Recepció a Catalunya de la beatificació de Maria de l’Encarnació, Acarie (1791) (1)

Aquest any 2018 se celebra el quart centenari de la mort de Barbe Jeanne Avrillot d’Acarie (1566-1618), que seria la promotora de la introducció del Carmel descalç a França. Pertanyia a una família acomodada i va ser educada per les clarisses. La seva voluntat de servir els més pobres va ser contrariada per la imposició d’un matrimoni. Ja casada, i amb sis fills, va haver de superar diversos infortunis. Va estar molt relacionada amb el moviment catòlic reformador que sorgí després de les guerres de religió a França, amb personalitats com sant Francesc de Sales o Pierre de Bérulle. La lectura de la vida de Teresa de Jesús va impressionar-la vivament, va tenir una visió de la santa que li encomanava la tasca d’estendre l’orde a França i va impulsar la fundació del primer convent de carmelites descalces a París (1604), juntament amb Ana de San Bartolomé. En enviudar (1613) professà, com a llega, en el convent d’Amiens, on va prendre el nom de Maria de l’Encarnació. Va morir en el Carmel de Pontoise. Les seves tres filles havien professat com a carmelites descalces abans que ella: Marguerite (1605), Geneviève (1607) i Marie (1608).[1]

Va ser tinguda per una religiosa exemplar ja en vida i morí en opinió de santedat (1618). Malgrat haver-se començat força aviat les primeres diligències del procés de beatificació, aquest no va concloure fins a les acaballes del segle XVIII.

La figura de Marie es va donar a conèixer en diverses obres publicades a França. La primera semblança biogràfica de Marie va ser la redactada per André Duval, La Vie admirable de Sœur Marie de l’Incarnation (París, 1621), publicada a les envistes de la canonització de la fundadora de l’orde, Teresa de Jesús, en 1622, i que va merèixer noves edicions en 1638 i 1642.

Poc després de la canonització de Teresa de Jesús, però, començà un període de forta restricció pel que respecta als processos de beatificació i canonització de religioses. En el pontificat del papa Urbà VIII (1623-1644) es decretà un període de cinquanta anys entre la mort d’un religiós i el començament de la instrucció del seu procés de beatificació.

L’any 1666 Daniel Hervé publicava el seu llibre La vie chrétienne de la vénérable Soeur Marie de l’Incarnation. Les religioses del convent de Pontoise, on havia mort Marie, no reactivaren immediatament la causa, un cop transcorregut el termini establert en el decret papal, i no va ser fins al 1774 que es va introduir la seva causa de beatificació.

L’any 1778, l’abat De Montis publicà una nova semblança biogràfica de la fundadora francesa i dedicà el llibre a Lluïsa de França, filla de Lluís XV, que havia professat com a carmelita descalça el 1770 en el Carmel de Saint-Denis i en aquell trienni era priora del convent: La Vie de la vénérable Soeur Marie de l’incarnation, Religieuse Carmelite, Fondatrice des Carmelites de France, París: Pierre-François Geffier, 1778.

Un impuls decisiu per a la causa va ser la carta que el 1782 va escriure al pontífex Pius VI Lluïsa Maria de Borbó, que en el Carmel prengué el nom de Teresa de Sant Agustí (1737-1787).

El 15 d’octubre de 1788 (data de la festivitat de santa Teresa de Jesús), el papa Pius VI promulgà el decret de virtuts que la declarava venerable, i el mateix pontífex va beatificar-la el 5 de juny de 1791, proposant-la com a model en els temps de la Revolució francesa. Cal interpretar també les manifestacions de la devoció a la nova beata del Carmel com una vindicació de la religió davant de les persecucions que es van viure a França, especialment durant els anys de la Convenció (1792-1795).

La figura de Madame Acarie o Marie de l’Incarnation era prou coneguda a França en els medis catòlics, però no ho era pas fora de les fronteres gal·les, i ran la seva beatificació esdevingué necessari divulgar la seva història allà on el Carmel descalç tenia una major implantació: els territoris de parla hispànica, italiana i portuguesa.

