“El lloc intern on l’ànima em busca a mi, i jo a ella”: Lídia Pujol canta Teresa de Jesús

Fa unes setmanes, des de Castell Interior compartíem amb vosaltres la versió que la cantant i intèrpret Lídia Pujol havia gravat del poema de Teresa de Jesús “Alma, buscarte has en Mí”. Avui, la mateixa Lídia Pujol explica els orígens i el procés d’elaboració de la versió en una entrevista firmada per Laia de Ahumada, autora, entre d’altres obres, dels llibres d’entrevistes Monges (2008, traducció castellana de 2011) i A cel ras: converses amb joves pastors (2013).

LAIA DE AHUMADA: El passat mes de març va sortir a la llum el darrer treball de la cantant Lídia Pujol, Mariam Matrem, que acompanya, en format CD, el llibre La cualidad humana d’Àngela Volpini, amb pròleg de Teresa Forcades. Aquest magnífic treball ha trobat forma en un nou espectacle de Pujol, Iter Luminis, que al llarg de l’estiu es presenta per esglésies i monestirs d’arreu de Catalunya. 

Per què vas triar per al CD Mariam Matrem el poema de Teresa de Jesús “Alma buscarte has en mí”, musicat per Montserrat Figueras? Va ser un homenatge a Montserrat, a Teresa o a totes dues?

LÍDIA PUJOL: A aquesta cançó, íntima i vivencialment, m’hi ha portat una persona que ha esdevingut mestra de música i vida els darrers anys: l’Anna Nubiola, vídua del darrer Mestre de Capella de Santa Maria del Mar, Enric Gispert -director del grup de música antiga Ars Musicae– i actual monja del monestir de Sant Benet de Montserrat. Aquest grup ha estat el planter actual i futur de la música antiga a Catalunya, i hi van formar part Montserrat Figueras, Jordi Savall, Romà Escales, Victòria dels Àngels, Laura Aymerich… De la seva mà he anat a concerts, he escoltat i estudio infinita música, literatura, cinema… i concretament la discografia del Jordi Savall i la Montserrat Figueras, de qui descobreixo un repertori que m’inspira i em crida a expressar-me personalment.

L. DE A.: Tu, Lídia, esculls molt bé el que cantes. Què t’inspira aquest poema?

L. P.: “Alma buscarte has en mí y a mí buscarme has en ti” representa aquesta indissociabilitat entre el cos i l’ànima, de matèria inspirada o d’inspiració feta carn, aquest no voler fer un pas sense tenir aquest desig a l’horitzó -que no vol dir que ho aconsegueixi.

La cançó és l’encontre entre una melodia antiga, ja creada, i un poema de Teresa de Jesús. Aquesta trobada l’he après d’un enregistrament de la Montserrat, nota per nota. Un cop apresa de memòria, vaig imaginar com és el lloc intern on l’ànima em busca a mi, i jo a ella. Sempre visualitzo el paisatge o context d’allò que explico, ja sigui amb paraula o amb una melodia i arranjaments; i han de dir tots el mateix, de manera personal.

Em veia en un paisatge interior que podia ben bé ser una nit estrellada, un cel nocturn infinit, l’univers… i des de la meva petitesa, cercant amb confiança la trobada amb allò més íntim que jo mateixa. Les paraules de Teresa de Jesús em remeten a les de sant Agustí, que me les ha donat a conèixer una altra Teresa, la Forcades: “Oh Bellesa, tan antiga i tan nova, tard t’he trobat… Perquè jo et buscava fora de mi i tu eres en mi, però jo no era en mi”.

Aquest espai el vaig fer amb un gong simfònic tocat per la Marta Reixach, sense cap altre instrument, sols l’espai i el desig de la trobada. És la proposta més agosarada del disc Mariam Matrem, i no sé si prou aconseguida, perquè no te cap harmonia on recolzar la melodia, però jo la veig, i és així com la sento i la penso.

[Laia DE AHUMADA]
filòloga i escriptora