Les lectores de l’antic convent de Sant Anastasi de Lleida
La fundació del convent de Sant Anastasi de Lleida va ser obra de carmelites descalces procedents del convent de Mataró i de la incorporació d’antigues terciàries dominiques de Tarragona, que arribaren a la capital lleidatana el 1686. Després de tres segles de presència al centre de la ciutat, l’any 1987 les religioses es traslladaren al nou convent del Sagrat Cor, situat als afores de Lleida. En els segles XVII-XVIII, el convent dels carmelites descalços de Sant Josep de Lleida va ser també col·legi per als estudiants de l’orde i, per tant, va tenir una bona biblioteca, que a més rebé una donació important de llibres del canonge Marí. Alguns títols d’aquesta biblioteca acabaren formant part de la llibreria de les monges. Després de molts atzars durant els segles XIX i XX, l’antiga biblioteca dels frares es troba consultable actualment a la Biblioteca Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona.
1
Entre els llibres de la biblioteca de les monges que eren de titularitat col·lectiva, algunes obres eren llegides com una lliçó en veu alta en el refetor durant els àpats. Després de la benedicció de la taula, la lectora pujava a la trona i declarava el títol i l’autor del llibre, i el nom i el número del capítol. Alguns dels testimonis físics de lectura del convent lleidatà tenen escrit el nom d’aquests llibres: les cartes i obres de santa Teresa, la història del Carmel descalç hispànic (Reforma de los descalços…), Flores del Carmelo, de fra Luis de Santa Teresa; o les obres de fra Luis de Granada, Antonio de Alvarado i Ludovico Blosio. Els punts de llibre permetien retrobar el lloc precís on s’havia abandonat la lectura el dia anterior, gràcies a uns indicadors mòbils: P (principi), M (mig) o F (final), i l’ordre del paràgraf (1, 2, 3).
2
¶ Alonso Rodríguez, Exercicio de perfección y virtudes christianas, Barcelona: en la Imprenta de María Ángela Martí Viuda, en la Plaza de San Jayme, 1767.
L’obra del jesuïta Alonso Rodríguez (1525-1616) és un clàssic de la literatura espiritual i ascètica; compta amb més de vint-i-cinc edicions en castellà i ha influït en diverses generacions de laics i eclesiàstics. Aquest títol apareix reiteradament en les biblioteques de monges: en el mateix convent podem trobar-ne dues més publicades a Barcelona, una per Sebastià Cormellas el 1613, i una altra per Pau Campins, de l’any 1740.
L’exemplar duu dos noms d’antigues lectores:
A uso de María Teresa del Niño Jesús, carmelita descalza [ratllat].
A ús de Maria Antònia de San Francisco Xavier.
Maria Teresa del Nen Jesús, Aguerrevere Claveguera (1757-1831), natural de la ciutat de Lleida, professà en el convent de Sant Anastasi el 24 de setembre de 1777, als vint anys d’edat.
Maria Antònia de Sant Francesc Xavier, Mayné Puigvecino (Angüés, Osca, 1770-1832), d’origen aragonès, va néixer a Angüés, província d’Osca, i professà en el convent de Lleida el 13 de març de 1794, segurament perquè no hi havia cap plaça de religiosa corista en el convent de Sant Josep d’Osca.
Les dues monges eren priora i superiora durant la Francesada, quan, el 13 d’abril de 1810, es va produir a Lleida l’assalt i saqueig del convent per part de les tropes napoleòniques. Les religioses es refugiaren temporalment en diverses cases i pallisses, i després cercaren protecció a les llars de familiars. La vida comunitària no es restaurà en el convent fins a l’11 de maig de 1814.
3
¶ Antonio Arbiol, Desengaños místicos a las almas detenidas o engañadas en el camino de la perfección. Discúrrense las más principales causas y razones por qué, siendo tantas las personas que tratan de oración mental, son tan pocas las que llegan a ser perfectas…, Barcelona: Tomás Piferrer, 1772.
Antonio Arbiol (1651-1726) va ser un prolífic autor franciscà. Almenys quatre de les seves obres formaven part de la secció d’espiritualitat de la biblioteca dels frares del convent de Sant Josep de Barcelona.
A uso de Maria Francisca de Sta. Teresa de Jesús, carmelita descalza. Lérida.
La religiosa Maria Francesca de Santa Teresa, Biosca Peiró (1805-1875), nascuda a la ciutat de Lleida, professà com a religiosa el 10 de novembre de 1829 al convent de Sant Anastasi de Lleida, on va morir l’any 1875.
4
¶ Vida de la gloriosa madre santa Teresa de Jesús, fundadora de la reforma de la orden de Nuestra Señora del Carmen de la Primitiva Observancia, con el Camino de perfección, Madrid: José Doblado, 1793.
La biografia de la fundadora santa Teresa de Jesús, les diverses edicions de les seves obres, cartes o textos editats per altres autors, com els Avisos espirituales comentats per Alonso de Andrade, formen part del corpus bibliogràfic imprescindible d’una biblioteca carmelitana.
La nota de propietat declara:
A uso de la María Josefa de San Juan de la Cruz.
Maria Josepa de Sant Joan de la Creu, Pons Serra (1779-1855), va néixer a la Canonja i, tot i els seus orígens tarragonins, va professar amb 22 anys en el convent de Lleida el 19 de maig de 1801, probablement perquè no hi havia cap plaça de religiosa al convent de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona, ja que, des de santa Teresa, els convents de l’orde només admetien fins a 21 religioses de cor. Va morir al monestir l’any 1855.
Bibliografia
ARNALL, Maria Josepa, “Libros de espiritualidad en la biblioteca de los Carmelitas Descalzos de Barcelona (siglos XIII-XIX) [II]” i “[…] III”, Revista de Espiritualidad, 54 (1995), p. 185-197 i 377-388.
BELTRAN, Gabriel, Carmelitas descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica: 1588-1989, Roma: Teresianum, 1990, p. 598-603.
GRAS CASANOVAS, Mercè, “Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)”, Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 7 (2016), p. 220-265.
| ← Immaculada Concepció de Barcelona |
Castell Interior 