Goigs a la Mare de Déu de la Consolació: de les monges de Malagón als frares de Sant Josep de Barcelona

[1] Gozos a la Soberana, y Milagrosa Imagen De nuestra Señora de la Consolación, que la Santa Madre Teresa llevava consigo en sus fundaciones; Colocada en la Iglesia de San Joseph de Carmelitas Descalços de Barcelona, Barcelona: En la Imprenta de Juan Jolis, à la calle de los Algodoneros, Año 1694.

[2-3] Gozos a la Soberana y Milagrosa Imagen de nuestra Señora de la Consolación, que la Santa Madre Teresa llevaba consigo en sus Fundaciones; colocada en la Iglesia de San Joseph de Carmelitas Descalzos de Barcelona, s. p. i. Dues edicions diferents.

­­La proximitat de dies plens de devocions emotives ens porta a comentar aquests magnífics goigs dedicats a la Mare de Déu de la Consolació, la imatge de la qual sembla que “la Santa Madre Teresa llevaba consigo en sus fundaciones”. Justament el dia de Rams de 1568, avui fa 447 anys, el va passar Teresa de Jesús a Malagón, on era per gestionar la creació d’un dels seus projectes.

El cas és que el convent magnífic de Sant Josep de Carmelites Descalços, situat al centre de Barcelona, fundat el 1586 per fra Joan de Jesús Roca i cremat el 1835, tenia una capella dedicada a retre culte públic a aquesta advocació mariana. Se sap que l’any 1692 un sermó predicat per fra Josep de Jesús el dia de l’Encarnació, i conservat al manuscrit de Miquel de Sant Josep que citem més avall, va ser pronunciat en aquesta església de Sant Josep tot lloant la Mare de Déu de la Consolació. Dos anys més tard s’estampaven uns goigs, copiats entre les pàgines 128-132 del mateix manuscrit on es pot llegir el sermó, amb la resta de “villancicos y gozos” compostos i cantats per a l’entronització de la imatge al convent.

Com va arribar la imatge de la Mare de Déu a Barcelona? Havia estat gràcies a fra Joan de la Concepció, de la província carmelita descalça de Catalunya, que, essent general de l’orde i durant la visita del convent de monges carmelites de Malagón, el 1687, es diu que va exclamar en veure la figura: “¡Ay madres, si les pudiesse robar alguna cosa no sería sino este tesoro!” Les monges, discretes, “juzgaron que avía sido petición no muy dissimulada” del general i deliberaren un cert temps abans de decidir-se a lliurar-la-hi. En la prosa retoritzada de l’historiador de la província catalana Joan de Sant Josep –a qui seguim per al relat de l’arribada de la imatge–, “lidiaron en el campo de los coraçones estos dos poderosos afectos”, és a dir, la veneració per una imatge que la tradició oral ininterrompuda de les carmelites de Malagón remuntava fins a santa Teresa, d’una banda, i l’agraïment i l’esperança en futurs favors del general, de l’altra. Aquest se’n sortí i s’endugué la imatge que aleshores, de comú acord amb les monges, va quedar posada sota la invocació de la Mare de Déu de la Consolació, perquè havia estat un consol per a l’orde en un conflicte recent amb els poders de la Corona que s’havia resolt favorablement, un cop el negoci es va posar sota el patronatge de Teresa de Jesús, i potser també perquè la imatge “havía sido el consuelo de todas las aflicciones” de la santa, sempre segons Joan de Sant Josep.

El 1690, doncs, la marededéu que, segons la tradició, formava part de l’herència teresiana arribava a Barcelona de mans del general carmelita, engruixia la col·lecció de relíquies i records de la santa a la ciutat i desvetllava immediatament el fervor de virreis, noblesa i poble. El 3 d’abril de 1690 comencen els actes d’entronització de la imatge en una capella del convent de Sant Josep. Actes i capella són descrits pels historiadors provincials d’aquells anys, Segimon de l’Esperit Sant i el ja citat Joan de Sant Josep. Aquest últim, però, no s’hi allarga gaire perquè, explica, fra Miquel de Sant Josep, sotsprior del convent, ja està treballant en el relat dels fets. Es refereix a la manuscrita Historia del origen y milagros de la santa imagen de nuestra Señora de Consolación que se venera en el religiosíssimo convento de San Joseph de Barcelona, orden de carmelitas descalzos, que es la misma que llevava consigo nuestra seráfica maestra santa Teresa de Jesús quando iva fundando los conventos de su religión. El 1703, fra Miquel, que aleshores era a Tortosa, destinava el volum al convent barceloní de Sant Josep, des d’on l’hi havien reclamat.

