El 24 d’abril de 1614 va ser beatificada a Roma Teresa de Jesús. Coneixem amb gran detall els actes amb els quals es va solemnitzar aquest esdeveniment a Barcelona, en especial gràcies a la publicació, l’any 1615, de la Relación de la solemnidad con que se han celebrado en la ciudad de Barcelona las fiestas a la beatificación de la madre S. Teresa de Jesús […], obra compilada per Josep Dalmau, el principal benefactor dels primers carmelites descalços catalans, on es van recollir les descripcions de les brillants festes celebrades en honor de la monja carmelita, tant a la ciutat de Barcelona com a les altres ciutats catalanes on havien fundat convents els descalços; en la mateixa obra es van incloure els sermons predicats en aquesta ocasió i les poesies del certamen literari convocat en honor de la fundadora i reformadora.
Aquesta relació, però, no va ser la primera ni l’única que es publicà a Barcelona sobre les celebracions dedicades a la beata Teresa.
Entre 1614 i 1615 comptem amb mitja dotzena d’altres relacions, molt més modestes que el recull de Josep Dalmau, que, amb només un o dos fulls, glossaven la vida de Teresa de Jesús i descrivien les festes ciutadanes celebrades a la capital del Principat arran de la seva beatificació. Unes relacions es publicaren en català i altres en castellà, però totes compartien, a part de la seva brevetat, el seu caràcter poètic, popular i devot, ja que es tracta de relacions versificades, segurament escrites per a ser llegides i escoltades en públic, com esdevenia amb la literatura continguda en els romanços de cec i dels plecs de cordill. A més es devien publicar molt poc després de la celebració de les festes descrites, de les quals els autors semblen haver estat testimonis presencials, per tal d’aprofitar, autors i impressors, l’impacte recent de la notícia i la curiositat que despertaren en el públic.
Les relacions acostumen a ser obra d’autors poc coneguts i sovint són també anònimes. En algun cas, però, un autor de cobles devotes populars podia concórrer també a certàmens considerats més erudits. Albert Rossich assenyala que a Barcelona, cap al 1580, hi havia una considerable vitalitat de certàmens, i que els poetes que hi acostumaven a participar estaven interrelacionats i formaven un grup poètic més o menys compacte, del qual no sempre en sabem gairebé res. En anteriors aportacions ens hem ocupat d’alguns d’aquests autors, com els germans Franquesa, la caputxina Àngela Astorch o bé la noble Graïda de Pinós.
La nostra intenció és explorar la dimensió més popular de la poesia produïda i publicada a Barcelona arran de la beatificació, mirant d’aportar alguna llum sobre aquests autors de plecs de cordill.
Un d’aquests autors és Dionís de Paz, que l’any 1589 publicava a Barcelona, a casa d’Hubert Gotard, unes Coplas en alabança del bienaventurado s. Dionysio Areopagita. L’any 1614, el mateix Dionís, tractat de doctor, és esmentat en el “Vexamen” de la Relación de Dalmau (f. 73r) com un dels autors que presentaren versos llatins, però que no va merèixer cap guardó en aquesta ocasió:
Al Dotor Dionís de Paz
Oy el premio se le escapa,
Porque se detuvo más
De lo justo en el Papa
Y dexó la Santa atrás.
Un oficial, l’alferes Alonso de Herrera, sembla haver estat un personatge de més renom, per bé que no en tinguem tampoc gairebé cap dada biogràfica. Militar de professió, i d’origen hispànic, podem concloure que, si més no, va estar destinat pel seu ofici a la capital catalana en el primer terç del segle XVII. Es tracta d’un autor de poesies de certamen i de relacions en vers, en castellà, publicades a Barcelona entre 1615-1620. La figura del militar-poeta no és pas tan rara com podria pensar-se; de fet, el gran poeta català del Barroc, Francesc Fontanella, també va estar vinculat a la milícia, així com també un poeta una mica anterior, Vicenç Miquel Moradell, el qual també va dedicar uns versos a Teresa de Jesús, amb motiu de la seva canonització l’any 1622, que foren publicats a Nàpols, on estava destinat amb el tercio del duc d’Alba.
A la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona es conserven cinc relacions versificades d’Alonso de Herrera, totes elles referides a temàtica religiosa, que foren publicades pels impressors Esteve Liberós i Sebastià Matevad. Globalment, aquestes relacions d’Herrera estaven vinculades a devocions d’arrel franciscana: el jubileu de la Mare de Déu dels Àngels, les Llagues de sant Francesc i la beatificació de sant Pasqual Bailón (BUB: CM-4174-4); i al santoral mercedari: l’aparició de la Verge a sant Ramon de Penyafort (BUB, CM-4174-3):
- Declaración verdadera de como fue concedido el soberano jubileu de nuestra señora de los Ángeles por Christo N. Señor, a ruegos del glorioso y Seráfico Padre San Francisco, y intercessión de la sobirana e Immaculada Virgen. Compuesto por el Alférez Alonso de Herrera, devoto del glorioso santo. Romance donde se declara como milgrosamente fue publicado para siempre santo y soberano jubileo, En Barcelona: en casa de Sebastian Matevad, delante la Retoría del Pino, Año 1617.
