Finalitza l’edició de la crònica de Miquel Parets, assaonador barceloní del segle XVII

:: Miquel PARETS, Crònica, IV: Llibre II/2, a cura de M. Rosa Margalef (†), notes històriques d’Antoni Simon, Barcelona: Editorial Barcino, 2025 (Els Nostres Clàssics, Autors moderns, 11), 401 p. ISBN 978-84-16726-55-4. ::

Amb el quart volum, aparegut el 2025, culmina l’edició del Llibre de successos que han succeït dins Barcelona i en molts altros llocs de Catalunya, més conegut com a “crònica” de Miquel Parets, assaonador de Barcelona (1610-1661), iniciada el 2011 per l’Editorial Barcino. La transcripció de la part final dels dos manuscrits del Llibre de successos, possibles autògrafs o, si més no, còpies en net controlades per l’autor, els actuals ms. 224 i 225 del CRAI Fons Antic de la Universitat de Barcelona, ha anat a cura, com els volums anteriors, de Maria Rosa Margalef (1936-2020), i l’anotació històrica i de fonts, de l’historiador Antoni Simon i Tarrés. Recordem que el primer volum s’obre amb una extensa introducció formada per quatre estudis signats per James S. Amelang, Xavier Torres i els citats Simon i Margalef, que situen l’obra en el seu context històric, social i cultural: la Catalunya dels anys 1626-1660 (amb la guerra dels Segadors com a tema central), el món professional dels gremis urbans, la cultura i l’alfabetització dels seus integrants en relació amb el conreu del gènere dietarístic, la llengua, els exemplars en català i la versió castellana conservats del Llibre de successos.

Fins avui, l’obra se solia consultar en una versió castellana lliure publicada per Celestí Pujol i Camps i Manuel Danvila (Memorial Histórico Español, XX-XXV, 1889-1893) o en l’edició moderna però fragmentària d’Amelang i Torres, Dietari d’un any de pesta (Barcelona, 1651) (1989) (n’hi ha versió anglesa). A banda de tenir ara a les mans una edició filològicament fiable de l’obra íntegra, el quart volum es completa amb una extensa bibliografia que inclou bona part de les fonts coetànies utilitzades —resumides, extractades o traduïdes— per Parets, amb protagonisme de l’abundant publicística produïda al voltant de la guerra dels Segadors i els seus precedents; amb un glossari i amb un índex onomàstic que constituirà una eina útil per moure’s pels quatre volums de l’obra.

Com és sabut, el Llibre de successos de Parets, una obra que beu tant del gènere del dietari personal, de divulgació manuscrita, com de les cròniques tradicionals que ja han accedit a la impremta, és una de les grans obres de la historiografia catalana del segle XVII: ofereix una visió de primera línia, sigui personal, sigui a través de testimonis oculars i fonts coetànies, sobre els conflictes polítics entre institucions (la Corona hispànica i els seus representants al Principat, la Generalitat i el govern municipal) que conduïren a la guerra dels Segadors, i sobre el dia a dia de la contesa bèl·lica fins al Tractat dels Pirineus i les seves conseqüències immediates. Descriu, amb un detall poc habitual en la tradició cronística pròpia, episodis relacionats amb les ordenances de caràcter econòmic i la repercussió de la seva aplicació en la vida quotidiana i en l’evolució d’aquells conflictes. Sense oblidar els coneguts capítols que dedica a la pesta de 1651, en què van morir diversos membres de la seva família; la informació que dona sobre la gestió municipal de l’epidèmia i els efectes sobre la ciutadania complementa les fonts d’arxiu. Encara, i aquí coincideix amb el gust de l’època, Parets s’esplaia en la descripció de festes i celebracions diverses de caràcter religiós i laic (processons, festes de beatificació i canonització, entrades d’autoritats, etc.), també objecte de les populars relacions impreses que li queien a les mans i resumia o traduïa al Llibre, deixant-hi de tant en tant algun rastre del castellà original d’algunes. Els carmelites descalços de la ciutat —la biblioteca de Sant Josep custodiarà més endavant el citat ms. 225 com a part del llegat del canonge Besora— hi apareixen, al costat d’altres ordes, com a participants actius d’aquests actes, però també de forma individual, com fra Josep Ponts o Pont, predicador de renom.

Comptar finalment amb una edició d’aquest tipus permetrà encetar nous estudis sobre l’obra, més enllà de la lectura sobretot històrica que se n’ha fet fins ara. Estudis centrats, per exemple, en la seva relació amb les tipologies i l’evolució del gènere del dietari personal, que al XVII viu a Catalunya un auge estretament lligat amb l’alfabetització creixent d’alguns sectors de la població i que ja compta amb una bona col·lecció d’edicions recents, però també en la relació amb els dietaris institucionals i altres registres oficials als quals l’autor sembla haver tingut accés; en la influència del format del llibre imprès, especialment de les cròniques coetànies; en la treballada estructura dels dos manuscrits citats, en què la divisió per capítols amb rúbrica alterna amb les crides marginals de contingut pròpies dels antics dietaris institucionals, i es crea una trama de remissions internes a través de referències a les «cartes» o folis dels mateixos volums; o, per acabar, en el mateix estil de Parets, en què la imitació de les clàusules i el lèxic culte conviuen amb les freqüents concordances ad sensum i amb anacoluts que compliquen la puntuació de les frases (característiques que fins i tot es troben en algunes traduccions de passatges de relacions impreses castellanes que insereix al Llibre).

[Maria TOLDRÀ]