Es publica la Història moral de Cathalunya del jesuïta Pere Gil, col·laborador dels primers carmelites descalços catalans

Pere GIL I ESTALELLA, Història moral de Cathalunya: Llibre segon de la Història cathalana, a cura de Rodolfo Galdeano Carretero, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2017 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 102), 560 p. ISBN 978-84-9965-174-3.

S’acaba de publicar per primera vegada la Història moral de Cathalunya, de Pere Gil, escrita cap a l’any 1600, que va dels orígens mítics d’Espanya fins als temps de l’autor i forma part d’un projecte ambiciós que també inclou una història natural i una història eclesiàstica, aquesta perduda (vegeu-ne una ressenya aquí).

El jesuïta Pere Gil (Reus, 1550 – Barcelona, 1622) va ocupar diversos càrrecs a la Companyia de Jesús fins a arribar a provincial d’Aragó. Està documentat com a confessor de nobles, eclesiàstics, monges i beates, el trobem assessorant bisbes de Barcelona i virreis de Catalunya, actuant com a mitjancer en conflictes institucionals, declarant en enquestes per a la beatificació i canonització de grans figures de la Contrareforma, denunciant els abusos dels processos de bruixeria, redactant i traduint per iniciativa pròpia o per encàrrec llibres devocionals i un llarg etcètera d’activitats que el converteix en una de les figures més influents en la societat i la cultura catalana de la seva època.

Si en parlem aquí és perquè la introducció de Rodolfo Galdeano a la Història moral de Cathalunya de Pere Gil aporta notícies sobre els importants contactes d’aquest autor amb membres de la primera generació de carmelites descalços catalans i la seva col·laboració en la implantació de l’orde a Barcelona. Gil va formar part del cercle espiritual d’Estefania de Rocabertí, fundadora del convent de carmelites descalces de la ciutat, de qui va escriure una biografia en castellà arran de la mort, encara inèdita, la Breve relación de la vida exemplar y santa muerte de doña Estefanía de Rocabertí, dicha la madre Estefanía de la Conseptión, monja descalça de Nuestra Señora del Carmen de Barcelona. Gil hi recorda que havia estat confessor de la monja i reporta una amable conversa entre aquesta i el bisbe Joan Dimes Lloris, de la qual havia estat testimoni:

le dixo el buen perlado con su llanesa y en lengua catalana, con la qual solía ablar a los naturales: “Senyora, no·s recorda vostra mercè de aquell temps de la sua juventud, dels seus festeos […]?”. Respondió la buena madre Stefanía de la Consepción, en lengua catalana, en substancia estas o semejantes palabras: “O monsenyor <senyor>! No tinch que recordar-me de aquella verdor […]”.

Així mateix, retrobem Gil al costat del carmelita descalç Joan de Jesús Roca, col·laborador de santa Teresa, en la citada fundació de les carmelites i en la defensa de l’ortodòxia de Ramon Llull i la seva beatificació davant d’una consulta dels diputats del General, el 1594; Gil encara declararia en el fallit procés mallorquí de beatificació de Llull de 1612. Una devoció, la lul·liana, també compartida amb el germà de Roca, el sacerdot Bartomeu Roca, catedràtic de l’Estudi general de Barcelona, deixeble, com el mateix Gil, del lul·lista Lluís Joan Vileta a la Universitat.

[Maria TOLDRÀ]