El V centenari del naixement de Teresa de Jesús se celebra a casa nostra amb una exposició bibliogràfica sobre les seves lectures i les seves obres a la Biblioteca Pública Episcopal, en què han col·laborat la biblioteca dels carmelites descalços de Barcelona, la biblioteca dels franciscans de Barcelona i la biblioteca del monestir de Montserrat.
Les biblioteques de santa Teresa de Jesús mira de mostrar aquelles obres que acompanyaren Teresa en la seva formació i que foren decisives al capdavall en la seva determinació per la vida religiosa. En una altra etapa de la seva vida, la de fundadora del Carmel descalç, Teresa redactà les constitucions del convent de San José d’Àvila (1567), on va establir els fonaments de les futures biblioteques del Carmel descalç. Aquestes lectures recomanades per Teresa de Jesús serien ampliades per les noves autoritats de l’orde en les constitucions de 1592, i en alguns casos també sotmeses a l’acció de la censura i la prohibició inquisitorial.
Teresa i els llibres
Teresa de Ahumada y de Cepeda va tenir una molt primerenca relació amb els llibres i la lectura:
Era mi padre aficionado a leer buenos libros y así los tenia de romance para que leyesen sus hijos. (Vida 1,1)
Teresa i Rodrigo, el seu germà, llegien plegats:
juntábamonos entrambos a leer vidas de Santos […] (Vida 1,4)
A través de la seva mare, Teresa i els seus germans es familiaritzaren amb la literatura:
Era aficionada a libros de caballerías […], y por ventura lo hacía para no pensar en grandes trabajos que tenía, y ocupar a sus hijos, que no anduviesen en otras coses perdidos. De esto le pesava tanto a mi padre que se había de tenir aviso a que no lo viese. (Vida 2,1)
La jove Teresa es convertí en una addicta lectora, àvida de nous llibres:
Era tan en extremo lo que en esto me embebía que, si no tenia libro nuevo no me parece tenía contento. (Vida 2,1)
A la biblioteca familiar, a banda dels llibres paterns de temàtica militar, es podien trobar històries cavalleresques, poesia d’autors clàssics, obres devotes en vers, vides de sants i tractats d’espiritualitat en romanç.
Després d’una breu estada en el monestir d’agustines de Santa María de Gracia, Teresa va emmalaltir i va haver d’anar a refer-se amb la seva família. La visita al seu oncle, Pedro Sánchez de Cepeda, afeccionat a les lectures espirituals, suposà una influència que seria decisiva per a ella:
Su ejercicio era buenos libros en romance […] Hacíame le leyese y, aunque no era amiga de ellos, mostrava que sí. (Vida 3,4)
Diome la vida haver quedado ya amiga de buenos libros. Leía en las Epístolas de San Jerónimo […] (Vida 3,7)
Després d’una nova ensopegada en la seva salut, de camí a casa de sa germana:
Cuando iba, me dio aquel tío mío que tengo dicho que estaba en el camino, un libro: llámase Tercer Abecedario, que trata de enseñar oración de recogimiento; y puesto que este primer año había leído buenos libros (que no quise más usar de otros, porque ya entendía el daño que me habían hecho). (Vida 4,7)
Els llibres de Teresa de Jesús
Morel Fatio, ara fa més d’un segle, i Tomás Álvarez, més recentment, han analitzat les lectures que més influïren en la trajectòria de Teresa de Jesús, a partir dels comentaris que ella mateixa en va fer en els seus escrits.
La Bíblia va ser, òbviament, la font essencial de les lectures espirituals de Teresa. No sabem amb certesa, però, si la jove Teresa va poder tenir accés a una Bíblia en romanç a la seva llar, i encara si aquesta fou una bíblia cristiana o hebraica, a causa de l’origen judeoconvers de la família. La Inquisició va prohibir, en l’Índex de Valdés de 1559, “la Biblia en nuestro vulgar o en otro cualquier traduzido en todo o en parte”, ja fossin en textos impresos o manuscrits. Posteriorment, l’Índex de Quiroga de 1583 atenuà una mica el maximalisme de l’anterior mesura: “Prohíbense las Biblias en lengua vulgar con todas sus partes, pero no las cláusulas, sentencias o capítulos que de ella anduvieren insertos en los libros de cathólicos que los explican o alegan, ni menos las epístolas y evangelios que se cantan en la missa por el discurso del año, no estando de por si solas, sino juntamente con los sermones o declaraciones que para edificación de los fieles se han compuesto o compusieren por autores cathólicos”.
