Un Centenari per mirar endins

El mes d’octubre de 2014 comença oficialment el V Centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, que es perllongarà durant tot un any. El dia 4, que és la data de la seva mort l’any 1582, hem obert les celebracions a Catalunya en el marc singular de la Sagrada Família de Barcelona. El dia 15, diada de la festa anual de santa Teresa, s’inicia el Centenari a la seva ciutat natal d’Àvila.

El Centenari està desvetllant un gran interès arreu del món. Hi ha programades una gran quantitat d’activitats de tota mena: culturals, recreatives, religioses, acadèmiques, turístiques… Moltes es faran en els llocs teresians, els pobles i ciutats on ella va viure i va deixar personalment la seva empremta. Altres es duran a terme en els indrets més impensables dels cinc continents, on el ressò de Teresa ha arribat a través de les diverses famílies religioses que beuen de la seva espiritualitat.

El record d’aquesta efemèride particular també serà present a Catalunya. Santa Teresa no hi va venir mai, però va ser coneguda i admirada des de molt aviat. Joan de Jesús Roca, el primer carmelita descalç català, la va conèixer bé i va ser un dels seus bons col·laboradors. Tan sols quatre anys després de la mort de Teresa, el P. Roca fundava el convent dels carmelites descalços de Barcelona, i dos anys més tard començava la primera comunitat de carmelites descalces a la mateixa ciutat. L’extensió de la presència de seguidors de Teresa va ser realment ràpida. D’altra banda, ja l’any 1588 es publicaven a Barcelona els escrits de santa Teresa.

En aquest sentit, resulta significatiu i sorprenent constatar la quantitat d’actes i de festes populars que es van organitzar l’any 1614 arreu de Catalunya per celebrar la beatificació de santa Teresa. Un llibre publicat l’any següent recull discursos, sermons i poemes pronunciats o escrits en aquella ocasió i constitueix un testimoni de la força extraordinària amb la qual l’admiració per la santa havia arrelat al país.

L’influx de santa Teresa s’ha mantingut i ha augmentat amb el pas del temps. Una etapa significativa va ser el segle XIX, que, enmig de totes les seves convulsions polítiques i socials, va conèixer una florida notable de congregacions i de moviments religiosos nascuts a Catalunya. Alguns d’aquests van sorgir en ambients carmelitans o van prendre com a inspiració l’estil de vida o els ensenyaments de santa Teresa. N’hi ha prou de recordar la Companyia de Santa Teresa de Jesús d’Enric d’Ossó o les congregacions fundades pel carmelita descalç Francesc Palau i Quer.

El 28 de març del 2015 es compleixen cinc-cents anys del naixement de Teresa de Ahumada. És una bona ocasió per recordar-la i per conèixer més a fons la seva biografia, les seves realitzacions, el seu pensament, els seus escrits. La seva vida impressiona per la capacitat que demostra de superar totes les limitacions i les adversitats. Resulta admirable que fos capaç de dur a terme una tasca tan renovadora i creativa en una societat i una Església com les del seu temps, on la dona tenia un paper secundari. Vencent entrebancs i incomprensions, va arribar a fundar disset monestirs de monges, i, de forma més sorprenent encara, va iniciar també la branca masculina de l’orde (un cas singular en la història de l’Església d’una dona que funda un orde masculí).

Un dels aspectes pels quals és més recordada són els seus escrits. Sense haver tingut gaires estudis, va saber aprofitar la seva afició a la lectura i la seva facilitat de comunicació per convertir-se en una de les millors escriptores de la llengua castellana. Les seves obres tenen la força de l’experiència, que els dóna un segell d’autenticitat únic. Escriu com parla i parla d’allò que coneix, perquè ho està vivint. Els escrits teresians són considerats amb raó un cimal de la literatura mística i tenen la gràcia de combinar els temes de més profunda espiritualitat amb les qüestions més quotidianes.

Tanmateix, no serviria de gaire dedicar-se tan sols a recordar Teresa com un gran personatge del passat i a lloar les seves realitzacions admirables. Si té sentit el Centenari és per descobrir de quina manera santa Teresa pot ser significativa per al nostre present i el nostre futur. Quina és l’actualitat de Teresa de Jesús? Té encara alguna cosa a dir al nostre món, tan diferent del seu?

Penso que un dels elements fonamentals, potser el més decisiu, en la vida de santa Teresa és la seva atenció a l’interior. Resseguint la seva biografia, pot fer la impressió que està en moviment continu. És cert, va d’un lloc a l’altre, recorre milers de quilòmetres –per camins difícils i amb mitjans precaris–, poques vegades viu gaire temps seguit en un mateix lloc… D’altra banda, el seu dia a dia és sovint atrafegat, ple d’activitats i de gestions. Té contactes amb multitud de persones, està ocupada en molts afers, ha d’actuar i ha de prendre decisions sense parar.

Tanmateix, a mesura que es va observant la forma com ella mateixa descriu tot el que li passa i tot el que fa, es va descobrint que, simultàniament amb aquest dinamisme exterior indefallent, hi ha tot un món de vivències personals, que es produeixen en el seu món interior. Teresa té una intensa, molt intensa vida espiritual. De fet, és allò que dóna força a totes les seves activitats. Teresa parteix d’una constatació extraordinària: no estem buits per dintre (“no nos imaginemos huecas en lo interior”, diu a les seves monges). És prou coneguda la imatge que empra per descriure aquesta experiència. Teresa parla de la persona humana com un castell amb moltes estances, en les quals es troba el veritable tresor, i en la més interior hi resideix Déu mateix, que està esperant per oferir, a qui vulgui entrar-hi, la seva amistat incondicional. El mal és que solem viure a l’exterior de nosaltres mateixos, distrets i enganyats amb realitats que semblen molt atractives i que al final resulten decebedores. La resposta al desig i a les necessitats més pregones del cor humà es troba a l’interior de cadascú.

I la porta per entrar a dins és la pregària, aquesta capacitat formidable de la persona humana que fa possible ni més ni menys que la relació d’intimitat amb Déu. La pregària, que, segons Teresa, no és cap exercici feixuc ni formal, sinó un tracte d’amistat, una experiència d’amor.

Avui més que mai tendim a cercar la satisfacció a l’exterior. La felicitat és un objectiu que s’intenta aconseguir amb l’acumulació de béns materials o bé amb experiències extremes, amb relacions humanes sovint superficials… El resultat, malauradament, sembla que no respon a les expectatives. La sensació generalitzada és que no s’acaba d’assolir el benestar desitjat.

Aquí és on el descobriment més important de Teresa pot oferir una veritable alternativa. La felicitat és a l’interior. La realització més plena de l’existència humana passa per entrar dins de si mateix i trobar-hi el sentit de la pròpia existència i la pau del cor. I d’aquí sorgirà l’energia per afrontar amb decisió qualsevol circumstància o qualsevol projecte. Aquesta pot ser la gran aportació de santa Teresa al nostre món d’avui. Un missatge per a cristians i no cristians, per a creients i no creients, per a qualsevol persona que estigui disposada a fer aquest viatge apassionant cap a l’interior d’ella mateixa. Per això, més enllà de totes les grans o petites iniciatives que ajudaran a fer visible la figura de santa Teresa, el V Centenari del seu naixement pot ser una ocasió immillorable per mirar endins.

[Agustí BORRELL]