De carmelites a clarisses

A la vila d’Arenys de Mar tothom coneix el convent de les clarisses. No obstant, ja són menys els que saben que, quan es va construir l’any 1905, era el convent de les carmelites descalces.

Van ser divuit monges carmelites descalces del convent de Vinçà (a 30 Km de Perpinyà, al peu dels Pirineus) que, degut a la “Loi du 9 décembre 1905 concernant la séparation des Églises et de l’État”, de caire anticlerical, van partir de Bédarieux per poder preservar la vida religiosa. Ho van fer en tres grups i va ser cap a finals d’agost del 1901. Van passar primer per Girona, després per Malgrat de Mar i, finalment i on es van quedar, va ser Arenys de Mar, ja al 1905.

De la construcció del convent, se’n va encarregar Salvador Oller i Padrol, arquitecte de l’època modernista no gaire conegut, ja que va morir el 1907 a l’edat de 35 anys. No obstant, va deixar força obres construïdes i algunes altres en fase de projecte, moltes d’elles vinculades a edificis religiosos, com ara el convent i l’església dels carmelites descalços de Barcelona, que no es va arribar a construir i que tenia un aspecte molt semblant al convent d’Arenys.

Durant aquells anys, ens explica l’arxivera de les carmelites descalces de Vinçà, soeur Catherine, que es dedicaven al brodat i també a fer confitura, costum que segueixen practicant i que els serveix per a generar-se els seus ingressos. Tenien un horari molt estricte, diferent a l’estiu de l’hivern, on es llevaven a dos quarts de sis de la matinada i anaven a dormir prop de les 11. Combinaven la pregària amb les seves tasques. El seu contacte amb l’exterior era la torbera (tourière), que s’encarregava de la compra i les mantenia al corrent del que succeïa al poble. El convent era força modern per l’època ja que, com ens explica soeur Catherine, tenia bany i electricitat. De fet, ens puntualitza que aquella zona estava més desenvolupada i tenia més recursos respecte a altres d’Espanya de la mateixa època.

La situació de tranquil·litat que es vivia a Arenys va canviar per a les monges de Vinçà quan va començar la Primera Guerra Mundial (1914). Malgrat la llei que havia afectat la condició dels religiosos i les religioses de l’època, degut a la forta implicació que va tenir França a la guerra, aquests es van allistar a l’armada francesa i van lluitar igual que la resta de gent, així com també hi van morir. Acabada la guerra, l’any 1918, va haver-hi una reconciliació nacional i, malgrat que la llei va seguir vigent, es van tancar els ulls davant la situació dels religiosos i religioses i, a poc a poc, aquests van anar tornant. Els convents que havien quedat buits i abandonats es van anar comprant i va ser així quan, l’any 1920, les monges de Vinçà van tornar i van deixar el convent d’Arenys. També va influir una forta epidèmia de grip espanyola, que va matar dues de les monges que residien al convent d’Arenys.

L’any 1921 es va produir un canvi de normativa a la casa de la Misericòrdia de Barcelona, i les monges terciàries franciscanes claustrals, que hi vivien des de 1561, no van poder mantenir el tipus de vida que havien mantingut fins aleshores, essent substituïdes per les germanes de la Caritat. Així, en una mena de desnonament, les vint-i-una monges van trobar la solució anant al convent d’Arenys. L’any següent van professar la segona regla de santa Clara i van esdevenir clarisses. Era una època de moltes vocacions i van arribar a ser més de trenta durant els anys 50, quan ocuparen la totalitat de les cel·les del convent. El nombre de vocacions va anar disminuint i, el 2006, les quatre monges que quedaven van marxar, amb el desig que el convent fos per al poble d’Arenys en un futur no gaire llunyà. Després de dotze anys de negociacions, finalment l’Ajuntament ha pogut comprar el convent i, en les properes setmanes, se sabrà a través d’una consulta si el convent de les clarisses serà la nova i desitjada biblioteca d’Arenys de Mar. El pulmó verd que suposa el convent, així com la tranquil·litat que s’hi desprèn, fan la idea de biblioteca molt atractiva, però encara està per veure. De moment, per al cap de setmana del 10 i 11 de febrer hi ha previstes deu visites guiades al convent, on es pot visitar l’exposició “Clarisses. Passat, present i futur” i conèixer la vida de les primeres carmelites fins a les últimes clarisses, consultar els plànols originals i fotografies de començament del segle XX, aportades per les carmelites de Vinçà per a aquest període de l’exposició, que s’allargarà fins al 25 de febrer; l’exposició es podrà continuar visitant a la capella del convent del 12 al 18 de febrer i a la Sala de Bótes de l’edifici Calisay del 19 al 25 de febrer. A més a més, també es podrà veure un vídeo que recull el testimoni de soeur Catherine així com de sor Pilar (antiga abadessa de les clarisses) i l’antic masover, José Luna.

[Mireia MARTÍN]