Una de les obres que Teresa va llegir i gràcies a la qual es va familiaritzar amb la sagrada Escriptura, a banda dels textos litúrgics o els sermons dels predicadors, va ser l’obra d’Ambrosio Montesino (c. 1444-1510), Epístolas y Evangelios para todo el año: según lo tiene y canta la sancta … Iglesia Romana con sus doctrinas y sermones… En Medina del Campo: por Francisco del Canto, a costa de Ivan Boyer, 1586.
Fins i tot aquesta obra, que oferia una versió tolerada per l’Església dels escrits bíblics, era examinada amb rigor pels inquisidors: l’exemplar exposat a la BPEP conté la censura i la signatura d’un religiós anomenat Fray Thomás.
Les vides de sants constituïren, tant per a Teresa com per al seu germà Rodrigo, una font d’inspiració en la seva infantesa. La Llegenda àuria de Iacopo da Varazze va comptar amb innumerables traduccions en llengua vulgar. Molt probablement la versió que va estar a l’abast de Teresa va ser la d’Alonso de Villegas, que es mostra una edició més tardana, publicada a Barcelona:
Alonso de Villegas (1534-c. 1615), Flos sanctorum : quarta y ultima parte : y discursos o sermones sobre los Evangelios de todas las dominicas del año, ferias de Quaresma y de sanctos principales … Barcelona : en la emprenta de Pau Malo, a costa de Francisco Trinxer, 1594.
Teresa va descobrir en el Tercer Abecedario espiritual de Francisco de Osuna OFM (1497-1540) una guia per trobar el seu propi camí espiritual. Osuna havia començat a publicar els seus Abecedarios el 1525 (amb edicions a Sevilla, Toledo, Burgos, Saragossa…), però va ser el Tercer el que va commoure especialment Teresa. El Tercer abecedario espiritual (Toledo, 1a 1527), va ser dedicat pel seu autor a Diego López Pacheco, duc d’Escalona i marquès de Villena. Aquesta obra no figurà en els Índexs de 1559 i de 1583, però després el Sant Ofici manà esporgar-la.
Teresa de Jesús va pouar també en altres autors de l’escola mística franciscana:
Bernardino de Laredo OFM (1482-1540), igualment acabà patint l’acció de la censura en la seva obra Subida del Monte Sion por la vía contemplativa; contiene el conocimiento nuestro y el seguimiento de Christo y el reverenciar a Dios en la contemplación quieta; compilado en un convento de frayles menores, Sevilla, 1535. D’aquest llibre se’n va publicar una nova edició a València, el 1590, per Felip Mey a costa de Baltasar Simon, “corregida y emendada en esta última impression por el R. padre F. Gerónimo Alcocer OP”.
Alonso de Madrid OFM (c. 1485-1570), Arte para servir a Dios (Sevilla, 1521). D’aquesta obra se’n va fer una edició a Tarragona a casa de Felip Robert, l’any 1591.
L’esporgada de les biblioteques conventuals per part de la Inquisició devia ser realment exhaustiva, perquè en la Biblioteca Pública Episcopal no ha estat possible trobar més que una de les parts de l’Abecedario espiritual.
Teresa recomanà a les seves religioses el llibre Oratorio de religiosos, d’Antonio de Guevara OFM (c. 1480-1545), predicador de Carles V, publicada per primera vegada a Valladolid el 1542, i que en el segle XVI va imprimir-se en diverses ciutats, entre elles Barcelona:
Oratorio de religiosos y exercicio de virtuosos, Barcelona: en casa Sebastian Cormellas, a costa de Luys Menescal, 1597. L’exemplar que s’exposa a la BPEB experimentà la revisió inquisitorial, ja que està signat per Martín Perpex, inquisidor, més de trenta anys després d’haver sortit de les premses (1632).
Un dels títols que va tenir més difusió entre els segles XV i XVI va ser el Contemptus mundi. Atribuït indistintament a Tomàs de Kempis o a Jan de Jerson, després de circular amb èxit en la seva versió llatina va ser traduït al català per Miquel Peres el 1482, el qual la va dedicar a la clarissa valenciana sor Isabel de Villena.
Segurament Teresa va tenir entre les seves mans la versió que en féu en castellà fray Luis de Granada, Contemptus mundi, nuevamente romanzado (1ª Sevilla, 1536).
