Convent de la Immaculada Concepció de Reus (1660-2003)
El convent de la Immaculada Concepció de Reus es va fundar l’any 1660. El 1661 arribaren les fundadores carmelites descalces procedents del convent de Barcelona, i aquell mateix any va començar la construcció. Al llarg de la seva història, la comunitat ha patit diferents èxodes, i els seus llibres s’han perdut i dispersat. L’any 2003, la comunitat es va traslladar a Terrassa, al monestir de Jesús Diví Obrer, fundat en aquella ciutat el 1945, i l’any 2024 aquest convent també tancà les seves portes.
1
¶ Juan Bautista Scaramelli, Directorio ascético, en que se enseña el modo de conducir las almas por el camino ordinario de la gracia a la perfección christiana: dirigido a los directores de las almas, IV, Madrid: Ramón Ruiz, 1795.
A la portada del llibre:
Exlibris cancel·lat de Salomé de Jesús María, carmelita descalza de Reus.
Es de los PP. carmelitas descalzos de Tarragona.
A la contracoberta:
Este libro es de las madres monjas carmelitas descalzas de Reus. Las MM. carmelitas descalzas de Reus dan de buena voluntad este y todos los demás libros (aunque esté escrito su nombre) a los PP. carmelitas descalzos de Tarragona.
A sota:
Reverendo padre fray Brocardo de la Virgen del Carmen. Convento de carmelitas descalzos. Tarragona.
La posseïdora original del llibre fou Salomé de Jesús Maria, Trenchs i Folc (1830-1914), natural de Valls, que professà al convent de Reus el 14 de febrer de 1852, juntament amb quatre novícies més. La Reial Ordre del 18 d’agost de 1835 havia decretat la prohibició de rebre novícies als convents, però l’any 1851 es tornà a autoritzar-ne l’admissió i professió.
La comunitat hagué d’abandonar el convent el 30 de setembre de 1868, a causa dels disturbis que afectaren la ciutat, i les autoritats municipals de Reus acordaren l’enderroc de l’edifici. Les monges es refugiaren al convent de les carmelites descalces de Tarragona, on romangueren fins al 1875, any en què pogueren retornar a Reus.
Salomé de Jesús Maria exercí com a priora de la comunitat en tres períodes: 1877-1880, 1883-1886 i 1889-1892. Durant aquest darrer priorat, es feu donació d’aquest llibre a fra Brocard de la Verge del Carme.
Salvador Llàcer Cabanes (1863-1933) nasqué a Alcàsser i professà com a carmelita descalç l’any 1888; adoptà el nom religiós de Brocard de la Verge del Carme al Desert de les Palmes (Benicàssim). L’exclaustració i la desamortització dels béns dels ordes regulars (1835) havien comportat la supressió del convent de frares de Sant Llorenç de Tarragona.
La restauració del Carmel descalç masculí a Catalunya s’inicià amb la fundació del convent de frares de Tarragona l’any 1891. Els religiosos, que disposaven de molt pocs recursos, reberen l’ajut i el suport econòmic de les carmelites de Reus i Tarragona, les quals proporcionaren a la nova comunitat, fins i tot, alguns dels seus llibres.
2
¶ José de Santa Teresa, Reforma de los descalços de Nuestra Señora del Carmen de la primitiva observancia, hecha por santa Teresa de Jesús…, En Madrid: Julián de Paredes, 1683.
Nota de propietat i donació:
Ave María.
Este libro es regalado de NN. MM. las carmelitas descalzas de Reus a esta comunidad de carmelitas descalzas de Tarragona, el día 11 de junio del año 1900, siendo actualmente priora de la comunidad de Reus la Rda. M. Madalena de la Resurección, y de esta de Tarragona la Rda. M. Sabastiana de Santa Teresa.
L’obsequi d’aquest llibre entre els dos convents obeeix a la necessitat de suplir la falta del volum en la biblioteca de Tarragona, i és una mostra de col·laboració mútua i de la gratitud de la comunitat de Reus per l’acolliment de les seves germanes de Tarragona en diverses circumstàncies.
Magdalena de la Resurrecció, Sanahuja Armengol (1842-1904), era nascuda a Vilabella, i professà a Reus el 30 d’abril de 1868. Va ser priora del convent de Reus entre 1889-1902.
Maria Sebastiana de Santa Teresa, Ferran Nogués (1855-1931), era natural de Riudoms, i professà al convent de Tarragona el 20 d’abril de 1877. En va ser priora entre 1897-1900, i durant la seva prelacia la comunitat va ajudar econòmicament els Germans carmelites descalços terciaris fundats pel P. Francesc Palau i Quer. Era neboda del carmelita descalç exclaustrat Joan Nogués Vidal (1811-1878), que feia de capellà de la comunitat.
Bibliografia
BELTRAN, Gabriel, “Las carmelitas descalzas en Reus (1660-1960)”, Boletín de información carmelitana de la Provincia de Nuestro Padre San José de Cataluña, 10 (juliol-desembre 1960), p. 401-432.
BELTRAN, Gabriel, Carmelitas descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica: 1588-1988, Roma: Teresianum, 1990, p. 422-423.
GABRIEL DE LA CREU [Gabriel Beltran], “Carmelitas descalzos catalanes de 1835”, Monte Carmelo, 74 (1966), p. 95.
SANCHIS, Dionisio Tomás, Catálogo de los Religiosos Carmelitas Descalzos de la Provincia de Santa Teresa de Jesús de Aragon – Valencia (1895-1998): Religiosos difuntos y exclaustrados, Roma: Teresianum, 1999, p. 41.
| ← Sant Anastasi de Lleida |
Castell Interior 