Les Fundacions de santa Teresa de Jesús, en català

SANTA TERESA DE JESÚS, Les fundacions, traducció de Lluís Victori, introducció d’Àngel M. Briñas, edició a cura d’Agustí Borrell, Barcelona: Claret; Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, 2015, 276 pp. ISBN 978-84-9846-934-9.

Continuant la ressenya dels resultats de les celebracions del cinquè centenari de santa Teresa de Jesús a Catalunya el 2015, recuperem avui la col·lecció “Carmel”, que l’Editorial Claret manté en col·laboració amb els carmelites descalços catalans, i que acull traduccions catalanes noves i antigues d’obres de santa Teresa de Jesús. El primer lliurament va ser l’edició revisada del Camí de perfecció de 1975. Mesos després es van publicar les Fundacions, que no s’havien traduït al català fins llavors, de la mà de Lluís Victori i basades en el text de les edicions d’obres completes de la santa de Monte Carmelo (Burgos) i Editorial de Espiritualidad (Madrid).

Les Fundacions narren bona part de l’experiència de santa Teresa com a fundadora de convents femenins i masculins. Redactades de manera intermitent des de 1573 i fins poc abans de la mort, en compliment de les ordres dels seus confessors perquè relati el procés d’obertura de nous convents, Teresa hi descriu breument la història general de cada fundació, els personatges que hi intervenen, la relació amb els protectors que la subvencionen, els problemes sorgits durant el procés, etc. Aquest projecte narratiu se suma a disposicions semblants en altres ordes religiosos de dur registres escrits de la seva activitat com a organitzacions –pensem en les cròniques i les relacions oficials sobre monestirs, convents o províncies i en les cartes ànnues dels jesuïtes, per exemple.

Però les Fundacions van més enllà i l’autora sovint trenca el fil narratiu per introduir-hi excursos sobre qüestions que considera importants per a la vida conventual, en una estratègia ben meditada, remarcada amb falques retòriques del tipus “encara que m’aparti de la fundació que he començat” (p. 131) o “com m’he allunyat del tema!” (p. 77). Al pròleg, per exemple, arran de l’ordre rebuda del confessor, ja s’hi esmenta el tema de l’obediència, que reapareixerà més d’una vegada; al llarg del text es fan consideracions i es donen consells per al bon govern de les monges, entre els quals destaquen les observacions sobre la malaltia que sembla devorar-ne moltes, la malenconia, o sobre la penitència mal entesa.

En aquest anar i venir de la relació històrica als consells per al bon regiment de la vida conventual, hi trobem al·lusions i retrats de personatges que envoltaren o influïren en Teresa, com els col·laboradors –Joan de la Creu, Jerónimo Gracián, Joan de Jesús Roca, Antonio de Jesús, entre d’altres–, l’asceta Caterina de Cardona –admirada amb reserves–, a més de relats sobre l’entrada heroica en religió de monges que es presenten com a model per a les carmelites, construïts sobre un patró literari que es retroba en algun episodi de la Vida.

Provoquin o no en el lector d’avui “la sensació d’empatia espiritual amb la seva persona” que Àngel Briñas assenyala en la introducció de la versió catalana (p. 7), les Fundacions ofereixen, per a uns lectors que queden molt lluny dels que l’autora imaginava com a primers receptors de l’obra, un relat tan interessant com amè de l’experiència de qui escrivia que “pel que ara recordo, mai no vaig deixar cap fundació per por de les dificultats” (p. 131), en una traducció que ha sabut trobar el punt dolç entre una llengua correcta i alhora propera.

[Maria TOLDRÀ]