L’any 1621, el jesuïta Pere Gil va realitzar una nova traducció, en un català més modern, a partir de l’original llatí i del text de Luis de Granada.
Pere Gil adreçà una introducció “De la dignitat y excelència y differents versions de aquest Llibre. Al lector”, on exposava la necessitat que hi havia d’una bona edició en català de l’obra, no únicament perquè aleshores el castellà no era present a la major part del territori del Principat, sinó especialment perquè el català es tractava d’una llengua de molt major abast territorial que l’estricta Catalunya, i perquè calia fer arribar aquesta obra devota a tots aquells que no sabien llatí: dones, joves i gent sense gaire formació:
Y no obstant que alguns per ventura judicaran que no era necessari ni útil imprimir-se lo present llibre en aquest temps en llengua catalana, puis la castellana (dita ja vulgarment española) corre per tota España, y casi universalment és entesa en tota ella. Però com se veja ab los ulls y toque ab las mans que, acceptades algunes pocas ciutats de Cathalunya, com són Barcelona, Tarragona, Gerona, Tortosa y Leyda, y algunes pocas vilas que estan en camins reals, o en la frontera de Aragó, com són Perpinyà, Vilafranca de Panadès, Servera, Tàrrega, Fraga, Monçó y semblants, que estan en camins reals on en la frontera de Aragó, en las altras demés Ciutats, Vilas, Llochs, y Parròquias, apenas és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna y plebeya, y ninguna donas la usan, y en ninguna part de Cathalunya és universalment usada: Antes bé la llengua catalana entra algunas llenguas dins del Regne de Aragó y de França, y casi en tot lo Regne de València y en las Islas de Mallorca, Menorca, Yviça, y en part de la de Serdenya és usada, me ha paregut ser glòria del Senyor y profit de las ànimas de Cathalunya y altres parts sobreditas, se vertís y estampàs en llengua Catalana pròpia, y que comunament és usada en Cathalunya. Per a què tota manera de gent, y en particular las donas, y los plebeyos, y los joves y minyons que ligen, escriuen y estudian, desde la seva puerícia, legint-lo en la sua pròpia llengua, pugan d’ell aprofitar-se en sas ànimes.
Resulta especialment pertinent recordar aquí la figura de Pere Gil, ja que a la BPEB, hereva de la biblioteca dels jesuïtes, es conserven dues obres originals d’aquest rellevant autor: un manuscrit de la Història moral de Catalunya i un altre que conté la Geografia de Catalunya i els seus treballs sobre vides de sants.
En l’exposició es mostra una versió del Contemptus, en català, publicada a Barcelona, el 1518:
Libre del me[n]ysp[re]u del mon e de la imitacio de Nostre Senyor Deu Jesucrist / co[m]post per Joha[n] Gersson, Barcelona : per Karles Amoros …, 1518.
El “Cartujano”, així designa Teresa de Jesús l’obra de Ludolf de Saxònia, biografia de Jesús dividida en quatre parts, que fou coneguda especialment per la seva quarta part, que relatava la Passió de Crist (el Quart del Cartoixà o Vita Christi). Aquest llibre va ser traduït al català i publicat el 1495 a València per Joan Roís de Corella, que va dedicar-lo a Isabel de Villena (1430-1490). La religiosa, abadessa del convent de clarisses de la Trinitat de València, va redactar una Vita Christi on aportava una visió en femení d’un text que sempre havia estat tractat des d’una òptica clerical i plena de misogínia, i tal vegada com a resposta a les tesis contingudes en l’Espill de Jaume Roig, metge del mateix convent. L’obra d’Isabel va ser publicada a València el 1497 per l’abadessa que va succeir Isabel, Aldonça de Montsoriu, a precs d’Isabel la Catòlica, per l’impressor Lope de la Roca Alamán. Reeditada a València el 1513 per Jorge Costilla, una de les millors edicions és la de Barcelona, impresa per Carles Amorós el 1527.
Teresa recomanava com a tractat d’oració l’obra del fundador dels franciscans descalços, sant Pedro de Alcántara (1499-1562), publicat a mitjan segle XVI. A la BPEB se’n conserva una edició publicada a València:
Pedro de Alcántara, Tratado de oración y la meditación, València de Felipe M[ey] …, 1613.
Sovint afectada per problemes de salut, ja de religiosa al convent de l’Encarnación, Teresa trobà consol en el llibre de sant Gregori Magne sobre el patiment de Job, traduït al castellà el primer quart del segle XV.
