Alguns (desconeguts) autors d’opuscles poètics de tema teresià (III): Relacions catalanes de les festes de beatificació (Miquel Baget)

Miquel Baget (o Bajet) és l’autor d’una altra de les relacions sobre la celebració de la beatificació de Teresa de Jesús a Barcelona l’any 1614: Relació vertadera de les festes fetes a la ciutat de Barcelona a la Beata Teresa, començades a sinch de octubre 1614, Llorenç Deu, 2 fulls, en quart. Únicament ha estat possible localitzar un exemplar d’aquest imprès a la British Library (11450.e.24.(2.)).

La primera pàgina de l’opuscle duu un gravat amb un clos emmurallat o castell, envoltat amb una sanefa ornamental, en el qual, amb una mica d’imaginació, podríem veure tal vegada una representació del castell interior de Teresa de Jesús.

En el text, Baget declara ser natural de Castelló d’Empúries, així com la seva condició d’estudiant, segurament de l’Estudi General de Barcelona. El fet que estigui cursant estudis és una dada que podria ajudar a situar el seu naixement a finals de la dècada de 1580. L’origen de Bajet ens fa cercar-lo en el Dietari de Jeroni Pujades, jurista i historiador que, entre altres càrrecs, era assessor i comissari general del comtat d’Empúries; el cronista recull com, l’abril de 1630, es trobava don Dalmau de Baget en el seguici que, des de Castelló d’Empúries, acompanyà els ducs de Cardona a la seu del seu ducat. Un segle abans, el 1500, Joan Baget era notari públic i secretari del duc de Cardona. Resultaria versemblant, doncs, que els diferents Baget estiguessin emparentats d’una o altra manera, i potser estiguessin al servei dels Cardona, senyors de la vila. En tot cas, hem consultat la recent publicació de Josep Capdeferro (2018) sobre els juristes del comtat d’Empúries, i no hi consta cap Bajet o Baget a mitjan segle XVI.

Un religiós agustí, de nom “Francisco Baget”, amb la dignitat de pare mestre, intitulat capellà i confessor del duc d’Osuna, don Pedro Téllez-Girón y de la Cueva, virrei de Nàpols (1582-1586), va publicar a Barcelona també dues relacions, en prosa, per aquells mateixos anys, una el 1613 i l’altra el 1616:

• Relación verdadera embiada de la isla de Cicilia a Barcelona por el P. Maestro Fray Francisco Baget […], y de la presa hecha de siete galeres en Levante por la esquadra de aquel Reyno, Esteve Liberós, 1613.
• Relación verdadera de la presa que han hecho las Galeras de Cicilia, Malta y Florencia, Esteve Liberós, 1617.

Totes dues relacions es troben reproduïdes en la recopilació d’Henry Ettinghausen (2000).

La biografia de Francesc Baget sembla descartar, però, cap mena de relació entre els dos autors. Segons J. Massot, el frare agustinià nascut a Tàrrega el 1568, va professar al convent de Sant Agustí de Barcelona el 15 de maig de 1585. Fou elegit prior del convent de Tàrrega el 1602. En 1605 viatjà a Sicília en companyia de l’aleshores confessor del duc d’Osuna, fray Martín de Ateca. Confessor de la duquessa, acompanyà els nobles a Nàpols quan el duc va ser nomenat virrei i hi va morir el març de 1617.

El text de l’opuscle festiu de Miquel Baget que ens ocupa està escrit en rima de Jaume Roig, encara que l’autor no ho declari: es tracta de la rima més senzilla i popular, pel seu ritme insistent i per la facilitat de la rima.

Curiosament, la relació de Baget fa referència a una altra relació en vers i en castellà sobre el mateix tema, publicada molt poc abans, deguda a Francesc Ribes, i sortida de les premses del mateix editor, Llorenç Deu, i de la qual precisament vam parlar en un post anterior. Si pensem que les festes descrites van celebrar-se durant uns pocs dies, resulta molt remarcable que un mateix impressor en publiqués dues de diferents, amb la qual cosa donava una cobertura total de l’esdeveniment, tant en català com en castellà.

Baget comença citant perifràsticament l’opuscle que ha precedit la seva relació:

Los dies passats
Un cert pastor
[…]
De una Española
Única y sola
Digué y cantà
En castellà
Summes llahors

Al final del text, Baget emplaça els lectors a seguir el desenllaç de les festes de l’octava, de la mà d’un altre poeta:

Y així Lectors
Y oÿdors
De aquesta festa
Altre poeta
Vos contarà
Lo que serà,
Que jo fas punt.

