Marta i Maria (CP [V] 17,3 i 5)

[3] Jo en vaig passar més de catorze [i.e. anys] que, si no era llegint, no podia meditar. De persones així i d’altres que, baldament llegeixin, no poden meditar sinó dir solament oracions vocals, en les quals ja s’allarguen més, n’hi deu haver moltes. Fins n’hi ha que tenen el pensament tan veloç que no el poden fer estar en res, sinó que els corre sempre tant i tan desassossegat que, si el volen fixar en Déu, se’ls en va a mil disbarats, escrúpols i dubtes. Jo conec una jaieta, de força bona vida, penitent i molt serventa de Déu que, ja fa anys, consagra moltes hores a l’oració vocal i no reïx en la mental; tot al més es detura a poc a poc en les pregàries vocals. I n’hi ha moltes d’aquestes persones que, si són humils, fet i fet en sortiran tan o més bé que les que reben molts gustos, i en part més segures, perquè no saben si aquests vénen de Déu o del dimoni; si no són de Déu, hi corren molt de perill perquè el diable hi treballa per tal de fer-nos ensuperbir; però si ho són, no ens cal témer, emmenen la humilitat, com he escrit llargament a l’altre llibre [i. e. Vida] […].

[5] Santa Marta era santa i no es diu que fos contemplativa; i ¿què més voleu que esdevenir com aquesta benaurada que mereixé de tenir tantes vegades Crist nostre Senyor a casa, i donar-li menjar i servir-lo i menjar amb Ell a taula? Si s’hagués estat embadalida com la Magdalena, ningú no hauria donat menjar a l’Hoste diví. Penseu, doncs, que aquesta Congregació és la casa de santa Marta i que hi ha d’haver de tot, i les que sigueu conduïdes per la vida activa no murmureu de les que s’embadaleixen en la contemplació (la qual cosa fa que ordinàriament s’oblidin d’elles mateixes i de tot), perquè ja sabeu que el Senyor les defensarà, encara que callin.