L’any 1791, mercès en bona part als documents del procés, l’eclesiàstic romà Bartolomeo Moirani va escriure la vida de la nova beata, que va ser publicada en castellà a Madrid i en italià a Venècia: Vida de la beata Maria de la Encarnacion, monja conversa profesa, del orden de Carmelitas Descalzas y su fundadora en Francia, En Madrid: en la imprenta de Don Joseph Doblado, 1791; Vita della Beata Maria dell’Incarnazione, Monaca […] dell’Ordine delle Carmelitane Scalze, e Fondatrice del medesimo Ordine in Francia, Venezia: Francesco Andreola, 1791. L’any 1792 s’editava en portuguès: Compendio da vida da B. Maria da Encarnação, fundadora das Carmelitas Descalças em França e religiosa leiga da mesma ordem […] extraido da que escreveo na lingua italiana Bartholomeu Moirani, Lisboa: na regia officina typographica, 1792.

Un carmelita descalç, Ottavio di S. Giuseppe, Zanella, publicava també una altra biografia de la carmelita francesa en italià: Vita della Beata Maria dell’ incarnazione fondatrice delle carmelitane scalze in Francia scritta dal P. Ottavio di S. Giuseppe, Parma: presso i fratelli Borsi, 1792.

Testimoni del fet que la versió castellana de l’obra va arribar a tots els convents de l’orde i que es llegia és que l’exemplar que es conserva a l’Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears procedeix del convent de monges de Santa Teresa de Palma.

L’obra també és present en altres biblioteques conventuals de descalces, com ara el de Barcelona o el de Tarragona.

A Espanya, a la primera edició en castellà de 1791 en seguiria una altra, l’any 1793, publicada a Múrcia per l’impressor Manuel Muñiz.

Celebracions religioses de la nova beatificació a Catalunya

Els diversos convents de l’orde a Catalunya compartiren la bona nova de l’ascens als altars de la religiosa francesa. A Tarragona va imprimir-se el panegíric pronunciat pel frare mercedari Salvador Pastor a l’església del convent de Sant Llorenç: Oración panegýrica en honor y gloria de la Beata Maria de la Encarnación Carmelita Descalza: que en la solemne fiesta celebrada con el motivo de su Beatificación dia 4 de diciembre de 1791 […] dijo el R. P. Fr. Salvador Pastor, del real y militar orden de Nuestra Señora de la Merced […], Tarragona: Pedro Canals impresor, c. 1791.

Les descalces del convent de la Immaculada Concepció de Barcelona van solemnitzar la beatificació el 17 de desembre de 1791, mentre totes les campanes de Barcelona repicaven alhora, amb un solemne Te Deum a la seva església, que comptà amb la presència del bisbe, el capítol de canonges i l’Ajuntament de la ciutat, a més de la celebració d’un tridu, que va ser sufragat pels canonges, la corporació municipal i la mateixa comunitat.[2]

Les monges de Reus farien el mateix unes setmanes més tard, el 8 de gener de 1792, amb la prèdica d’un insigne benedictí, Bernardo Ruiz de Conejares, germà de la priora Ana María de Jesús Nazareno (Tudela, 1735 – Reus, 1811) i d’una altra carmelita descalça, professa del convent de Mataró, María Josefa de la Santíssima Trinidad (Tudela, 1751 – Reus, 1810): Panegírico de la bienaventurada María de la Encarnación, religiosa lega y fundadora de las religioses carmelites descalzas en el reino de Francia. Pronunciado en el primer día de la solemne fiesta, que en celebridad de su Beatificación, hizo el convento de religiosas de la misma Orden de la insigne villa de Reus, día 8, enero de 1792. Siendo priora la madre Ana-María de Jesús-Nazareno. Por el padre maestro dom fray Bernardo Ruiz de Conejares, lector de teologia de la Religión de San Benito, y actualmente de escritura y moral en el Real Monasterio de nuestra Señora de Monserrate […], Tarragona: por Pedro Canals.

Les celebracions s’anaren esgraonant, i al convent de Sant Josep de Girona s’honorà la nova beata el dia 23 d’abril de 1792, on predicà el frare josepet Manuel dels Dolors, Claveria Serra (1760-1834): Oración panegírica de la beata María de la Encarnación, fundadora de las carmelitas descalzas de Francia. Que en las solemnes fiestas que de su beatificación celebró el convento de PP. de S. Josef de la ciudad de Gerona, el día 23 de abril de 1792. Dixo el R. P. Fr. Manuel de los Dolores, carmelita descalzo, lector en sagrada theología. Se da a luz a expensas de los devotos […], Figueras: Antonio Matas, Impresor, 1792.

