La santa Teresa de Josep Maria Sert a la capsa entròpica del Museu

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es podrà veure fins al proper 14 de gener de 2018 l’exposició La capsa entròpica [el museu d’objectes perduts], de Francesc Torres, que hi exerceix com a comissari i artista. En un nombre reduït d’espais, una selecció d’imatges i objectes del magatzem del MNAC i altres procedències són testimonis de l’efecte destructor de diversos agents –el temps, la desídia, la censura, la persecució per motius polítics o religiosos– sobre l’obra d’art. Des del rostre del rei Herodes i altres jueus ratllats al retaule dels dos sants Joans de Bernat Martorell fins als nus femenins del MNAC mutilats per un assaltant arran del Congrés eucarístic de 1952, des de l’art republicà amagat com a mesura de protecció fins a les portes de la casa Batlló de Gaudí salvades literalment a peu de carrer, els espais de la mostra configuren un discurs sobre la missió preservadora dels museus i la reflexió sobre què és una obra d’art. Torres ens rep amb un “benvinguts al caos en la Casa de l’Ordre”, que acaba sent un homenatge a la funció –sense amagar-ne les limitacions– dels museus en la societat actual.

El pintor i decorador Josep Maria Sert (1874-1945), famós pels seus monumentals murals pictòrics, protagonitza un dels espais destacats de l’exposició. S’hi pot veure una maqueta dels anys vint de la seva segona decoració de la catedral de Vic, cremada per milicians republicans el 1936. Aquest incendi, que va impactar profundament l’artista i va contribuir a la seva definitiva adscripció al bàndol franquista, es reprodueix al marge inferior dret d’una segona peça de Sert present a la mostra, l’imponent quadre “La intercessió de santa Teresa de Jesús en la guerra civil espanyola”, encarregat pel cardenal Isidre Gomà per al Pavelló Pontifici de l’Exposició Universal de París de 1937, la mateixa on, al Pavelló Espanyol, Picasso exposava el “Guernica” amb tant d’èxit com escàndol. A la fitxa tècnica del MNAC, el quadre de Sert, un oli sobre tela de 6 metres d’alçada, consta com a donació (1946) del general Luis Orgaz Yoldi, capità general de Catalunya durant la ferotge repressió dels primers anys de la postguerra, monàrquic i conspirador contra Franco. Un esbós del quadre per a l’exposició de París (oli de 82 x 49,8 cm), coronat amb la bandera espanyola i flanquejat per la llegenda “Plus Ultra”, va ser adquirit el 2015 pel Centre d’Art Reina Sofia a la sala de subhastes Balclis de Barcelona.

La monumental obra de Sert, que ha estat considerada el “Guernica franquista”, presenta santa Teresa intercedint davant de Jesús crucificat per les ànimes dels morts del bàndol “nacional” durant la guerra. La grandiloqüència de la peça només és comparable al dinamisme que li imprimeix la perspectiva vertical d’un Crist que domina la part superior i que estira literalment de Teresa, a qui s’abracen –llastren?– dos bisbes mitrats a l’esquerra, tots plegats contemplats per l’estol d’ànimes suplicants a la dreta, amb la catedral entre flames al fons. Som davant d’un nou episodi de l’apropiació franquista de la figura de Teresa de Jesús com a “santa de la raça”, patrona d’Espanya i model de dona, fenomen ben estudiat per Mònica Balltondre en un altre apunt de Castell interior.

[Maria TOLDRÀ]