Escac i mat al Rei (CP [V] 16,1)

[1] No us sembli pas massa tot això que precedeix perquè, com diuen, entaulo el joc. M’heu demanat que us parli sobre el principi de l’oració; jo, filles, si bé Déu no m’ha portat per aquest principi, perquè aquestes virtuts encara no han germinat en mi, no en sé d’altre. Doncs, creieu-me: en el joc dels escacs, qui no sap concertar les peces difícilment sabrà jugar bé, i qui no sap fer escac al rei tampoc no li sabrà fer mat. M’haureu de reptar, perquè us parlo de joc, ja que en aquesta casa no n’hi ha ni n’hi ha d’haver. Això us farà veure quina mare us ha donat Déu, que fins sap aquesta vanitat. Tanmateix diuen que algunes vegades és lícit. I oi tant com ho serà per a nosaltres de jugar així, i que aviat farem mat al Rei diví, si ens hi acostumem, que no voldrà ni podrà fugir de les nostres mans!