Un altre dels sermons de la festa va publicar-se igualment: Gabriel Casanova, Sermón que en el día 24 de abril de 1792, tercero de las fiestas con que los PP. Carmelitas Descalzos celebraron en su convento de la Ciudad de Gerona la solemne beatificación de sor María de la Encarnación, religiosa lega […], Gerona: Narciso Oliva, 1792.[3]

Les demostracions festives se succeïren en altres ciutats amb convents del Carmel descalç:

Aquells mateixos dies es predicà a l’ensems a Múrcia un tridu en honor de la religiosa francesa, pronunciat pel carmelita descalç Tomás de San Rafael, definidor general de l’orde i protector de les províncies d’Andalusia: Sermón panegýrico que en el […] solemne triduo consagrado a la gloriosa beatificación de la beata Maria de la Encarnación por la Comunidad de Carmelitas Descalzos del Colegio de Santa Teresa de Murcia en los dias 22, 23 y 24 de abril de 1792 predicó […] Fr. Tomás de San Rafael, […] de la misma Orden […], Murcia: en la imprenta de la Viuda de Teruel, vive en la Lenceria.

A Sevilla, el 29 d’abril de 1792, les monges del convent de San José, dit Las Teresas, celebraren la diada de la beata amb la presència de la capella de música de la catedral, amb assistència d’organista, cantors, instrumentistes y “seises”.

A València l’impressor Josep Estevan y Cervera va publicar, sense data, l’opuscle relatiu a la beatificació efectuada Roma el 1791: Pio Papa VI para perpetua memoria, bendigamos á Dios Padre […] para que a pesar de las escandalosas novedades y cismas excitados últimamente por los enemigos de toda religión, se conserve pura e ilesa en el Reyno […] al contemplar las heroicas virtudes de la sierva de Dios Maria de la Encarnación […] pasar a declarar beata […] a esta sierva, Valencia: por Joseph Estevan y Cervera.

La beata als goigs

A la difusió de la vida i les virtuts de la beata francesa, que va fer-se a través de la publicació de la seva biografia, cal afegir la creació de materials catequètics més populars, que permetien arribar a capes de fidels amb menys accés als llibres pietosos, tot afegint a la doctrina extractada el recolzament musical i repetitiu en el cant dels goigs. El convent de Sant Josep de Barcelona va publicar els primers goigs dedicats a Maria de l’Encarnació: Gozos que se cantan en la iglesia de padres carmelitas descalzos de la ciudad de Barcelona a la beata María de la Encarmación, religiosa de la misma orden, abogada de los atribulados, invocada en los partos y protectora contra las muertes repentinas, s. ll.: s. n., s. a.

L’exclaustració de 1835 va expulsar els frares de la Rambla i la desamortització dels béns monacals va significar l’enderroc del seu convent, per dedicar l’espai resultant al futur mercat de la Boqueria. De ben segur que serien les religioses tereses del carrer de la Canuda les que van sostenir la veneració a Maria de l’Encarnació. L’any 1877, en plena Renaixença, va publicar-se una traducció dels goigs al català: Goigs de la beata Maria de la Encarnació, religiosa carmelita descalsa, especial advocada dels atribulats y protectora contra las morts repentinas. Se celebra la sua festa en lo dia 16 de octubre [actualment, el 18 d’abril], Barcelona: Imp. de Torras, 1877. Qui sap si l’encarregat de traslladar el text inicial al català seria aquell capellà que freqüentava el convent, que més endavant en seria confessor, conegut per tothom com mossèn Cinto.[4]

El 1878 es publicaren uns Gozos amb el mateix text en castellà que la primera edició: Gozos de la beata María de la Encarnación, Religiosa Carmelita descalza, especial abogada de los atribulados y protectora contra las muertes repentinas, S. Gervasio: Imp. de Torras, 1878.

Testimonis de la devoció a la nova beata

Altres tipus de fonts contribueixen a fer-nos una cabal idea de la devoció que despertà la figura de Mme Acarie en el Carmel de la congregació espanyola.