Els actes de la col·locació de la imatge es van concebre com una exaltació d’aquest convent i, en general, de la província carmelita catalana que, segons el prisma interessat dels historiadors citats, havia aconseguit treure la imatge d’un monestir pràcticament desconegut per situar-la al cor d’una gran ciutat com Barcelona, davant per davant de la capella dedicada a santa Teresa al mateix convent. Els actes van comptar amb la presència dels virreis i de la noblesa catalana i castellana. Joan de Sant Josep, sempre disposat a enaltir el paper de la província de Catalunya al Carmel, comentava:

Era la santa imagen castellana, pero oy se domiciliava para siempre en Cathaluña, y por esso dispuso el cielo fuesse cortejada de la primera nobleza de Castilla y Cathaluna, de aquella por despedida y de ésta por su gustoso hospedaje.

En la mateixa línia, Miquel de Sant Josep recorda que, tot i que “hipérbole parece”, es deia que “el grande de España que en este día podía alcanzar en la iglesia de San Joseph un pedazo de banco se tenía por bien librado”.

Els goigs que presentem són, doncs, el testimoni que ens ha arribat d’aquesta devoció de la qual va ser objecte la Mare de Déu durant tres segles, i que ratifiquen la procedència teresiana de la seva presència a Barcelona.

Llegim al títol dels goigs que la seva imatge estava “colocada en la Iglesia de San Joseph de Carmelitas Descalzos de Barcelona”. Documenta el fet el text de Cayetano Barraquer y Roviralta quan, en parlar dels retaules que tenia aquest temple, diu que al costat de l’Evangeli “ofrecía al público culto Nuestra Señora de la Consolación […] La imagen consistía en una estatuita de cortas dimensiones […] pero largo de afección, pues era la misma que la Santa Madre Teresa llevaba en sus fundaciones”. Els historiadors antics de la província descriuen amb força detall la capella on es conservava la imatge, per a la qual l’escultor carmelita fra Jaume de Sant Agustí havia dissenyat un retaule, acompanyat de dues pintures. Al peu de la figura de la Mare de Déu de la Consolació hi havia també un sant Josep amb la vara florida, “dentro de un corazón lleno de encendidas llamas, que es el de nuestra seráfica madre santa Teresa de Jesús”, en la descripció de Miquel de Sant Josep. Aquest conjunt escultòric es pot observar en el gravat que acompanya els goigs núm. [1] que reproduïm avui i que també apareix als preliminars de la Historia manuscrita de fra Miquel.

La lletra dels goigs remet repetidament a la procedència de Malagón, diu que la Verge de la Consolació representa la insígnia de Teresa, lloa els ajuts que dispensa al seus devots, i assegura a la marededéu una llarga permanència:

aún más tiempo avéys de estar
que avéys estado en Castilla.

Des del segle XVII tenim la certesa que es van imprimir i divulgar els goigs d’aquesta imatge. Tres edicions ens han arribat: la primera, de 1694, feta pel prestigiós tipògraf Joan Jolis.

Davant la falta del peu d’impremta dels altres dos fulls, la seva datació ens porta a considerar-los estampats els anys anteriors a la crema del convent, l’any 1835. Tot comparant detalls ornamentals tipogràfics, com una de les orles i un dels corondells, podrien atribuir-se al mateix obrador que va estampar els Gozos de la seráfica madre, y doctora Santa Teresa de Jesús que porten explícits el lloc i el nom de l’establiment impressor: “fets a Barcelona per Francesc Surià i Burgada”, ja vist i comentat al núm. 3 de la secció de goigs de santa Teresa de Castell interior. La seva producció se situa al segle XVIII, principalment, i inicis del XIX, segons Manuel Llanas.

Uns goigs teresians, carmelites, testimoni viu de la dinàmica de les devocions marianes cantades al cor de Barcelona.

Fulls documentats [1] a l’obra de Joan Amades i Josep Colomines, Els goigs; i [2-3] al fons Vallat de Montpeller.

---

Bibliografia

AMADES, Joan; COLOMINES, Josep, Els goigs, I, Barcelona: Orbis, 1948, p. 243.

BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano, Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, II, Barcelona: Impr. de F. J. Altés y Alabart, 1906, pp. 445-446.

JOAN DE SANT JOSEP, Annales de los carmelitas descalços de la provincia de San Josef en el principado de Cathaluña, BUB, ms. 991, pp. 32-33, 674-682. [MCEM 1166]

LLANAS, Manuel, “Francesc Surià i Burgada”, dins ÍD., L’edició a Catalunya: el segle XVIII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2003, pp. 101-103.

MIQUEL DE SANT JOSEP, Historia del origen y milagros de la santa imagen de nuestra Señora de Consolación que se venera en el religiosíssimo convento de San Joseph de Barcelona, BUB, ms. 513. [MCEM 1131]

TERESA DE JESÚS, Libro de las fundaciones, dins Obras de la gloriosa madre santa Teresa de Jesús […] tomo segundo, Barcelona: Cormellas, 1704, p. 209.

[Nora VELA & Maria TOLDRÀ]