Els llibres del convent de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
El convent de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona va ser fundat l’any 1712. Les religioses fundadores eren cinc monges del convent de Sant Anastasi de Lleida, que s’havien traslladat a Tarragona fugint de l’avanç del front, en plena Guerra de Successió. Les monges bastiren el seu convent al carrer de Santa Teresa, on encara es troba avui dia.
Els carmelites descalços eren presents a Tarragona des de 1597, en el convent de Sant Llorenç. La biblioteca dels frares es va formar inicialment a partir de la donació dels llibres dels dos canonges fundadors, Joan Roca i Rafael Llorenç. Arran de la Desamortització, molts llibres es dispersaren i alguns acabaren formant part de la biblioteca de les monges. A la Biblioteca Pública de Tarragona es conserva un antic catàleg manuscrit de la biblioteca de Sant Llorenç i bona part dels seus llibres.
1
¶ Cartas de la gloriosa madre santa Teresa de Jesús, III, Madrid: José Doblado, 1793
J. M. J.
Pido por caridad a qualquiera M. monja carmelita descalça que possehirá estos libros, seguida la muerte de la M. Antonia del Spíritu Santo, la encomiendan a Dios, como y también a su bienhechor.
La nota de propietat, a banda d’indicar el nom de la posseïdora, demana una pregària a la seva memòria a les successives lectores del llibre, com també al benefactor que sembla va obsequiar-la amb el llibre.
Antònia de l’Esperit Sant, Miró Baget (1751-1826), va néixer a Reus i professà com a carmelita descalça al convent de Tarragona el dia 15 d’octubre de l’any 1760; dos anys abans l’havia precedit, professant en el mateix convent, la seva germana, Francesca de la Mare de Déu, Miró Baget (1748-1839). Les dues germanes Miró i una tercera religiosa de la comunitat, Josepa de Sant Martí, Homegueri Adalí (1738-1808), que professà el 1759, foren les destinatàries post mortem d’un manuscrit de fra Dionís de la Concepció, Verdera Caçà (1716-1793), Viridiarum spirituale (Ramillete de flores suavíssimas recogidas por varios autores, jardín ameno que da flores en todo tiempo. Devociones diversas a Jesús y María y Joseph, para celebrar sus festividades de todo el año.
Fra Dionís fou prior del convent de Sant Llorenç de Tarragona entre 1757-1760, trienni durant el qual van professar les esmentades religioses, de qui fou director espiritual.
2
¶ Francisco de Sales, Verdaderos entretenimientos del glorioso señor S. Francisco de Sales…, Madrid: Andrés Ortega, 1768.
Les obres de sant Francesc de Sales, com aquesta o la Introducción a la vida devota, que també figura a la biblioteca tarragonina, constitueixen una visió innovadora del paper de la dona a l’Església i a la societat del seu temps. Convençut que la formació de les dones era fonamental, va promoure l’educació femenina i va ser fundador de la Congregació de la Visitació amb Joana de Chantal.
Aquest llibre porta el nom de dos antics posseïdors:
De Dn. Juan Andreu, subdiácono.
Hna. Mª Teresa de San Joseph, carmelita descalza.
L’obra va pertànyer primer a un eclesiàstic, Joan Andreu, sotsdiaca, i després passà, en forma d’obsequi, a la seva neboda, sor Teresa de Sant Josep, Tell Andreu (1779-1835), natural d’Alcover, que professà al convent de Tarragona el 14 de maig de l’any 1800.
3
¶ Benedicto Haesteno, Camino real de la cruz, que compuso en latín el P. D. … de la religión de S. Benito; y traducido en castellano por … fray Martín de Herze, … de la religión de San Benito …; ilustrado con treinta y siete … láminas, En Valladolid: por Juan Godínez, 1789.
Aquest exemplar duu dues notes de pertinença:
Esta libro es de la Hª Mª Francisca de S. Alberto.
Este libro es de las religiosas descalzas de Tarragona, y regularmente existe en el noviciado.
