Més sobre Marta i Maria (CP [V] 31,5)

[5] És molt gran la mercè que el Senyor fa a qui concedeix això, perquè és acoblament de vida activa i contemplativa. Llavors el serveix amb l’una i amb l’altra alhora, perquè la voluntat es manté en la seva obra –sense saber com actua– i en la contemplació, i les altres dues potències serveixen en el que és propi de Marta, de manera que aquesta i Maria van juntes. Conec una persona que el Senyor posava sovint en aquesta situació i no s’entenia; ho demanà a un gran contemplatiu, el qual li respongué que era molt possible i que també li esdevenia. En conseqüència, vista la gran satisfacció amb què l’ànima està en aquesta oració de quietud, jo penso que la voluntat deu estar quasi unida contínuament amb l’únic que la pot satisfer.

TERESA DE JESÚS, Camí de perfecció. Castell interior, presentació per Joan Baptista Bertran, S.J., versió catalana de Bonaventura dels Sagrats Cors [Gilabert], C.D., i de Roser de la Santíssima Trinitat [Segimon], C.D., Barcelona: Editorial Nova Terra, 1975, p. 149.