Joaquima de Vedruna i el mas Escorial de Vic: una “casa reliquiari”

El setembre de 2020 va néixer la revista digital Reliquiae sanctorum in Catalonia, una publicació periòdica en català sobre el món de les relíquies conservades en terres catalanes, que es pot consultar en obert —excepte l’últim lliurament, que s’obté per subscripció gratuïta— a la pàgina web del seu director, l’infatigable investigador de la cultura religiosa i popular catalana Joan Arimany Juventeny, responsable, entre altres recursos relacionats, del blog Devocioteca i de la seva successora, la web Dulia. Aquesta web personal, on també es consulta la revista Reliquiae… és una eina molt recomanable a l’hora de cercar dades, imatges i bibliografia sobre els sants històrics i llegendaris venerats a Catalunya, un nou exemple de l’eficàcia de les tecnologies de la xarxa posades a disposició de projectes personals d’investigació i divulgació.

Caldrà estar al cas de la informació que la revista proporcioni sobre materials de la família carmelita. Per ara, el número de maig-juny de 2021 ja incorpora un breu article que ens interessa:

• Joan ARIMANY JUVENTENY, “Edificis reliquiari”, Reliquiae sanctorum in Catalonia, 6 (maig-juny 2021), p. 27-30.

Amb la fórmula “edificis reliquiari”, l’autor es refereix a les cases natalícies de personatges històrics després canonitzats i cases fundacionals d’ordes religiosos:

Les cases natalícies dels sants històrics catalans, o les cases mare de les congregacions que van fundar, representen autèntics reliquiaris de pedra. Permeten trepitjar les mateixes rajoles que van trepitjar en vida. La conservació o recreació dels espais on van viure permeten fer-se una idea aproximada del seu batec vital. Els dos exemples que s’exposen són un testimoni d’altres que es troben en diversos llocs del territori de parla catalana.

Un dels dos exemples seleccionats a l’article és el Manso Escorial de Vic, on es va instal·lar durant la Guerra del Francès, amb el marit —Teodor de Mas, que hi havia nascut— i els fills, Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783-1854) i on, un cop viuda, va fer les primeres passes la seva fundació religiosa, la congregació de les germanes carmelites de la caritat (1826), dedicada a l’assistència i, sobretot, a l’ensenyament. L’article descriu breument els “llocs de memòria” del mas, que respecta dos aspectes clau en la política de conservació i accés a les cases de personatges que per la seva incidència social, històrica i cultural els donen un valor com a patrimoni: l’històric —el manteniment d’alguns espais tal com eren en temps de la fundadora (la cuina, la cambra/cel·la, les golfes, la capella restaurada) i el museístic (una sala del mas s’ha reconvertit en un petit museu sobre la santa i els primers anys de les carmelites de la caritat).

[Maria TOLDRÀ]

Font de la imatge: Reliquiae sanctorum in Catalonia, 6 (2021)