Josep Elies Estrugós (Perpinyà, ? – Perpinyà, 1645) fou un frare i escriptor carmelità rossellonès de qui, malauradament, en sabem poques coses. Professava al convent de Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà, anomenat també Els Grans Carmes o Mare de Déu de la Concepció, situat al barri de Sant Jaume d’aquesta ciutat, del qual era sotsprior. D’aquest convent edificat a mitjan segle XIII, només en resten vestigis de l’església per culpa d’un incendi esdevingut l’any 1944. Durant la Revolució Francesa, una part del convent fou convertida en arsenal militar. El claustre, desmuntat i venut l’any 1838, va passar a mans d’uns particulars.
Estrugós fou autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis…, en el qual defensa l’ús de la llengua catalana i s’assenyala l’antiga unitat literària; el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans, curt repertori de 191 noms. Heus aquí la fitxa del llibre:
FENIX | CATALA, O LLI- | BRE DEL SINGVLAR PRIVI- | legi, fauors, gracias, y miracles de | Nostra Senyora del mont | del Carme. | Compost per lo R. P. Fra Ioseph Elias Estrugos | del mateix ordre y natural de la Fidelissima | Vila de Perpinya. | […] Perpinyà: Esteve Bartau, 1644.
El llibre es pot consultar digitalitzat a Google Books, a partir de l’exemplar conservat a la Biblioteca de Catalunya.
En els preliminars de l’obra hi ha un seguit de composicions pietoses encara per avaluar, escrites en la mateixa línia culta que defensava Francesc Fontanella, amb el qual sembla que no es van conèixer. Aquesta que editem és anònima. Podia haver estat transcrita o glosada pel mateix Estrugós?:
F. [12v] / [Rúbr.] Aue Maria | Glosada per deuocio dels Confrares | de Nostra Senyor [sic] del Carme · | [Inc.] EN tot treball nit y dia | a vos Verge reclamam | [Expl.] y ab diuina lluminaria | baix sos braços los subuen | A men
En aquesta glossa de l’avemaria, el darrer vers de cada estrofa és un fragment d’aquesta oració en llatí. Versificació: 12 cobles de 5 versos heptasíl·labs, abba. La glossa té versos variables.
L’avemaria és una oració cristiana adreçada a Maria. El seu text es basa en el passatge de l’Anunciació dels Evangelis. Es prega dins el rosari i com a petició de protecció, i també en els rituals marians. L’oració incorpora dos passatges de l’evangeli de Lluc: “Déu et salvi, plena de gràcia, el Senyor és amb tu” (Lluc 1,28).
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum,
benedicta tu in mulieribus,
et benedictus fructus ventris tui Iesus.
Sancta Maria mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc, et in hora mortis nostrae.
Amen.
Aquesta oració ja era coneguda des d’antic. Conec aquesta referència a l’Ave Maria, extreta d’aquest passatge de Lo Libre de Miracles de la Gloriosa dins De Vita Christi de Francesc Eiximenis (Viera 1985: 124):
Que com un simple hom no sabés altra oració et digués l’Ave Maria ab gran devoció, que aprés la sua mort se féu en la boca una hebra maravellosa, en les fulles de la qual era scrit, Ave Maria. Et acò volch fer axí lo Creador per donar a entendre quant li plau aquesta oració quant és dit devotament.
Text
Dono a continuació el text de l’oració. La transcripció, per fer-la més llegidora, ha estat normalitzada.
Ave Maria. Glosada per devoció dels confrares de Nostra Senyor(a) del Carme
En tot treball nit i dia
a vós Verge reclamam
los que l’hàbit sant portam
dient amb ànima pia
Ave Maria.
Quan tenim als ulls la bena,
que és quan ja estan estelats[1]
en esta vall de desterrats,
acuda per esta pena,
gracia plena.
Si descubra el vademècum
de mos pecats lo dimoni,
siau-me bon testimoni
de que penitència mecum,[2]
Dominus tecum.
