Requesens, La presència de santa Teresa en la poesia catalana

Joan REQUESENS I PIQUER, La presència de santa Teresa en la poesia catalana: tres hipòtesis i una constatació, Barcelona: Fundació Joan Maragall, 2015 (Quaderns Fundació Joan Maragall, 110), 54 pp. ISBN 9788498467727.

El març de 2015, la Fundació Joan Maragall va organitzar el cicle de conferències Teresa de Jesús, ahir i avui, en el marc de la celebració del cinquè centenari del naixement de la santa. Una de les conferències llegides en aquella ocasió es va publicar poc després dins la col·lecció “Quaderns Fundació Joan Maragall” amb el títol La presència de santa Teresa en la poesia catalana: tres hipòtesis i una constatació.

L’autor de l’opuscle, el filòleg Joan Requesens i Piquer, hi fa un recorregut de cinc estacions per la poesia en català dels segles XVII, XIX i XX, prenent com a pretext l’aparició de la figura de Teresa de Jesús. Els poetes escollits són les dues grans figures del Barroc català, Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia, el capellà-poeta Jacint Verdaguer i dos contemporanis, Clementina Arderiu i Josep Maria López-Picó. La metodologia es basa en l’anàlisi literària d’una selecció de poemes, considerats en contrast amb les obres teresianes i, quan escau, la biografia del poeta –aproximació, aquesta, particularment profitosa en el cas de Verdaguer, a qui Requesens ha dedicat una sèrie d’articles sobre la connexió teresiana a Castell interior. Les tres hipòtesis del títol fan referència a diferents aspectes de la valoració de Teresa al llarg de la nostra història literària: com a tema de devoció, personatge extraordinari o model de vida mística. La constatació final és que en la majoria dels poetes estudiats s’imposa, en relació amb Teresa, “el tema del subjecte sobreposant-se a les circumstàncies i que fa de si mateix el centre des d’on s’accedeix al món i als altres” (p. 37).

[Maria TOLDRÀ]