En la relació de la vida de la religiosa mallorquina del convent de Santa Teresa de Palma M. Maria de Sant Josep, Pueyo Rosiñol (Palma, 1704-1792), en l’apartat destinat a detallar les principals devocions particulars de la religiosa, es recull una conversa relativa a l’impacte coetani d’aquesta beatificació entre les religioses:

Y con nuestra Beata María de la Encarnación fue su devoción y alegria extraordinaria cuando supo la noticia de la Beatificación; y diciéndole una de las Hermanas le pidiese el poder verla y oir sus alabanzas el día de su fiesta, ella respondió sonriéndose: “Hermana mía, lo pediré por los otros, éstas y semejantes gracias, que para mí en esta vida no quiero ver ni oir, al cielo lo veré todo y cantaré sus alabanzas”.[5]

Un altre indicador, el pot constituir la incorporació del nom de la beata en la presa de nom religiós que es realitzava en la vestició: Josep Rovira Llaberia, fill de Josep i Maria, i nascut a Botarell l’any 1777, va vestir l’hàbit carmelità el 17 d’octubre de 1793 amb el nom de Josep de la Beata Maria de l’Encarnació.[6]

La imatge de la beata

L’exclaustració de religiosos de 1835 i les destruccions de convents durant la guerra civil han estat la causa d’una gran pèrdua del llegat artístic carmelità. Encara romanen alguns testimonis, que permeten veure la petja artística de la nova beatificació, ja que rere un esdeveniment d’aquest tipus existia la necessitat de representar materialment la figura del nou beat per a la difusió de la seva pietat.

Així a Jaén, en el monestir de San José de les carmelites descalces, es conserva un quadre de Vilar que representa l’aparició de santa Teresa a la beata Maria de l’Encarnació, animant-la a professar i a impulsar el Carmel teresià a França.[7]

La biografia de Maria de l’Encarnació publicada a Madrid comptava amb una imatge de la beata, remarcable obra del gravador Bernardo Albiztur y Tornaria (1744 –c. 1807) –reproduïda a l’inici d’aquest article–, mentre que l’edició de Múrcia incorporava una il·lustració molt més senzilla, sense cap signatura d’autor:

Posteriorment, l’artista Manuel Peleguer[8] realitzà un gravat calcogràfic amb l’estampa de la religiosa, en què recreava el treball de Bernardo Albiztur:

Notes

[1] Barbara B. DIEFENDORF, “Barbe Acarie and her Spiritual Daughters: Women’s Spiritual Authorithy in Seventeenth-Century France”, dins Cordula VAN WYHE (ed.), Female Monasticism in Early Modern Europe, An Interdisciplinary View, Ashgate, 2008, p. 155-171. Robert P. MALONEY, “La bella Acarie”, dins Vincentiana [web] [consulta: 21/02/2018].

[2] José RECODER, Glorias teresianas de Cataluña, Barcelona: La Hormiga de Oro, 1888, p. 352-353.

[3] Casanova era beneficiat de la catedral de Girona, veg. Javier Antón PELAYO, La herència cultural. Alfabetización y lectura en la Ciudad de Girona (1747-1807), Bellaterra: UAB, 1998, p. 37-38. El text del sermó també ha estat emprat per Montserrat JIMÉNEZ SUREDA, “Balanç de la repressió napoleònica sobre els eclesiàstics regulars de la ciutat de Girona”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], XXXV (1995), p. 363-371.

[4] Verdaguer va ser capellà de les carmelites descalces de Barcelona entre 1885-1892. El 1888 visitava el bisbe de Barcelona per exposar-li les funcions que pensaven fer-se al convent per commemorar el tercer centenari de la fundació del convent (J. RECODER, Glorias teresianas […], p. 392).

[5] Gabriel BELTRAN LARROYA (GABRIEL DE LA CRUZ), Religiosas carmelitas descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica (1588-1988), Roma: Teresianum, 1990, p. 150-155.

[6] ACDCB, Vesticions, Libro IV […] (1756-1828). ACA, ORM, vol. Universitat, 82.

[7] Fernando MORENO CUADRADO, Iconografía de Santa Teresa, II: Las series grabadas, Burgos: Grupo Editorial Fonte; Monte Carmelo, 2017, p. 94-96.

[8] Manuel Peleguer, menor, va ser acadèmic de mèrit supernumerari en la classe de gravat de la Real Academia de S. Carlos.

[M. Mercè GRAS]

(Continuarà)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.