“Pues codicias Teresa, Cielo por mundo”. De Gas a Marquès: una nova cronologia i autoria dels villancets a la descalça Teresa de Jesús Maria, Rubí i Sabater (1657) (i 2)

(Continuació)

El convent de les carmelites descalces de Mataró, sota advocació de la Immaculada Concepció, s’havia fundat l’any 1648, pocs anys abans del seu ingrés en clausura. En aquell temps, el músic Melcior Marquès ocupava el càrrec de mestre de capella de la parroquial de Santa Maria, i caldria atribuir-li la composició, o almenys la direcció de la interpretació dels villancets cantats en aquella ocasió. Disposem de dues narracions distintes dels primers villancets que s’interpretaren en el convent de les carmelites descalces de Mataró en ocasió de la fundació del convent i de la cerimònia d’imposició de l’hàbit a la primera religiosa:[1]

Ordenada pues la processión del modo referido, se encaminaron a nuestro convento de S. Josef, en el qual se hizo la primera estación, y los cantores cantaron en él un villancico con grande melodía. De aquí se fueron a la Iglesia parroquial, en la qual también cantaron otro villancico, y de aquí al nuevo convento de las religiosas, y en la Iglesia cantaron otro villancico, llegada que fue la processión del nuevo convento para dar el último remate a la fiesta y solemnidad el señor obispo dio el hábito a una doncella natural de Barcelona nombrada Isabel […].[2]

Aquesta relació difereix en alguns aspectes de la recollida per l’historiador Joan de Sant Josep en els Anales:[3]

Dispuesta y ordenada la procesión, y dado el debido lugar al Señor Obispo de Babilonia, a las religiosas y religiosos, entono la capilla el Te Deum laudamus, y prosiguiendo a dos coros camino la procesión al convento de nuestros religiosos. De Donde, habiendo visitado la Iglesia y cantando unos villancicos muy del intento, se encaminó a la Iglesia parroquial. Y habiendo hecho lo mismo, camino al nuevo convento de las Madres. Aquí echó el resto la capilla cantando y tañendo divinamente.

Tot i que Josep Gas no va ser realment l’autor dels villancets dedicats a Teresa de Rubí i Sabater, sí que va ser responsable, gairebé trenta anys després, de la interpretació del villancets que foren impresos en ocasió de la translació al nou convent de carmelites descalces de Mataró, el 29 de setembre de 1685:[4]

Villancicos que se cantaron a la traslacion de las religiosas Carmelitas Descalças à su nuevo convento de la real villa de Matarò, llevando el Santissimo Sacramento con solemne processión, Barcelona: Rafael Figueró, 1685.

Aquest va ser un dels darrers encàrrecs de Gas a la capital del Maresme, ja que després de deu anys com a mestre de capella de Santa Maria de Mataró (1675-1685), i d’haver opositat sense èxit a dirigir les capelles de les catedrals de Vic (1680) i Girona (1682), va obtenir la plaça de mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar l’any 1685, càrrec que va ocupar fins al 1690, en què va guanyar la plaça de la catedral de Girona, on va treballar fins a la jubilació, l’any 1711, servint plaça de tenor a la mateixa capella fins a la seva mort, esdevinguda l’any 1713.[5] Sembla ser que Gas no va restituir totes les partitures de la capellania mataronina al Consell de la vila, o almenys en va transcriure algunes i va posar-hi el seu nom, i això explica la presència d’una part de les partitures al fons catedralici gironí, potser per a utilitzar-les com a inspiració per a futures composicions del mateix gènere. El músic és autor de mitja dotzena de villancets per a la professió de monges a Girona: tres per al monestir de les bernardes del Mercadal (Císter), uns per al convent de clarisses de Santa Clara, i dos més en què no s’ha identificat encara el convent de la religiosa.[6] En concret, els villancets conventuals manuscrits que es conserven de Gas són:

  • Noble clarín de la fama, villancet, per a la professió de les germanes Segimona i Jacinta Perpinyà, clarisses de Girona (1693). [Obra atribuïda]
  • El sacrificio más puro, villancet, per a la triple professió triple de Dionísia Pujol, Rafaela de Cerdà i Francesca Rovira, cistercenques de Girona (28 de febrer de 1700). [Obra atribuïda]
  • Digan cual será, villancet, per a la professió de Narcisa Oliveras, cistercenca de Girona.
  • Zagalejos, atención, [villancet], per a la professió de Maria Prior, cistercenca de Girona.
  • Duo. Professió de Maria de Llupià i de Roger.[7] [Obra atribuïda]
  • Duo. Professió per a una religiosa sense identificar. [Obra atribuïda]

El text dels villancets de Melcior Marquès a la professió de sor Teresa es troba repartit actualment entre la Biblioteca de Catalunya (la “Letra”) i l’Arxiu de la catedral de Girona (els “Villancicos”),[8] i aquí n’oferim la transcripció íntegra de les dues parts, amb algunes observacions.[9]

Font: Arxiu de Montsió

Letra, solo a la entrada de Religiosa Descalsa Doña Teresa Rubí y Sabater: Pues codicias Teresa,

[Tenor solo; Acompañamiento]

Pues codicias Teresa

Cielo por mundo

Ay que bien que lo aciertas,


Ay que buen gusto

Písale, Déxale, Olvídale al punto

Porque él es por tan viejo


Más que caduco

Ay que buen gusto

Por burlar estos rumbos del siglo

Huirse de él siguiendo otro rumbo

Ay que buen gusto


Coplas

Tus huellas a todo andar

Teresa voy a seguidillas

Bien me pueden censurar

Que te las he de cantar

Aunque me meta en quintillas


Tu limpieza declarada

En tu sangre se confirma

Y aunque es tan averiguada

Por Dios todo el mundo afirma

De que te vas apurada


Atendiendo a tu caudal

No sé por qué tal desdén

Le hazes al gusto mortal

Pues te parece tan mal

Quando les pareces bien


Oy dexas el mundo atrás

Huyendo del muy veloz

Tus padres se alegran más

Por saber de que te vas

Con la bendición de Dios


Deste siglo la impureza

A tu corazón no assalta

Porque sabes que es alteza

Llegar a dicha tan alta

Olvidando una baxeza.


