Un altre poema sobre Teresa de Jesús al segon volum de la Poesia completa del Rector de Vallfogona

:: Francesc Vicent GARCIA, RECTOR DE VALLFOGONA, Poesia completa, II: Romanços i altres poemes, ed. Albert Rossich, Barcelona: Editorial Barcino, 2024 (Biblioteca Barcino, 19), 445 p. ISBN 978-84-16726-26-4. ::

Fa un any i mig anunciàvem la publicació del primer volum de l’obra completa del gran poeta del Barroc català Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut amb el pseudònim de Rector de Vallfogona, en edició crítica del filòleg Albert Rossich. Aquests dies n’acaba de sortir el volum segon, últim de la poesia, que conté els romanços, quintets, quartets i els poemes en combinacions mètriques diverses, al final dels quals s’inclou l’extensa «Oració panegírica a Felip de Berga». Al llarg dels poemes hi apareixen els variats registres de l’obra de Garcia, des del to satíric i burlesc que l’ha fet famós fins al més culte d’alguns poemes amorosos o del panegíric ja citat, passant per l’humorístic i el popularitzant d’altres versos. La breu però sucosa introducció de Rossich dona pistes interessants sobre el primer públic destinatari dels poemes i sobre la construcció del jo poètic en l’obra del poeta.

Garcia, que va viure les celebracions de la beatificació de Teresa de Jesús el 1614, torna a convertir la carmelita en protagonista d’un dels seus poemes, com ja vèiem al primer volum (núm. 91: «A la sombra de l’honor»). Ara (núm. 147: «Deixa’t ja de llastimar»), recupera una anècdota sobre la santa difosa per les primeres biografies: a Toledo, una dona l’havia acusat de prendre-li un tapí —una mena de sandàlia— i, enfurismada, li va llençar l’altre al cap. Els quartets del Rector hi combinen, amb l’estil enjogassat dels seus poemes més lluminosos, la recriminació a la dona, a qui s’adreça, amb l’elogi hiperbòlic a Teresa que, com la Dona de l’Apocalipsi (12,1), té la Lluna als peus i, per tant, no necessita robar uns vulgars tapins.

[Maria TOLDRÀ]