Una obra de referència en la biblioteca teresiana fou Les confessions de sant Agustí, traduïda al castellà el 1554. A la BPEB se’n conserva una edició lleugerament posterior:
Las Confessiones de Sant Augustin, traduzidas del latin en romance castellano por … Sebastian Toscano … Salamanca: en casa de Pedro Lasso, 1569.
Després de la seva estada a pagès per recuperar la salut perduda al convent de les agustines de Gracia, Teresa trobà en les cartes de sant Jeroni el coratge i la determinació per emprendre la vida religiosa. La traducció d’aquesta obra, del batxiller Juan de Molina, estava dedicada a Maria Enríquez de Borja, duquessa de Gandia i abadessa del convent de Santa Clara de dita ciutat, i es publicà per primer cop a València el 1520, i en segona edició, també a València, el 1526:
Epistolas de Sant Hieronimo = Hieronimi Ep[isto]l[a]e pistrini rubiginis plo [nueuame[n]te traduzidas d[e] lati[n] en le[n]gua castellana y partidas en libros, epistolas y esta[n]ças por … Jua[n] de Molina]. Fue imprimida la presente obra e[n]la i[n]signe y coronada ciudad de Uale[n]cia [València] : por Jorge Costilla, XXX henero 1526.
Teresa va sentir gran predilecció per les obres de fray Luis de Granada (1504-1588). Se sap que havia llegit diverses obres d’aquest autor, que foren també publicades a Barcelona:
Guía de pecadores : en la qual se trata copiosamente de las grandes riquezas y hermosura de la virtud y del camino que se ha de llevar para alcançarla / compuesto por Fray Luys de Granada …. Barcelona : por Juan Pablo Manescal, Damián Bages, Francisco Trincher y Hierónymo Genovés : en casa de Jayme Cendrat …, 1585.
Libro de la oración y meditación : en el qual se trata de la consideración de los principales mysterios de nuestra fe ; con otros tres buenos Tratados de la excelencia de las principales obras penitenciales, que son lymosna, ayuno y oración, compuesto por … Luys de Granada … En Barcelona : en la emprempta de Jayme Cendrat, 1599.
Primera [-quinta] parte de la introduction del simbolo de la fe : en la qual se trata de la creacion del mundo, para venir por las criaturas al conocimiento del Criador y de sus diuinas perfectiones / compuesto por … Fray Luys de Granada … Impresso en Barcelona : en casa Sebastian de Cormellas, 1603.
Posteriorment, els llibres de fray Luis patiren la censura i la vigilància de la Inquisició, que el considerava un erasmista, i s’hi introduïren esmenes i correccions d’acord amb l’ortodòxia inquisitorial.
L’índex de llibres prohibits de 1559
L’any 1559 l’inquisidor Fernando de Valdés y Salas promulgà l’Índex dels llibres prohibits pel Sant Ofici.
Tot i que al llarg del segle XVI van publicar-se diversos llistats de lectures prohibides, cal considerar la censura de Valdés com la que més va afectar Teresa i la cultura religiosa de les terres hispàniques.
Aquell mateix any els emissaris de la Inquisició van arribar al convent de l’Encarnación d’Àvila per a dur a terme l’execució de l’Índex:
Cuando se quitaron muchos libros de romance, que no se leyesen, yo sentí mucho, porque algunos me daba recreación leerlos, y yo no podía ya, por dejar los [escritos] en latín, me dijo el Señor: No tengas pena, que yo te daré libro vivo. (Vida 26,5).
En el Cathálogo de los libros en Romance que se prohiben hi figuraven almenys mitja dotzena d’obres que sabem que Teresa de Jesús havia llegit:
– Aviso y reglas Christianas, de Juan de Ávila (1499-1569), més conegut com Audi, filia.
– El Flos sanctorum en romanç, traduït per Alonso de Villegas.
– Dues obres de fray Luis de Granada, De la oración y la meditación, i la Guía de pecadores “impresos en cualquier tiempo y lugar antes de 1561”.
També altres obres que no figuraran explícitament en el vademècum de les biblioteques carmelitanes, però que havien estat lectures teresianes foren:
– Francisco de Hevia, Itinerario de oración. Medina del Campo, 1553.
– Francesc de Borja, Obras del christiano.
– Bernabé de Palma OFM (1469-1532), Via spiritus (1532). L’any 1549 se’n va fer una edició a Barcelona.