L’obra de Benedictus van Haeften és una guia de meditació, dedicada a santa Teresa, en què, per mitjà d’un diàleg de Crist amb la donzella Staurofila, l’amiga o amant de la creu, s’indica el camí a la vida eterna, amb la inclusió de petites peces poètiques i de 27 emblemes gravats que acompleixen la funció pedagògica de visualitzar la meditació escrita, seguint les directrius de la Contrareforma. El didactisme d’aquesta obra sembla especialment adequat per a un noviciat, i les imatges acompleixen una funció didàctica i de moure a la pietat.
La religiosa que va escriure el seu nom en el llibre es deia Maria Francesca de Sant Albert, Aragón Grifoll (1761-1847). Nasqué a l’Alforja i professà com a germana llega al convent de Tarragona el 26 d’octubre de 1783, als 22 anys d’edat. És particularment interessant el fet que sigui una religiosa d’obediència, no una monja de cor, qui tingui un llibre a ús, desmentint la noció general que les llegues no tenien cap instrucció i únicament realitzaven feines manuals. En els convents teresians es demanava que, per professar, les religioses sabessin llegir, i, de fet, durant el noviciat n’acabaven aprenent aquelles que no en sabien prou. Teresa de Jesús insistí que els llibres de la biblioteca conventual havien de ser en romanç, en la llengua del poble, perquè entenia que l’espiritualitat no havia de ser monopoli d’una minoria culta.
4
¶ Bilingüe obsequiosa consonancia en 92 décimas, que son castellanas o catalanas conforme serán pronunciadas, y celebran las glorias de la prodigiosa, robusta y doble real infancia de España, la fortuna de gozar el monarca y real familia que la impera, la suspirada amigable concordia firmada entre las potencias belicosas de Europa en esta última guerra, y las vistosas máscaras, moxiganga, luminarias, adornos, afectuosas públicas y privadas festivas alegrías que tributa al Rey supremo y al de España … Barcelona en los días 8, 9 y 10 del mes de dbre. de 1783. Escrita a impulsos del amor que predomina a la menor musa barcelonesa D.D.A.F.P.Y.G.D.C., Barcelona: Viuda Piferrer, 1783.
L’autor que signa amb inicials és Anton Francesc Puig i Gelabert, doctor en dret canònic i nebot del poeta Pau Puig.
La immensa majoria dels llibres que formen part de la biblioteca de les monges són de temàtica religiosa, però en aquest cas es tracta d’una obra de poesia festiva, que celebra el naixement dels fills bessons del futur Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma, i les paus amb Anglaterra, i descriu les festes celebrades a la ciutat de Barcelona en aquesta ocasió. El llibre va pertànyer a un carmelita descalç que va tenir relació amb les monges de Tarragona:
Está a uso del P. Fr. Joseph de Santa Liberata, carmelita descalso.
Josep de Santa Liberata, Molins (1766-1821), era natural de Vic i professà l’any 1780. Va morir a Barcelona, víctima de l’epidèmia de febre groga que va assolar la ciutat.
Bibliografia
BELTRAN, Gabriel, Carmelitas descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica: 1588-1988, Roma: Teresianum, 1990.
CAPDEVILA, Sanç, El convent de Sant Llorenç, Tarragona: Tall. tip. Suc. de Torres & Virgili, 1928.
FUENTES, Manuel, El monestir de Sant Josep i Santa Anna de la ciutat de Tarragona. Carmelites descalces (1712-2012), Tarragona, 2012.
SERRA MILÀ, Maria Rosa, “Anton Francesc Puig i Gelabert, traductor i autor de la «Bilingüe obsequiosa consonància»”, dins Eulàlia Miralles, Marc Sogues i Pep Valsalobre (ed.), “Sou lo que podeu mostrar que haveu begut d’aquesta font”: Homenatge al professor Albert Rossich, Catarroja; Barcelona: Afers, 2023, p. 453-465.
| ← Immaculada Concepció de Reus |
Castell Interior 