Aquestes referències a cròniques passades i futures d’unes festes recents, tant en una llengua com una altra, testimonien la vivesa de la premsa d’ocasió, d’aquests fullets escrits per al consum immediat, en què els autors i els impressors gairebé es passen el testimoni del relat els uns als altres, i evidencien un consum popular important d’aquestes produccions, que coexisteixen amb manifestacions poètiques més erudites, com les pertanyents als certàmens. Mentre les relacions constitueixen una lectura més senzilla del panorama visual, un espectador més culte faria una interpretació més profunda i complexa de les al·legories, els símbols i els emblemes que formaven part de tot el decorat festiu.

A partir d’aquí, l’autor passa a fer la seva pròpia crònica en català, passant revista, en el seu periple per la ciutat en festes, als diferents barris que va travessant: el Born, la Seu, el Raval i la Rambla, descrivint tot el que hi va veient. Enumera amb tot detall la sorollosa pirotècnia diürna: masclets, petards, piules, mosquets i morterets; i els espectaculars focs d’artifici de llum i color de nit, al costat de totes les il·luminacions d’esglésies, carrers i places. L’espectador passa revista a les diverses arquitectures efímeres i als efectes especials que es van construir per a l’ocasió: un famós drac que treu foc i fum, un castell, un mont Carmel, una nau i tots els guarniments aparellats. Els efectes sonors es descriuen en les seves diverses formes, les tonades populars, el cant dins de les esglésies i els instruments presents en els seguicis de la festa:

A boca plena
Solenizaven
Deyen cantaven
Lletras y tons
Vells y minyons.

[…]
Rics contrapunts
De veus suaus
Ab gran dispaus
Y melodia
Absort sentia

[…]
Ab menestrils,
Tabals, cornetas,
Clarins, trompetas
Y de instruments
Molt diferents.

La festa cavalleresca del cos apareix esmentada, però l’autor explica que s’ha convocat un torneig per a l’octava, set dies després de la festa, el 12 d’octubre, que la confraria de cavallers de Sant Jordi va posar també per escrit en la seva crònica. L’autor acaba aquí el seu relat, no sense haver afirmat expressament abans l’excepcionalitat d’aquestes festes teresianes:

Jamés s’és fet
Per ningun sant
Un joch semblant
En Barcelona.

Bibliografia

CAPDEFERRO, Josep, Juristes, litigis i poder al comtat d’Empúries en temps de Jeroni Pujades (1568-1635), Castelló d’Empúries, 2018.

CASAS HOMS, Josep M., Dietari de Jeroni Pujades, IV: (1626-1630), Barcelona, 1976, p. 229.

ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000, p. 79-82, 155-157.

EXPÓSITO AMAGAT, Ricard, Informació i persuasió: en els orígens de la premsa catalana (c.1500-1720) [tesi doctoral], Universitat de Girona, 2014, p. 159, 333.

GARCIA ESPUCHE, Albert, “Una ciutat de festes”, dins Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010, p. 40-43.

GARGANTÉ LLANES, Maria, Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011, esp. p. 25-34.

GRAS CASANOVAS, Mercè, “La recepción de Teresa de Jesús en la Corona de Aragón”, dins CALLADO ESTELA, Emilio (coord.), Viviendo sin vivir en mí. Estudios en torno a Teresa de Jesús en el V Centenario de su nacimiento, Madrid: Sílex, 2016, p. 215-258.

LLANAS, Manuel, L’edició a Catalunya: segles XV al XVII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2002, p. 232, 233, 281, 284, 295-298.

MASSOT, Josep, Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre San Agustin, Barcelona: Joan Jolis, 1699, p. 309-310.

Text

Relació vertadera de las festas ha fetas la ciutat de Barcelona a la Beata Teresa, començades a sinch de Octubre. Compost per Miquel Bajet, natural de Castelló de Empúries.

