del frare carmelita, quatre d’elles impreses per Sebastià i Jaume Matevad, i la cinquena per Esteve Liberós.[2]

El relat de les cerimònies que per l’esdeveniment s’efectuaren a Roma va ser traduït de l’original italià pel carmelita de Valladolid fra Manuel Román:[3]

Les celebracions festives que durant tres dies es celebraren a la Cort, amb processons, alimàries, i que comptaren amb la presència d’ambaixadors, la noblesa, dignataris eclesiàstics i descendents de la família Corsino, van ser narrades per un capellà de Madrid, el Licenciado Pérez, testimoni de vista dels fets relatats:

Les cròniques festives de beatificacions i canonitzacions s’acompanyaven d’altres publicacions amb una finalitat més estrictament devocional, que glossaven la vida exemplar del nou sant i el donaven a conèixer al públic en general.

L’any següent, 1629, es publicaren a Barcelona fins a tres relacions biogràfiques diferents del nou sant italià. La primera publicació extractà, per part d’un autor anònim, uns textos llegits davant el pontífex prèviament a l’acte de la canonització:

  • Breue relacion de la vida santa y exemplar del glorioso S. Andres Corsino Fesulano de la Sagrada Orden de N. Señora del Carmen, aora nueuamente Canonizado por nuestro muy santo Padre Vrbano octauo : sacada de vnas oraciones que delante su Santidad se hizieron antes de celebrarse el acto de la Canonizacion. En Barcelona: por Sebastian y Iayme Matevad, 1630.

Una segona hagiografia era igualment d’autor anònim:

  • Breve relacion de la vida, santidad y milagros del santo Padre fray Andres Corsino, religioso de nuestra Señora del Carmen, Obispo que fue de la Ciudad de Fiesoli, canonizado por nuestro santissimo Padre Vrbano VIII. à 22 de abril de 1629 / compuesta por vn deuoto suyo. En Barcelona: por Esteuan Liberòs, 1630.

Finalment, la tercera relació estava signada pel llicenciat Jeroni Sabater, i redactada en forma de romance, que feia la seva lectura més musical i apta per a ser llegida en veu alta per oracioners i per a ser apresa i cantada:

A Barcelona la solemne celebració de la canonització va fer-se, el setembre de 1630, al convent del Carme, dels carmelites calçats o de l’antiga observança, on participà la ciutat, representada per les seves autoritats municipals. El dia 21 els consellers assistiren a l’ofici i sermó que se celebrà a l’església del Carme, on assistí també el virrei. Els dietaris del Consell de Cent o del jurista Jeroni Pujades no dediquen gaire prosa a l’esdeveniment (el cronista Miquel Parets ni l’esmenta), que segurament va ser enterbolit pel protagonisme d’un altre fet proper, considerat més rellevant. Justament uns dies abans, el 17 i el 18 de setembre, se succeïren a la capital del Principat les manifestacions d’alegria per haver-se enllestit la presentació del procés de canonització d’Oleguer, bisbe de Barcelona (c. 1060-1137), un sant local i força més proper als barcelonins, però que no seria finalment elevat als altars fins al 1675.

Un anònim autor va deixar una relació manuscrita en català de les celebracions que Lisboa dedicà a sant Andreu Corsino, on la nova de la canonització havia arribat el dia 14 de juliol de 1626, i de les quals el redactor havia estat testimoni de vista en la capital atlàntica.

Des del segle XVI s’havien intensificat notablement les relacions comercials entre Catalunya i Portugal, i la ciutat de Lisboa va acollir durant l’època moderna una nodrida colònia de mercaders catalans, que fins i tot hi establiren una confraria de la Mare de Déu de Montserrat.[4] La incorporació del regne lusità a la monarquia hispànica en el regnat de Felip II, i que va durar de 1580 a 1640, va significar un major flux de visitants catalans a Lisboa: nobles, representants de l’administració reial, militars, eclesiàstics… L’anònim espectador que ens va llegar una descripció de les festes lisboetes podia haver pertangut a qualsevol d’aquestes categories, encara que el fet que el text es trobés inclòs en una miscel·lània de tema carmelita descalç procedent del convent de Sant Josep de Barcelona, mena a pensar que el desconegut redactor seria o bé un frare de l’orde, o bé algun eclesiàstic o laic molt proper al Carmel descalç. El mateix aplec documental conté dues relaciones festives més, ambdues en castellà: una sobre les festes de la beatificació de Teresa de Jesús a Madrid (1614), i una altra sobre les celebrades a Tarragona en la seva canonització (1622).[5] En tot cas, l’interès de tot plegat no rau tant en la seva identificació, com en l’ús del català en la narració presencial de les processons lusitanes que desfilaren en honor del nou sant l’any 1629.