Bien descalsa y advertida

Te subes niña al Carmelo

Y la verdad bien oyda

Es que quieres ir al Cielo

Sin ser de alguno sentida.


Y a la verdad es profundo

Tu discurso en este passo

Que lo hazes, según bien fundo,

Para que no pueda el mundo

Ponerte algún embarazo.


Camina pues sin parar

Que es empresa meritoria

Pues si gloria has de alcançar

Solo en el fin la has de allar

Que al fin se canta la Gloria.


Villancico a 6 a la entrada de religiosa descalsa, doña Teresa Rubí y Sabater. Carmelo soberano

[Coro I: tenors 1º, tenor 2º; Coro II. tiple, alto, tenor; baxo (sense text); Acompañamiento]

Carmelo soberano,

Pirámide feliz

A quien coronan astros

Sobrando a tus cumbres

El mayo y abril.


Aquí verás maravilla,

Un astro que brilla

Con puras centellas

Fogoso Rubí


Y añade a tus flores

Con bellos primores

Lucido matiz.


Ha del monte

Dexad la eminencia

Baxad a subir

La niña que viene

En luces previene

A estrellas, centellas

A flores, olores

Y galla al Carmelo,

Florido paíz


Coplas a duo

 1. Todo un Cielo se copia,

en una flor serena,

desprendida azuzena,

desta osbcura Etiopía,

que con valor profundo,

por no ajar su beldad,

huye del mundo.


2. Del suelo se trasplanta,

sin resabio de suelo,

y al vergel del Carmelo,

bolando va y planta,

el polvo vil destierra,

que a de florecer más,

fuera de tierra.


3. De raíz desprendida

deste mundo inhumano,

sacude el humor vano,

por verse más florida,

con gusto se coloca

en la roca feliz,

como una roca.


4. Al Carmelo le beve

su virginal rocío,

y aunque es tal su desvío,

descalsa se atreve,

que no quiere embaraços,

y así por ir mejor

dexa los lazos.

Les lletres dels villancets, a banda d’encomiar l’abandó dels plaers i glòries terrenals per abraçar la pobresa i les virtuts espirituals, usualment fan al·lusió a l’origen familiar i les qualitats de la jove. En el text de la composició s’enalteix la genealogia aristocràtica de la novícia:

Tu limpieza declarada

Por tu sangre se confirma

Igualment, s’empra el cognom de la monja, Rubí, com a substantiu, i a més es subratlla en el text de la particel·la del tenor 2n:

Verás maravilla,

Un astro que brilla

Con puras centellas

Fogoso Rubí

I es fa referència a l’institut religiós on professa la jove:

Bien descalsa y advertida

Tu subes niña al Carmelo

Finalment, concloure que la recerca sobre els manuscrits musicals conservats ha permès i destriar i datar de forma precisa les aportacions dels dos mestres de capella de Santa Maria de Mataró, Melcior Marquès i Josep Gas, a les solemnitats conventuals carmelitanes. Resulta especialment interessant haver pogut aportar una mica de llum sobre les composicions de villancets a la professió per part dels mestres de capella en una època, mitjan del segle XVII, quan encara no s’havia generalitzat la impressió d’aquests textos, que van tenir un gran protagonisme en el territori de la Corona d’Aragó, i especialment a Catalunya, des del darrer terç del segle XVII.[10]

[M. Mercè GRAS]


Notes

[1] Biblioteca Nacional de España, ms. 8693, f. 389-409.

[2] Isabel de Sant Domènec, Padró Reniu (1625-1680), que després fou priora en tres triennis. Un altre membre d’aquesta família que va ingressar en el Carmel descalç fou Melcior de Sant Albert, Pedró Reniu (Mataró, c. 1661 – post 1678).

[3] BELTRAN, Carmelitas descalzas, p. 356-357.

[4] Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona, Fons antic, sign. 04/363.

[5] Jaume PINYOL; Oscar BONANY, “Josep Gaz (1690-1713): el barroc de la catedral de Girona”, Música antiga de Girona.

[6] Vegeu l’interessant treball de Jaume PINYOL BALASCH, “La música als convents gironins del s. XVIII”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LVII (2016), p. 373-404. L’autor recull les composicions que realitzaren dos músics per encàrrec del convent dels carmelites descalços de Girona. Rafael Compta (Vic, 1755 – prop de Girona, 1815): uns Gozos a Sta. Teresa, amb l’orquestra acompanyada de fagots (1797), i uns Gozos dedicats a Sant Josep (1797); Domènec Arquimbau (?, 1760 – Sevilla, 1829), Gozos al gloriosso patriarca St. Joseph, i un Rosario a 4 voses a la Virgen de el Carmelo con v[iolines] ob[ese]s y trompas (1786).

[7] La seva germana, Teresa de Llupià i de Roger, professà l’any 1700 en el monestir de Santa Clara de Barcelona.

[8] Arxiu Capitular de Girona, Fons Musical GiC Ms.Au 564, 43/3.

[9] Agraeixo a Lluís Bertran Xirau l’experta revisió musicològica del text dels villancets i les seves sempre oportunes indicacions.

[10] Nieves BARANDA, “Cantos al sacro epitalamio o sea pliegos poéticos para las tomas de velo deslindes preliminares”, Bulletin Hispanique, 113/1 (2011), p. 269-296.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.