Teresa, indulgències i escapularis del Carme als goigs

Els goigs de santa Teresa i les indulgències

Els goigs acostumen a fer constar, explícitament i en algunes ocasions, les indulgències[1] que l’autoritat eclesiàstica atorga als devots que resaran, llegiran o cantaran els goigs en qüestió, tot indicant les condicions per guanyar-les i els dies de perdó obtinguts. Per tal de demostrar la validesa, s’acompanya l’escrit amb el càrrec i el nom, ocasionalment, de la persona que les atorga. La nota de les indulgències acostuma a imprimir-se després de l’oració final que figura als fulls.

Alguns goigs de santa Teresa, des de mitjan segle XIX, porten escrites les indulgències que poden obtenir-se. Els atorgants són els bisbes de Girona, Vic, Barcelona i Solsona, i el dies de remissió van de 50 dies a 200 segons que indiquen els fulls i en les circumstàncies expressades.

A continuació oferim la relació de goigs teresians amb indicació dels dies d‘indulgències que es guanyen i per ordre cronològic d’estampació: la primera xifra correspon a l’apunt, a continuació ve el nom del lloc on els goigs són cantats, després l’any del full i, finalment, la quantitat de dies de perdó amb els atorgants i les condicions per guanyar-los.

Els goigs de les ànimes del purgatori i l’escapulari del Carme

La pregària pels difunts es troba incorporada en nombrosos fulls de tipologia gogística. L’Església atorga indulgències als vius, com hem vist, i com sigui que els fidels difunts en vies de purificació són també membres de la mateixa comunió dels sants, se’ls pot ajudar tot obtenint per a ells indulgències, per tal que siguin exonerats de les penes temporals degudes als seus delictes.

La visió de les ànimes al purgatori acostuma a ser l’estampa principal que presideix aquests goigs, destinats a ser cantats especialment el dia de difunts, ja que “els fidels poden obtenir per a ells mateixos i també per a les ànimes del Purgatori, la remissió de les penes temporals, conseqüència dels pecats”.

Com sigui que l’escapulari del Carme ha estat, segons la Congregació per al culte diví de la santa seu, “un signo exterior de la relación especial, filial y confiada, que se establece entre la Virgen, Reina y Madre del Carmelo, y los devotos que se confían a ella con total entrega y recurren con toda confianza a su intercesión maternal […]”,[2] són també molts els goigs dedicats a representar la Mare de Déu del Carme per pregar-li pels fidels difunts que havien rebut en vida la imposició del seu escapulari, per tal que els alliberi de les penes del purgatori.

Vuit làmines adjuntes mostren alguns casos interessants.

1. Una primera imatge xilogràfica, magnífica, mostra com l’escapulari és lliurat per la Verge del Carme a santa Teresa i a un frare carmelita (sant Simó Stock o potser sant Joan de la Creu?).

2. Tres fulls més porten la imatge que representa la Mare de Déu del Carme oferint ella mateixa el seu escapulari a les ànimes del purgatori. (Cliqueu sobre qualsevol imatge.)

3. Finalment, les quatre làmines següents representen imatges i visions del purgatori on veiem entre flames papes, reis, bisbes, frares i altres ànimes penant. Uns àngels estan a punt d’estirar-los cap al cel. Algunes persones porten al coll escapularis i, curiosament, en uns casos veiem clarament el símbol del Carmel al quadradet de la insígnia, mentre que en d’altres no hi figura o ha estat esborrat!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notes

[1] La Penitenciaria apostòlica del Vaticà parla aquí del “Don de la indulgencia”, i el Catecisme de l’Església catòlica, al paràgraf n. 1471, diu que la “indulgència és la remissió davant Déu de la pena temporal pels pecats, ja perdonats pel que fa la culpa, que un fidel disposat i complint determinades condicions, aconsegueix per mediació de l’Església, la qual, com a administradora de la redempció, distribueix i aplica amb autoritat el tresor de les satisfaccions de Crist i dels Sants”.

[2] El paràgraf 205 del Directorio sobre la piedad popular y la liturgia del Vaticà parla específicament de l’escapulari del Carme.

[Nora VELA]