Goigs de santa Teresa de Jesús (31)

P. P. Goigs de la gran doctora mística Sta. Teresa de Jesús, verge y fundadora, compatrona d’Espanya. Sa festa se celebra en lo dia 15 de Octubre, [Barcelona]: Imp. Tasso, Arco del Teatro, 21 y 23, 1913.

Una altra edició d’uns goigs vists anteriorment a l’apunt núm. 7 i, en el cas present, situat l’any 1913, encarregats possiblement per celebrar el tercer centenari de la beatificació de Teresa de Jesús, ocorreguda el 1614. L’autor de la lletra, el prevere Pau Parassols i Pi, havia rimat ja els anteriors que no portaven data, i era celebrat com a “autor de moltes monografies històriques i de treballs pietosos i de folklore popular, com uns 1.500 goigs que compongué i reedità sovint”.[1] Ara ja era mort. El full ha estat descobert a l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears.

L’impressor pertany a una gran família de tipògrafs barcelonins establerts des de mitjans del XIX a la vila comtal i que van renovar notablement l’art de l’estampació.[2] Concretament, Lluís Tasso des de l’obrador del carrer de l’Arc de Teatre 21 i 23, com queda consignat als goigs, havia incorporat notables millores tècniques professionals.[3]

Aquestes millores es poden constatar en la qualitat de la xilografia. Lluny d’altres populismes que hem vist, la imatge de Teresa és totalment original, delicada i detallada: de genolls davant d’un oratori en el qual escriu, es gira en ser sorpresa per la visita d’un querubí portador d’inspiració divina: a la mà una ploma i a terra uns llibres. Un marc ampli envolta el gravat molt treballat, i dos àngels historiats flanquegen l’escena com ho fan els clàssics florons. L’orla va a joc amb el marc extern de la imatge central.

Es nota que és un full pensat i preparat per festejar una celebració centenària, la de la beatificació de la fundadora.

Full documentat a l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears.

Notes

[1] Antoni PLADEVALL, “Parassols i Pi, Pau. 1824-1902”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, 11, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1978, p. 293.

[2] Manuel LLANAS, “Els Tasso: de la impressió a l’edició”, dins ÍD., L’edició a Catalunya: el segle XIX, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2004, p. 276.

[3] “Va ser Lluís Tasso Serra qui havent heretat del seu pare Luis Tasso Gorialons una impremta situada al Carrer de l’Arc del Teatre núm. 21 – 23 de Barcelona, segueix la tradició i el negoci familiar que arrancava el 1847, i que va esdevenir en un dels tallers tipogràfics i de fotogravat més importants del segle XIX a la ciutat”, Viquipèdia, consultada el 07/05/2015.

[Nora VELA]