Les festes de la canonització de santa Teresa a Perpinyà (1622), segons el cirurgià Jeroni Cros

Entre les abundants mostres de la dietarística en català de l’edat moderna, hi trobem Jeroni Cros (Perpinyà, 1588-1639), cirurgià de Perpinyà, que va ocupar el càrrec de cònsol de la ciutat en diverses ocasions. Cros va deixar manuscrit un Llibre de memòries de Hierònim Cros, cirurgià (1597-1638), en què recull notícies de la història recent de Perpinyà i el Rosselló, unes «Memòries de coses mies» o breus assentaments sobre la carrera professional i la família, així com els comptes de la «botiga» on exercia el seu ofici. El manuscrit, que havia estat propietat de Pau de la Lafàbrega, es conserva actualment als Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, de Perpinyà.

Cros va incloure en el seu llibre de memòries la descripció de les festes celebrades a Perpinyà per la canonització de dos sants carmelites, Teresa de Jesús i Andrea Corsini. En aquesta entrada transcrivim les notícies que dedica, als folis 24-26, a les festes perpinyaneses per la canonització de Teresa de Jesús, el 1622, organitzades pels carmelites descalços i calçats i amb participació dels estaments de la ciutat.

1622

A 17 de maig de dit any, postrer dia de Pasqua de Sperit Sant, féran los paras carmelitas lo Te Deum laudamus per la canonisació de santa Tereza de Jesús, ab molta lluminària y arcabuseria y una galera ab una nau que baxà a posar-hi foc y un montjoïc també tot ple de coets que fonch de veura. […]

A 3 de setembre, a migdia, comensàran los paras carmelitas descalsos de fer la festa de la canonisació de santa Tereza de Jesús. Comensà lo dit dia ab molta música de campanas y arcabusajant per la vila. La nit y hagué moltes lluminàries y molts coets que·s tiraren, y una galera y un castell, y totes les demés nits gran lluminària per tota la vila. Y lo dimecres, que fonch dia de Nostra Senyora, en la nit, tiràran un gran serpent fet ab molt gentil artifici de foch que fonch cosa de mirar, posat sobre de una roda y ell rodant sempre, exint de baix moltes mànagas de coets voladors, y ell sempra llansant un raig de foch per la boca fins que tots los coets foren acabats. Y lo diumenge feren los menesterals una comèdia de la santa a la plasa del Puig.

Los cavallers corregueren una sortija en dita plassa, y lo dilluns, aprés que·s feu la comèdia, feren un torneig, y tots los prissos [i.e. premis] presentàran a la gloriosa santa, y ella nos vulla alcansar gràtia de Jesuchrist.

Dissabte, a 15 de octobre, comensaren los paras carmelitas calsats a fer la festa de Santa Tereza ab molts grans lluminàrias, y abans la publicàran ab trompetas y menestrils y féran una mulasa molt ben posada, y anava tirant coets per la vila, que fonch una bona vista per ser cosa nova, y un gegant y giganta. Y després, la nit, la iglésia molt ben posada y molta lluminària y una galera y una nau ab molts coets voladors, y les tres següents nits de la matexa manera.

Lo diumenge se feu la professó molt solemna ab tots los convents y totes les confrarias, y les creus ab moltas invencions y també les confraries a les banderes. Los dits paras aportàvan per la professó una montanya molt ben feta ab lo carro de foch ab lo para Elias, y també aportàvan un castell fet ab set torres y en cada torre un dimoni representant cada hu un pecat mortal ab sos motets posats, y per dalt del castell àngells que·ls tiràvan fletxas. En la sima de l’homenatja de dit castell estava la Puríssima Conceptió de Nostra Senyora. També aportàvan altro tabernacla molt ben fet ab quatra ninfas que·l sustentàvan, y en lo mig santa Tereza.

La postrera nit se cremà un castell ple de coets. Los cavallers també feren un torneig en honrra de la santa y anàran a oferir los prissos a la sua capella. Los menesterals tenían una comèdia posada a punt per representar y ja tots en la iglésia per a fer-la, però los paras los dexàran sols y se n’anàran a veure lo torneig, y ells, no tenint música per poder exir a la comèdia, no la féran.

Font: «Diari de Jeroni Cros», dins Cròniques del Rosselló. Segles XVI-XVII, ed. Antoni Simon i Pep Vila, Barcelona: Curial, 1998, p. 151-152.

:: Maria TOLDRÀ ::