Goigs de santa Teresa de Jesús (43)

Goigs a Santa Teresa de Jesús. Lletra: Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella. Música: Enric Prats i Martí. Nota històrica: Francesc Salleras i Juan. Edició commemorativa del IV Centenari de la mort de Santa Teresa de Jesús (1582-1982). Palma: Impremta Pizà, 1982 (Col·lecció “La Sibil·la” [Mallorca] nº 48).

I uns altres goigs de santa Teresa publicats l’any 1982 per commemorar el IV centenari de la seva mort. Tot un luxe d’exemplar, en aquest cas.

Pertany a la col·lecció mallorquina de goigs de “La Sibil·la” que de bon començament, l’any 1975, es va proposar d’oferir fulls elegants i documentats al màxim. Francesc Salleras i Juan va ser el seu valedor fins a completar la sèrie de 150 números.

La nota històrica, escrita pel mateix Francesc Salleras, explica ràpidament la vida de Teresa i acaba tot informant com “les carmelites descalces fundaren un monestir a la Ciutat de Mallorca l’any 1617. La fundadora va ser Sor Elionor Ortiz i Girard, i per aquest motiu vingueren dues monges professes de Guadalajara. La primitiva església d’aquest monestir fou la primera que es dedicà a Santa Teresa de Jesús, quan encara era beata. Normalment les monges són conegudes com les ‘Tereses’”.[1] Església i convent han sobreviscut fins a l’actualitat.

La lletra dels goigs amb onze cobles, més les d’entrada i de tornada, es deu a un molt reconegut i guardonat escriptor mallorquí, Llorenç Moyà, i està redactada amb un destacat lirisme i amb trets ben mallorquins. La tesi doctoral de Miquel Àngel Vidal sobre la seva vida i obra parla d’una vintena de goigs rimats per Moyà.[2]

Una altra originalitat d’aquest exemplar és que la tradicional oració que porten els goigs al final de cada pàgina, està escrita de forma poètica i en rima també de goigs. Rere la invitació “Preguem”, l’oficiant fa resar en vers als fidels! Són deu versos més enginyosos, i inèdits en aquesta modalitat.

El músic Enric Prats també ha compost melodies per a més de vint goigs, entre els quals uns altres oferts a santa Teresa que ja vàrem sentir a l’apunt número 13. Es dóna el cas que, tot i ser dedicats a la mateixa santa, la música és diferent, quan en realitat les melodies aplicades a goigs possibiliten ser cantades en tots ells ja que la mètrica, que sempre és la mateixa, ho permet sense cap problema. També Josep Capdevila l’ha processat digitalment i ens deixa sentir-la des d’aquí.

La qüestió de la xilografia que presideix els goigs és tan interessant com la resta de les informacions que conté. El frontispici de la façana de l’església de les Tereses de Ciutat de Mallorca mostra un baix relleu de santa Teresa on apareix dempeus amb una ploma i un llibre, i aquest full està pensat per a elles. En aquesta actitud la va representar l’imatger Alonso Cano al segle XVII, amb el birret de doctora, molt abans de ser declarada com a tal per l’Església. La talla es conserva al convent dels Carmelites descalços de Sevilla.

Un gravat extraordinari de Vicent Galceran, del 1773, va ser difós com a estampa. La biblioteca de la Universitat de Navarra en parla i diu que aquest model iconogràfic va ser molt reproduït a través de diverses tècniques. La xilografia dels nostres goigs és una de les reproduccions inspirades en el gravat valencià.

El full present és excepcional. Una làmina pensada, acurada, discreta i elegant que encabeix tota la seva informació en un gran foli de paper especial, comú a tots els goigs de la col·lecció mallorquina, on cap detall no es deixa a l’atzar.

Exemplar documentat en un arxiu particular.

Notes

[1] La història de les carmelites a Palma del cronista oficial Bartomeu Bestard s’explica en aquest article sobre “El convent carmelità de ‘ses Tereses’ de Palma”, Ajuntament de Palma, i, en castellà, al Diario de Mallorca (11/10/2009).

[2] Consultable íntegrament a l’arxiu de tesis TDX Llorenç Moyà. Vida i literatura (Poesia i prosa).

[Nora VELA]