La biblioteca i les lectores del convent de Santa Teresa de Vic

El convent de Santa Teresa de Vic va ser fundat l’any 1638, gràcies a l’empenta de dues dones de Vic, Esperança Pradell, que deixà un important llegat, i a la voluntat fundadora de Maria Osona. Les religioses fundadores procedien del convent de Santa Teresa de Saragossa: Francisca de San Agustín, Gotor Tauste († 1642); Catalina de San José, Lanuza Vela († 1677); Gertrudis de San José, Andrés Pérez († 1642), i María de San Jerónimo, Aguilar de Loazo († 1671). Aquestes dones van portar de Saragossa a Vic alguns dels llibres i manuscrits poètics i devots que es conserven a la biblioteca i arxiu de la comunitat.

1

Obras del venerable místico dotor F. Joan de la Cruz, primer descalço y padre de la reforma de Nuestra Señora del Carmen…, En Barcelona: por Sebastián de Cormellas, 1635.

Es del uso de María de la Concepción, indigna carmelita descalza.

Esto libro es de las carmelitas descalzas de Vich.

L’obra està a nom de Maria de la Concepció, Palau (1629-1703). Nascuda a Perpinyà, era filla de misser Lluís Palau, de la mateixa ciutat, i de Maria, després casada amb el capità Francisco de Sotomayor. Va professar com a carmelita descalça l’any 1645. Com a filla d’un doctor en drets, havia rebut una bona educació, fet que la convertí en amanuense i cronista de la comunitat, però també va escriure les seves experiències espirituals.

Maria, a banda de posar el seu nom en el llibre, copia en les primeres pàgines una extensa “Glosa a la secuencia de difuntos” en tres pàgines, l’autoria de la qual desconeixem. La “glossa” de la seqüència de difunts es refereix a l’explicació o interpretació del cant gregorià “Dies irae” o la missa de rèquiem. El terme es pot aplicar a l’explicació de qualsevol dels textos que componen la missa de difunts.

Posteriorment, una altra religiosa va tenir el llibre per al seu ús:

Es del uso de Rita de Sta. Teresa.

Rita de Santa Teresa, Morgades Puig-robí (1737-1805), era filla de Francesc de Morgades Oliveres i de Teresa Puig-robí. Va vestir l’hàbit el 1755 i professà el 1756, amb un dot de 800 lliures.

2

¶ Tomás de Jesús, Trabajos de Jesús, que compuso … traduzidos de la lengua portuguesa por Christóval Ferreyra y Sampayo, Zaragoza: Pedro Cabarte, 1624.

L’obra de Tomé de Jesús, agustinià portuguès, va tenir moltes edicions i traduccions a diversos idiomes. Aquesta edició de Saragossa segurament va venir amb les fundadores aragoneses del convent de Vic.

Es de las religiosas carmelitas descalças de Viqe.

La nota de propietat del llibre es fa en nom col·lectiu de les carmelites descalces de Vic, però la inequívoca cal·ligrafia de Maria de la Concepció revela que és l’autora material de l’escrit i probablement d’aquesta versió de les cobles que unes religioses del convent de Beas cantaren en el parlador a Sant Joan de la Creu el 1578:

     Quien no sabe de penas

No sabe de buenas,

Pues penas y dolores

Es propio traje de amadores.

 

    Padescamos aquí tormentos

Y quanto arverso suçeda,

Que de glorias y contentos

Buena eternidad nos queda.

 

     Renunçiando el entender

Y en cruz puesto el propio gusto

Quién nos podrá dar disgusto.

3

¶ Alonso Pastor, Soledades del amor divino y dulces laberintos del encerramiento interior de las almas limpias con Dios, fundadas en la sagrada Escritura y santos padres: aplicadas y explicadas con la … fundación y progresso virtuoso del santuario y convento real de Santa Clara de Gandía: con las vidas de muchas admirables religiosas, València: Bernardo Nogués, 1655.

 

L’autor franciscà va escriure la història de la fundació i les biografies de monges del convent de clarisses de Santa Clara de Gandia, estretament vinculat a la casa de Borja. La quinzena de Soledades, textos d’inspiració espiritual, s’acompanya de nombroses poesies religioses de mètrica molt variada. L’obra és dedicada a Maria Lluïsa del Nen Jesús i de Borja (1632-1721), filla de Francesc de Borja Aragó i Centelles i d’Artemisa Doria i Colonna. La destinatària de la dedicatòria, reclosa al monestir des de nena, amb altres dones de la casa de Borja, va aprendre llatí i es va educar sota l’erudita direcció del confessor de la comunitat, precisament fra Alonso Pastor. La monja rebé l’hàbit de clarissa l’any 1648 i fou abadessa durant vint anys (1663-1683). Les històries de convents i les vides de religioses insignes proporcionaven exemples de virtut a imitar, així com notorietat social i espiritual a les dones en clausura.

Esto libro es de las religioses de Santa Teresa de Vich.

En aquest exemplar de la biblioteca de la comunitat, hi manquen les pàgines 53-56, però el text fou restituït i copiat a mà en uns altres fulls, de la mà de Maria de la Concepció, que sembla haver tingut un gran protagonisme com a lectora i gestora dels llibres del convent.

Bibliografia

RODRÍGUEZ, Juan Vicente, “Florecillas de San Juan de la Cruz”, San Juan de la Cruz, 3 (1985-1987), p.49-70.

ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica, Les dones Borja: Històries de poder i protagonisme ocult, València: Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2022, p. 210-214.

ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica, “La presencia autorial de Ana de Casanate (1570-1638) en el cancionero poético de las carmelitas descalzas de Vic (s. XVII)”, dins Escritura en mano de mujeres en el ámbito hispánico de la Edad Media a la Modernidad, ed. Belén Almeida, Ricardo Pichel i Delfina Vázquez Balonga, Madrid: Sílex, 2024, p. 197 seg.

← Sant Josep i Santa Anna de Tarragona