- Relación verdadera de la única y sobirana impressión que Christo nuestro señor hizo de sus soberanas llagas en mi Seráfico Padre San Francisco, y del singular privilegio que por virtud dellas se le concedió para sus tres Órdenes, y de algunos milagros hechos por su sobirana virtud. Compuesto por el Alférez Alonso de Herrera, hijo del glorioso santo. Romance donde se declara la forma que tienen las gloriosas llagas, y de algunos milagros echos por virtud de ellas, En Barcelona: en casa de Sebastian Matevad, delante la Retoría del Pino, Año 1617, Véndese en la mesma impremta.
- Relación verdadera de la vida y milagros del B.P. F. Pasqual Baylón, Frayle menor del Seráfico Padre San Francisco, que la santidad de nuestro P. Paulo V ha Beatificado aora nuevamente, señalando su fiesta en 17 de mayo. Compuesto por el Alférez Alonso de Herrera, devoto del Santo. Glosa, Barcelona: en casa de Estevan Liberós, 1620.
- Declaración verdadera de como fve concedido el soberano ivbileo de Nvestra Señora de los Ángeles , por Christo N. Señor a ruegos del glorioso y Seráfico Padre san Francisco, y intercessión de la soberana e Immaculada Virgen. Compuesto por el Alférez Alonso de Herrera deuoto del glorioso Santo, Sebastián Matevad, 1617.
- Fiesta de la admirable descensión de nuestra Señora de los cielos a […] Barcelona y de su […] aparición al […] rey don Iayme el Conquistador, al Patriarcha San Pedro Nolasco, y al glorioso San Ramón de Pañafort, y de su diuina reuelación para la […] Real Orden de religiosos de la Merced, y Redempción de Cautiuos aora de nueuo concedida por su Santidad. Compuesto por el Alférez Alonso de Herrera, Barcelona: Estevan Liberós, 1620.
En el certamen dedicat a Teresa de Jesús i publicat per Josep Dalmau, aquest militar-poeta hi participà amb unes octaves en castellà (f. 25v-26r):
A més, també hi presentà un jeroglífic, amb un sonet declaratiu del mateix, continguts als folis 62v-63r de la Relación. En les festes religioses, els domassos i garlandes d’esglésies, finestrals i tarimes solien ser el suport de pintures i papers, lemes, jeroglífics i composicions poètiques. En la relació de Josep Dalmau es descriu com, a l’església de Sant Josep dels descalços: “Estavan sobre estas colgaduras a trechos repartidas muy curiosas targetas, con geroglíficos, epigrammas y sonetos de mucho primor y artificio”. Aquests dibuixos, artísticament traçats i acolorits per mans expertes, que potser en alguns casos prenien models dels gravats dels llibres d’emblemàtica, s’acostumaven a descriure amb textos en la impressió de les festes, l’única manera de fer perdurar aquesta mostra visual efímera:
En el “Vexamen” del certamen es menciona Herrera en diverses ocasions. En la dansa de les octaves es diu d’ell (f. 74r):
Señor Alférez Herrera
Acá está vuessa mercé?
Acá estoy, muy bueno fuera
Que, dándome tantos pie,
En el bayle no estuviera?
Y que, siendo fénix bella
Esta divina donzella,
De sus loores me alexe?
En la dansa dels jeroglífics apareix referit, de forma indirecta, pel seu ofici militar (f. 74v):
Pero al fin, viendo el remate
Deste negocio, concluyo,
Que más quiero que me mate,
Que más del enigma suyo
Se me diga ni trate.
Porque si premio le dan,
También creo le tendrán
Las que cuelgan en la corte
Del oficial, desse un corte,
O allá también le pondran.
Més endavant es declara que va guanyar el tercer premi de les octaves (f. 78r-v):
El buen Alférez Herrera
El tercero premio gane,
Que con dos estuches finos
Y más finas finas alabanças.
I també va ser premiat el seu jeroglífic (f. 78v):
A Herrera por su relox
Aunque tenga campana
Tres pares de guantes juntos
Ques segundo en esta dança.
Bibliografia
DALMAU, Josep, Relación de la solemnidad con que se han celebrado en la ciudad de Barcelona las fiestas a la beatificación de la madre S. Teresa de Jesús […], Barcelona: Sebastián Matevad, 1615.
ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000.
ROSSICH, Albert, “Els certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII”, Barcelona Quaderns d’Història, 9 (2005), p. 83-108.
[M. Mercè GRAS]
Castell Interior 