El Pastoret de sant Joan de la Creu segons Jacint Verdaguer

Presentem avui la versió del poema de sant Joan de la Creu que comença “Un pastorcico solo está penado” que Jacint Verdaguer va incloure en el seu recull poètic Lo somni de sant Joan (1a edició de Barcelona, 1882).[1]

XX

Sant Joan de la Creu

“Pone me ut signaculum super cor tuum… quia fortis est ut mors dilectio” (Cant. VIII,6)

N’hi ha un Pastoret a dalt de la serra
que plora d’amor de dia i de nit;
l’amor l’ha baixat del cel a la terra
mes, ai!, ha son pit cruelment ferit.
.
Qui l’ha enamorat és una pastora
que abeura son Cor de pena i d’oblit;
sos passos seguint Ell plora que plora,
mes, ai!, amb son pit cruelment ferit.
.
I diu lo Pastor: —Ai trist de qui em deixa,
puix deixa pel fang lo goig infinit!
Veient-la allunyar lo Cor se m’esqueixa,
mes, ai!, és mon pit cruelment ferit.
.
A un arbre ha pujat per si l’obirava,
los braços ha obert cridant-la afligit;
allí de dolor sa vida s’acaba,
mes, ai!, té son pit cruelment ferit!

Nota

[1] Jacint VERDAGUER, Obres completes, 5a ed., Barcelona: Selecta, 1974, p. 289.