Escapat qual Habacú[3]
al cel pujares notori,
i dic sens temor ningú
benedicta tu.
Segurs de no anar dejús
del Purgatori a penar,
venim tots a confessar
que sols dau vós les saluts
in mulieribus.
Allí ningú està confús,
antes amb certa esperança
que per vós molt prest s’alcança
com sempre teniu per ús
benedictuts fructus.[6]
Quan lo infern avestrús[7]
vol devorar com a ferro
lo malvat de nostre erro
conjura no hi torne pus,
ventris tui Jesus.
Sou en les tenebres guia,
lo dissabte clara aurora
i apareixent vós, Senyora,
és nostre crit amb porfia:
Santa Maria.
Perquè iscam en esta hora
de tal pena i foc tan greu,
nostres pregàries preneu
i per nos, emperadora
Mater Dei, ora.[8]
Ja és nostre pecat difunt
per vostra real clemència,
pregau la divina essència
al cel nos port en un punt,
nobis peccatoribus nunc.
Sobre cel celestial sostre
col·locau-nos, Verge pura,
com la vostra gran cordura
perdó alcança del Fill vostre
in hora mortis nostre.
Per sos àngels sos fils pren
moguda de tal pregària,
i amb divina lluminària
baix los braços los subvèn.[9]
Amen.
Bibliografia
CARBONELL, Yvette; ESCARRA, André, «Le couvent des Carmes de Perpignan», dins Études roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich / Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich, I, Perpinyà: Le Publicateur; Centre National des Lettres, 1987, p. 291-300.
PLADEVALL I FONT, Antoni, «Perpinyà: Convent del Carme o de la Mare de Déu de la Concepció», dins Catalunya romànica, XIV: El Rosselló, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.
ROS, Michelle, «Couvents et anciens couvents à Perpignan aujourd’hui», Perpignan. L’histoire des catholiques dans la ville. Du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. 10-11-12 mai 2007, Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan. Archives. Histoire, XI).
VIERA, David J., «Els miracles de Maria en Eiximenis», Actes del Quart Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-America, Montserrat: PAM, 1985, p. 124.
[1] Sinònim d’“entelar”?: ‘cobrir d’un tel; llevar la nitidesa o brillantor’.
[2] A mi.
[3] Profeta Habacuc. Dona nom a un llibre de la Bíblia. Donatello va esculpir el profeta Habacuc.
[4] lago: castellanisme molt estès des del segle XVII, per ‘llac’. “Rius grans lagos y pesquers, Agustí Secr. 86. Aparexen algunes vasures y lagos de aygues empentanades, doc. a. 1661 (Boll. Lul. viii, 449)” (DCVB).
[5] El concili de Trento va ratificar-ne l’existència com a doctrina per ser creguda pels catòlics, relacionada amb les indulgències i altres actes pietosos per assolir el perdó en vida i després de la mort. El tema del Purgatori, entre el cel i la terra, ha generat molta bibliografia. Vegeu, per exemple, el treball de Modest Prats (1989). Sobre aquest tema, conservo també un petit fullet del segle XIX: Llibrets Nous. Conversa sobre la existència del Purgatori, per F. A., pbre., Vic, Imprenta de Llucià Anglada, 1855.
[6] L’original diu “frectus”. Corregim segons el sentit.
[7] En la tradició judeocristiana, àngel que va prendre la forma d’aquesta au i es va aixecar contra Déu; representa el mal i habita a l’infern.
[8] “Sancta Maria mater Dei, ora pro nobis peccatoribus, nunc, et in hora mortis nostrae. Amen”.
[9] Es tracta del verb “subvenir”, aquí amb el sentit de ‘socórrer, ajudar’ (“xaloc, llevant los deuen subvenir”, Ausiàs Marc).
Castell Interior 
Un plaer poder veure notícies com aquesta: tan ben exposada, anotada i referenciada… i tan agradable de llegir sobre tot. Mil gràcies!