A nivell editorial, la canonització es va traduir en diverses publicacions, i entre 1629-1632 van publicar-se a Lisboa tres opuscles en portuguès relacionats amb sant Andreu Corsino: una biografia del religiós i dues relaciones de les grans festes, dues d’elles anònimes i una altra d’autor conegut.

En aquesta darrera obra hi havia incloses un bon nombre de poesies en castellà –sonetos, canciones, romances, endechas...–, degut a la voluntat d’agradar i complaure a les nombroses autoritats de la monarquia hispànica presents en les cerimònies, i es dona notícia del certamen poètic que se celebrà, com era habitual en aquestes ocasions.

Aquest darrer autor, Manuel das Chagas (Lisboa, ? – 1666), en el segle Manuel Rombo, era un religiós carmelita calçat. Va ser prior del convent de Torres-novas, i mestre de teologia i filosofia. L’any 1630 va publicar una extensa biografia de santa Teresa, en vers, en setze cants en octava rima: Theresa militante. Lisboa: Mattheus Pinheiro, 1630.

La gran solemnitat que es donà a les celebracions pel nou sant carmelita, creiem que, a banda de la devoció, té a veure amb dos factors principals. En primer lloc, la proximitat de la canonització de Teresa de Jesús, la fundadora del Carmel descalç, en 1622, de ben segur alimentaria alguna rivalitat en el Carmel de l’antiga observança per tenir també un nou membre de l’orde en el santoral. En segon lloc, podem entreveure cert rerefons polític, en el marc de les aspiracions portugueses de recuperar l’autonomia política, ja que fra Nuno Álvares Pereira, fundador del convent do Carmo de Lisboa, i primer religiós profés de l’orde a Portugal, era el sogre del primer duc de Bragança, la dinastia autòctona que aspirava a substituir els Àustria hispànics al tron portuguès.

La comparació entre el text manuscrit en català i la publicació portuguesa de fra Manuel revela una gran fidelitat als fets presenciats, per bé que més simplificada; qui sap si el nostre desconegut autor hauria tingut la pensada que el seu testimoni escrit fos també publicat a Barcelona, com passava amb els relats d’altres fets singulars esdevinguts en altres capitals europees. Sens dubte, la riquesa i l’exotisme contemplats en els fastos lisboetes van captivar l’atenció del nostre visitant.

Bibliografia

CASADEVALL, Pau Maria, Els carmelites de Barcelona, 1292-1992, Barcelona: Ed. Claret, 1997, p. 132.

Dietari de l’antic Consell de Cent Barceloní, X, Barcelona, 1902, p. 489.

PUJADES, Jeroni, Dietari de Jeroni Pujades, IV, Barcelona, 1976, p. 244.

Notes

[1] Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 1956, [7], f. 94-[96v] (MCEM 2189).

[2] En articles anteriors ens hem ocupat extensament de les relacions impreses a Barcelona sobre la beatificació de Teresa de Jesús.

[3] El P. Román també va escriure un Breve epítome de la vida, santidad y milagros de San Andres Corsino […], Madrid: viuda de Alonso Martín, 1629, que també va publicar-se a Granada.

[4] Maria Mercè GRAS I CASANOVAS, “La Confraria de Montserrat dels mercaders catalans a Lisboa (segles XVI-XVIII)”, Analecta Sacra Tarraconensia, 90 (2017) p. 107-130.

[5] Aquesta relació de 1622 forma part dels treballs que preparem per a la celebració del quart centenari de la canonització de Teresa de Jesús.

[M. Mercè GRAS]

(Continuarà)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.