Les tres Tereses de Ponç Pons

Seguint la petja de Teresa de Jesús en la literatura catalana, em cau a les mans un poema recent del menorquí Ponç Pons (Alaior, 1956), un tríptic escrit a la vora del foc en homenatge a les tres grans Tereses carmelites: la de Jesús, la de Lisieux i Edith Stein (àlies Teresa Benedicta de la Creu). Poemes brevíssims en què s’adreça a cadascuna de les tres dones i, amb un ritme que comença ran de prosa i s’enlaira fins a una declaració final lírica i solemne, n’aixeca un retrat “quintaessenciat”, per dir-ho amb el mateix Pons, que ens les fa reviure i dona cos al poc o molt que sabem de la valenta Teresa, la dolça Teresina i la doctorada Edith.

Tres Tereses

Teresa de Jesús

Vas titllar de postisses les autoritats
masculines que arnaven de fosca el teu temps
i vas dir perseguida ben clar que l’infern
és un lloc pestilent on ningú no s’estima.

Teresa de Lisieux

La caritat fraterna, dius, ho és tot
i clara i simple a l’hora de resar,
crec que no entens que t’hagin construït
una basílica, quan tu el que vols
és fer camí cap al teu interior
i viure oculta en un racó de Déu.

Teresa Benedicta de la Creu (Edith Stein)

Cum laude en empatia i fe en la vida eterna,
una cambra de gas serà la scientia crucis
que et durà des d’Auschwitz, feta cendra, a la glòria.

[…]

[…] Ahir fosquet, assegut vora el caliu d’una foguera, vaig escriure un breu poema, quintaessenciat, sobre santa Teresa que, intel·ligent, simpàtica (“¡Que divertirme hago!”), va definir l’infern com “ese lugar pestilente donde nadie se ama”. Ara, il·luminat per un foc on cremen abatzers, ullastre, mata i figuera, he pensat en altres dues Tereses: la de Lisieux i Edith Stein, que es va canviar el nom en fer-se monja […].

Ponç PONS, Camp de Bard, Barcelona: Edicions Proa, 2015 (Els Llibres de l’Óssa Menor), p. 110-111, 136-137.

[Maria TOLDRÀ]