La intervenció inquisitorial potser va ser el punt d’inflexió, el desencadenant que segurament impulsà Teresa a l’escriptura i a encetar un nou projecte de vida religiosa, que havia de dur a la fundació del Carmel descalç.
Les constitucions de San José (1567)
L’any 1567 Teresa redactà les noves constitucions per al monestir de San José, on va tenir l’oportunitat d’aconsellar a les futures comunitats del Carmel descalç les obres que considerava essencials per a la seva formació en vida religiosa: llibres espirituals i en romanç. La llista, de fet, restava oberta als “buenos libros”, la qual cosa donava un marge de discrecionalitat i de confiança en el criteri de la priora, alhora que possiblement esquivava la qüestió espinosa d’alguns llibres que s’atansaven perillosament a l’Índex:
Tenga en cuenta la priora con que haya buenos libros, en especial Cartujanos, Flos sanctorum, Comtemptus mundi, Oratorio de Religiosos [de Guevara], los de fray Luis de Granada y del padre fray Pedro de Alcántara; porque es en parte tan necesario este mantenimiento para el alma, como el comer para el cuerpo. (Álvarez, pp. 235-236)
Les biblioteques carmelitanes després de Teresa de Jesús
Quan els legisladors dorians reelaboraren, el 1592, les Constitucions de l’orde, van ampliar el llistat inicial de llibres aconsellat per la fundadora, però, en comptes de deixar a l’albir de priors i priores la tria de les obres, en les noves constitucions es remarcava, en dues ocasions, que els llibres havien de ser “aprobados”, és a dir, que no fossin sospitosos de difondre doctrines no aprovades per l’Església. Tot i això, alguns dels llibres indicats van tenir problemes amb la Inquisició. A més, sembla haver existit un error d’interpretació en el repertori d’obres contingut a les constitucions donades per la fundadora el 1567, entorn de l’autor designat com a “cartujano”. Mentre Teresa es referia a Landulf de Saxònia i a la seva obra Vita Christi, una de les seves lectures preferides, els legisladors dorians atribuïren l’obra a un altre cartoixà, Dionís Reichel, i el seu llibre Los quatro postrimeros trances, que mai va conèixer Teresa, i que ja estava prohibit en el catàleg de Fernando Valdés de 1559.
El text de les constitucions de 1592 declarava:
se lean libros espirituales y aprobados; y especialmente vidas de los santos padres y los martirios de los santos mártires y las vidas de otros santos, Dionisio Cartujano “De Quator novissimis”, Tomás de Kempis o Juan de Gersón “Del menosprecio del mundo”; o el “Flos Sanctorum” de Villegas, las Obras de fray Luis de Granada, conviene saber; el Memorial de la Oración; Guía de pecadores, las meditaciones de la Vida de Cristo, el Catecismo del Amor de Dios; las obras de fray Pedro de Alcántara, conviene saber; “De la Oración y meditación”; las obras de fray Diego de Estella “De la vanidad del mundo” y “Amor de Dios”, el “oratorio de Religiosos” de fr. Antonio de Guevara, Obispo de Mondoñedo; las Obras de Juan de Ávila, conviene a saber; el libro que se intitula “Audi Filia” y sus “Epístolas”; el libro de fray Luis de León intitulado “Nombres de Cristo”; y otros libros espirituales aprobados. (Constituciones, p. 176)
Bibliografia
ÁLVAREZ, Tomás, Cultura de mujer en el s. XVI. El caso de Santa Teresa, Burgos: Monte Carmelo, 2006.
BELTRAN LARROYA, Gabriel, “Las obras de santa Teresa de Jesús publicadas en Barcelona (1588-1961)”, Monte Carmelo, 72 (1964), pp. 223-268.
Cathalogus librorum qui prohibentur mandato illustrissimi ac Reverend. D.D.Ferdinandi de Valdes Hispalensis Archiepiscopi, Inquisitoris Generalis Hispaniae.
COMAS, Antoni, “Espirituales, letrados y confesores en Santa Teresa de Jesús”, dins Homenaje a Jaime Vicens Vives, II, Barcelona: Universidad, 1966, pp. 85-99.
Contemtus mundi, traduït de llengua llatina y castellana en catalana, Barcelona: Sebastià Mathevat, 1621.
MOREL-FATIO, Alfred, “Les lectures de Sainte Thérèse“, Bulletin Hispanique, 10 (1908), pp. 17-67.
[Mercè GRAS]
Castell Interior 