Un cop fet balanç dels objectius i els resultats d’aquest Castell interior, no voldria tancar-lo sense oferir abans un nou exemple de la transversalitat dels recorreguts teresians en la cultura catalana que encara estan pendents d’estudi. Es tracta d’uns versos a santa Teresa de Richard Crashaw (c. 1613-1649), un dels autors adscrits al grup dels poetes metafísics anglesos del XVII, el membre més famós dels quals és John Donne. Crashaw, clergue anglicà proper al catolicisme, religió a la qual es va acabar convertint, va emigrar i morir a Itàlia, on va estar al servei d’un cardenal i ocupà alguns beneficis eclesiàstics. Els poemes que Crashaw, influït per la mística castellana, va dedicar a santa Teresa s’emmarquen en la primera recepció de la fundadora a Anglaterra, on el 1611 ja es publicava una traducció anglesa de la Vida, que s’ha volgut relacionar amb la campanya d’internacionalització de l’obra teresiana de Jerónimo Gracián i Ana de Jesús. Els versos de Crashaw que transcric més avall tanquen el seu llarg poema “The Flaming Heart” (1a ed. de 1648), inspirat en l’episodi de la transverberació i en la lectura d’una nova edició anglesa de la Vida.
Tres segles després, aquells versos van ser versionats pel poeta, crític literari, traductor i autor d’una de les proses poètiques en català més belles del segle passat Marià Manent (1898-1988), que els va incloure en la seva antologia de Poesia anglesa i nord-americana (1955) i també els va traduir al castellà. Com és sabut, un dels eixos de la producció de Manent, tant per motius professionals com per afinitats personals, va ser la traducció i l’estudi dels poetes anglesos, dels clàssics i dels coetanis amb qui mantenia correspondència. En diversos llocs va donar mostres del seu interès pel grup dels metafísics. El 1935 es referia a Crashaw com “el gran poeta catòlic del XVIIè”. La seva profunda admiració per John Donne va créixer gradualment, a la saga de la revaloració que autors com Ezra Pound i sobretot T. S. Eliot havien fet del poeta i dels metafísics anglesos. Manent, poeta i catòlic, observador amatent, com altres membres de la seva generació, de l’evolució espiritual d’un Eliot, devia sentir-se atret per la força i el dramatisme de la imatgeria amb què l’experiència religiosa és descrita pels metafísics, especialment per Donne –“overthrow me, and bend / Your force, to break, blow, burn, and make me new”–, en qui, com ha escrit Montserrat Roser, “descobria el tipus d’inspiració que ell buscava en la poesia”.
D’altra banda, els grans místics castellans del segle XVI apareixen més d’una vegada en l’obra i els projectes de Marià Manent. Als 18 anys, per exemple, ja té les Moradas teresianes. L’Editorial Políglota, que funda amb Josep Carner, publica el 1929 uns goigs a la santa. El 1942, Manent edita sant Joan de la Creu, a qui dedica un breu estudi on es destaca “l’entranyable sinceritat de la seva visió” i es convida a no conformar-se amb “la vaguetat musical dels símbols inexplicats” i a endinsar-se en els comentaris en prosa del carmelita, que constitueixen “una altíssima vindicació del pensament simbòlic”. El nom de Manent apareix encara entre les persones a qui Bonaventura Gilabert agraïa el suport i l’assessorament a la seva traducció del Camí de perfecció teresià publicada el 1975.
Ara sí. El Castell interior es tanca l’octubre de 2015, gairebé un any i mig després de presentar-se al públic, amb els bellíssims versos de Crashaw a la intrèpida Teresa i amb la magnífica traducció que en va fer un dels millors escriptors catalans del segle XX.
Upon the Book and Picture of the Seraphical Saint Teresa […]
O thou undaunted daughter of desires! By all thy dow’r of lights and fires, By all the eagle in thee, all the dove, By all thy lives and deaths of love, By thy large draughts of intellectual day, And by thy thirsts of love more large than they, By all thy brim-fill’d bowls of fierce desire, By thy last morning’s draught of liquid fire, By the full kingdom of that final kiss That seiz’d thy parting soul, and seal’d thee his, By all the heav’n thou hast in him, Fair sister of the seraphim! By all of Him we have in thee, Leave nothing of myself in me: Let me so read thy life that I Unto all life of mine may die.
Sobre un llibre i un retrat de la seràfica santa Teresa
Oh la intrèpida filla de desigs! Pel teu gran do de resplendors i flames; pel que tens de colom i d’àliga; per totes les teves morts i vides amoroses; pel dia de la ment, que et beus com aigua, i per la set d’amor encar més viva; pels teus veires que vessen deler ardent; per l’últim glop de foc matinal i la plena claror d’aquell reialme del bes últim que l’ànima et prenia, fugint, i la féu Seva; per tot el cel que en Ell gaudeixes ara (germana lleu dels àngels!) i per totes les coses de l’Amat que en tu veuríem, res meu en mi no deixis. Fes que pugui llegir la teva vida, fins que es mori en mi tota la vida que era meva.
CRASHAW, Richard, The Complete Works of […], I, ed. Alexander Balloch Grosart, Londres, 1872, pp. 152-157. [Versió amb grafia modernitzada a The Poetry Foundation]
MANENT, Marià, Poesia anglesa i nord-americana, Barcelona: Alpha, 1955, p. 118.
MANENT, Marià, “Poesia i prosa de sant Joan de la Creu”, dins ÍD., Llibres d’ara i d’antany, Barcelona: Ed. 62, 1982, pp. 59-65. [1a ed. en castellà de 1942]
MARRUGAT, Jordi, Marià Manent i la traducció, Lleida: Punctum, 2009.
ROSER I PUIG, Montserrat, El llegat anglès de Marià Manent, Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
Castell Interior 
Moltes felicitats per la feina feta i per compartir-la amb tots nosaltres!
Fins la propera!
Enric
Gràcies, Enric.