Balltondre, Éxtasis y visiones

Mònica BALLTONDRE, Éxtasis y visiones: La experiencia contemplativa de Teresa de Ávila, Vilafranca del Penedès: Erasmus Ediciones, 2012, 183 pp. ISBN 978-84-92806-98-0.

Aquest estudi sobre les experiències espirituals -èxtasis i visions- de Teresa de Jesús parteix de la premissa següent: “los fenómenos místicos se pueden historiar” (p. 13); per tant, no s’haurien d’interpretar des d’una òptica atemporal en clau moderna que en tergiversa la lectura. El treball és resultat de la tesi doctoral de l’autora, Mònica Balltondre, doctora en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009), professora associada de la mateixa Universitat i investigadora postdoctoral del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB). Les seves línies d’investigació  i les seves publicacions giren al voltant de la història de la psicologia al segle XVI i començament del segle XX, especialment de l’espiritualitat femenina a l’edat moderna, la investigació psíquica i la relació entre ciència i religió. El seu discurs, de caràcter interdisciplinari, s’integra en una lectura històricament contextualitzada de l’objecte d’estudi. En el llibre que ens ocupa, aquest punt de partida explica segurament la decisió de basar les afirmacions en les descripcions que la mateixa Teresa de Jesús fa dels fenòmens espirituals que experimenta, més enllà de les lectures reduccionistes habituals sobre el personatge (hagiogràfica, espanyolista o feminista). Més que més perquè en aquest cas es produeix una combinació ideal en què el mateix subjecte de les vivències les reflecteix en l’escriptura amb gran dedicació i profunditat, tant per explicar-se davant de tercers com per proporcionar unes pautes de conducta, especialment destinades a les monges dels convents acabats de fundar.

El llibre està dividit en quatre capítols. El primer, de caràcter introductori, repassa diversos aspectes que contextualitzen l’experiència i la producció de Teresa de Jesús: la literatura de “recogimiento” amb què s’introdueix en la tècnica de l’oració (Francisco de Osuna, etc.); el protagonisme femení en l’esclat d’un tipus de religiositat que manté una relació ambivalent amb la teologia escolar; i la polèmica al voltant de l’ortodòxia dels nous corrents espirituals. S’hi distingeixen dues tipologies en les experiències relatades per la santa: la comunicació amb Déu a través d’un procés que culmina en la unió mística, i les visions i revelacions de la divinitat a través de Teresa.

Els dos capítols següents se centren en aquestes tipologies. Hi destaca l’esforç per descriure la fenomenologia de la “mística afectiva” representada per Teresa -amb atenció a l’alt grau de sistematització de la preparació de la unió amb Déu- a partir dels conceptes i la terminologia dels escriptors de l’època, i a la llum de la tradició filosòfica i teològica en què s’originen, on sant Agustí –una altra lectura de la santa- té un paper destacat. Per contra, es descarten aproximacions ahistòriques com les que insisteixen en la sexualització de la unió mística, al·legant que responen a una distinció entre allò físic i allò espiritual que no és la del segle XVI.

El tercer capítol distingeix entre visions corporals -pràcticament inexistents en Teresa-, imaginàries i intel·lectuals. Es discuteix fins a quin punt es consideraven reals a l’època i la lectura literal que s’acabarà imposant, en una materialització progressiva que té en l’episodi de la transverberació o “merced del dardo” el seu millor exemple. La qüestió de les visions no passava tant per determinar si Déu o el dimoni n’eren la causa, com per establir criteris de la seva autenticitat. En les relacions i les cartes dels homes de ciència (“lletrats”) a qui Teresa, preocupada per l’origen de les visions, va recórrer es comprova que la majoria valora l’actitud i les accions de qui les té -a més del servei a l’Església, Teresa no va entrar en debats teològics ni va crear cap grup d’ortodòxia ambigua-, però és veritat que la inclusió de les visions en l’autobiografia produïa un cert malestar i en va desaconsellar la publicació.

Finalment, al capítol quart s’esbossa com es tradueix l’experiència mística de Teresa en el programa espiritual de les primeres fundacions carmelitanes, amb atenció al tractament dels casos de possessió, bogeria i malenconia entre les monges.

[Maria TOLDRÀ]
filòloga