Capella-des. Llibre de les capelles de Capellades i voltants

:: Ton ARGELICH IGLESIAS, Capella-des. Llibre de les capelles de Capellades i voltants, Capellades: l’autor, 2024, 208 p., il. ISBN 978-84-09-59975-2. ::

Capella-des, escrit així, amb un guionet que posa l’èmfasi en l’objecte d’estudi del llibre i alhora remet a la vila d’on s’extreuen la major dels materials que s’hi tracten, és un inventari comentat de les capelles o capelletes sota advocacions marianes i de sants escampades per carrers, cases particulars i institucions de Capellades i altres pobles de la rodalia (sobretot La Pobla de Claramunt, Carme i La Torre de Claramunt), amb exclusió de les que formen part de les esglésies parroquials.

L’inventari es distribueix en sis blocs: «capelletes de carrer», «capelletes dins les cases», «imatges itinerants», «oratoris dins les cases», «edificis» i un apèndix sobre «capçals de llit». Els apartats, 140 aproximadament —entre els quals sis dedicats a capelles de la Mare de Déu del Carme i un a santa Teresa—, es presenten seguint itineraris geogràfics que conviden també a visitar les capelles in situ. Cada apartat consta d’uns elements fixos —fotografia, descripció física, tècnica artística, procedència i història de la peça, en alguns casos ja desapareguda— i, sense solució de continuïtat, d’anotacions diverses sobre tradicions religioses i folklòriques amb què es vincula cada capella, amanides amb anècdotes personals i episodis del passat de Capellades i voltants.

És indubtable l’interès que aquest inventari ofereix des d’un punt de vista artístic, en la mesura que se centra en produccions generalment vinculades a les anomenades arts menors (són sobretot ceràmiques i petites escultures), obres de tallers artesanals i artistes especialitzats en un tipus de producte que, els últims cinquanta anys, ha vist com el seu públic es reduïa al mateix ritme que es consolidava el procés de laïcització de la societat. D’aquí la necessitat d’inventariar, de recollir la memòria gràfica i documental d’aquestes obres d’art i del context en què van néixer, el públic al qual es destinaven i els artistes i tallers que les proveïen, entre altres motius perquè la tradició encara resisteix, adaptada als nous temps i, val a dir, gràcies a la dedicació de persones com l’autor d’aquest llibre, Antoni Argelich (La Pobla de Claramunt, 1937), capelladí d’adopció, artista, artesà i investigador —o «detectiu», com es defineix ell mateix— de la cultura popular. El valor històric i cultural del llibre es fa particularment evident en els apartats sobre monuments no accessibles o ja enderrocats; un exemple, els oratoris dels antics molins paperers.

De fet, a banda de l’interès documental de Capella-des, si hi ha una cosa que caracteritza el llibre és la mirada sobre el tema que en constitueix l’objecte. Que el lector no hi busqui un text acadèmic, tot i que l’inventari serà una bona eina de treball per a l’investigador de l’art religiós contemporani. Es tracta d’un llibre personal, per al qual Argelich recollia materials des de fa una trentena llarga d’anys, fruit també de la seva experiència professional en els diversos camps artístics als quals ha dedicat hores de feina i de lleure, especialment el disseny i elaboració d’imatges religioses o relacionades amb el folklore, l’artesania de la fusta —construcció i restauració de mobiliari—, per citar només els que apareixen més sovint en els fragments autobiogràfics escampats al llarg del llibre, sempre en relació amb la història de la creació i conservació de la capelleta corresponent.

Així, doncs, al costat de l’itinerari artístic i geogràfic que el llibre ens convida a fer, hi trobem un altre itinerari personal, social i històric, a través del qual es dibuixa una trama de creences i tradicions en altres temps generalitzades a Capellades —i qui diu Capellades diu qualsevol altre poble del país, però també dels llocs d’origen de bona part de la immigració dels anys seixanta que hi va identificar formes comunes de veure el món (vegeu, per exemple, els apartats sobre advocacions marianes andaluses i castellanes)—, que han evolucionat amb el temps o ja s’han perdut. No es tracta només d’un recompte de festes, celebracions o costums desapareguts o avui dessacralitzats, desconnectats del significat religiós centrat en les imatges que els embolcallava, sinó de l’expressió d’una mentalitat, d’una manera d’entendre el món i d’interpretar la història, sense els quals no ens explicaríem, per exemple, el risc personal en què van incórrer alguns vilatans, tant laics com religiosos, per salvar més d’una d’aquestes imatges durant la República, la guerra civil —per a l’autor sempre és incivil— o la immediata postguerra. El llibre traspua per tots cantons una devoció popular, promoguda i guiada per la jerarquia catòlica, sí, però alimentada amb iniciatives i manifestacions pròpies de persones de procedència social i formació cultural diversa. La història que s’hi explica és, doncs, una història viscuda, amb un ritme propi, necessàriament parcial però amb una visió compartida d’un món que es percep en vies de desaparició.

[Maria TOLDRÀ]

---

Addenda

A la p. 45 del llibre es dedica un apartat a la capella buida de la plaça de Sant Jaume. Des del passat 25 de juliol de 2025, dia del sant, la capella ja té imatge. La tradició segueix viva.