Los dies passats Un cert pastor Ab gran primor Y gentileza De la pureza Beatitut Amor, virtut Y santedat Alta bondat De una Española Única y sola Digué y cantà En castellà Summes llahors Ab mil sabors Y manjarets Als pastorets De aquell contorn Perquè tot jorn Pugan cantar Y celebrar Ab sos rabeus Coblas y peus Las festas grans Jo puix abans Que fos mitjorn Me trobí al Born Lo dia fresch De Sant Francesch Anomenat Restí parat Que de la Seu Com tots sabeu Lo campanar Sentí tocar Y juntament Encontinent Tots los demés Sentí després Tocats los quarts Masclets, petarts, Piules, mosquets, Y morterets Ab goig ygual Aní al Raval La Rambla viu Com un archiu Tota papers Y llumeners Y me fonch dit De que a la nit Tornàs allí. Jo·m acostí Al bell esguart Al estandart Mirí-me’l prou// Y vent-me nou Me digué un vell Que·ls cavallers Per los carrers De la ciutat Ab magestat Avian duyt (buyt No entrà en lo sach Lo remoquet Del bon jayet Dexant son tall. Me fiu avall Y aní més baix A un llangardaix Questava inflat Sota un terrat Ferotge y brau Y altre sius plau Se’m acostà Y·m motejà De què era allò. Jo vent això Dexí’l tot sol, Passí al castell Gentil y bell Ab paraments Y guarniments Fets a perfil, Obra subtil Rica y vistosa. Faltarà prosa Per poder dir Y repetir Ab quatre fulls Tot quant los ulls Varen mirar Y devisar En aquell lloch Més poc a poch, Alçant lo cap, De cap a cap Tals coses viu Que abans un riu Dexaria aixut Que mut per mut Donar escrit Tot quant tinch dit De aquesta feta Obra perfeta A tota gent. Lo compliment sols vols diré, que en bona fe eran las dos quant lo meu cos tingué un desmay no per lo esglay de algún brugit més de acañit y mort de fam que Eva y Adam per nostra sort tan bon recort nos han dexat camí tirat serquí un hostal hont tan gran mal y accident menjant, bevent, vaig remediar y sens tardar molt pas a pas fet mon percàs torní a sopar y refrescar. Foren les set De hont tot dret Sens fer marrada Ni dar pitjada En altra part Puix era tart La Boccaria Com si fos dia Viu tota llums Dels fochs los fums Y flamarades Porxos, taulades Y campanars Mostraban clars. Quant fuy al portal Del Espital Viu lo carrer Que un llumener Me paregué. Mirí també A Monjuych Questava rich Ple de llanternas Tirant coets, De grasalets Y llantions Plena a montons La Rambla estava, Tot es cremava Perquè era un foch. Tot aquell lloch Los omenatjes Y perastatjes, Torres, murallas, Flota de grallas Me parexian Los qui cubrian Puestos semblants Y los restants Se acomodaven Ahont trobaven Fos costa, o pla, En en sa ni en lla Podia anar Ni caminar Tan gran concurs De gent tenia. Mes totat via Tirant mollant Anava avant Tant que arribí Hont coneguí Los Consellers Ab reposters Y Diputats Molt ben posats Que cara a cara La vista clara Del sagrat temple De gran exemple Tots junt miravan Y contemplavan Quadros, cortinas, Obras divinas Y refulgents Molts trasparents Entrí-me’n dins Y de draps fins Posats a posta Tots una crosta De pura plata Rica escarlata Estaban cert Ab gran concert, Manera y traça. Ysquí a la plaça Que axí·s pot dir Del Monestir Lo bell enfront Del lloch ahont Està fundat, Y en veritat Que lo calor Y gran ardor De hómens y dones Tantes persones Llums y candelas Foren espuelas Que me’n tragueren// Y alguns digueren Al Carme anem Que allí veurem Una montaña De forma estraña, Traça y modelo Monte Carmelo Anomenada Casa y posada De aquell primer Vertader Profeta Elias Las ganas mias Mogueren tost Y a ells me acost Seguint tot hora Llur cantiplora Aquella nit Mostrant delit Contento y gust Sens dar disgust, Pesar ni pena A boca plena Solenizaven Deyen cantaven Lletras y tons Vells y minyons

Fins que arribarem Tot ho mirarem Y a mon pare Temple y carrer Estaban richs Pichs y repichs De boladors Com uns astors O grossas balas Sens tenir alas Cubrian l’ayre No·u mirí gayre Que molt cuitada La camarada A las descalças Que són las çalsas Gust y canyella De la obra bella. Anava ja Qui ab altri va Seguir lo deu Que lo intent meu Era mirar, Y aprés tornar Al mateix lloch Y veure el joch Que se esperaba Perquè restava Tot lo millor Perlas y or Sobre Teresa De gran empresa Viu per estrem Perdre me tem Si a cas presum Contar lo llum Belleza y gràcia Y modo estrany Sens rebre engany Estava tot. Creur no·u pot Qui no·u ha vist Deu Iesu Christ A cert volgut Que sa virtut Y gran valor Tal resplandor Al món donàs, Y que restàs Esta memòria A honra y glòria De tan gran Santa Que per ser tanta Pasma y admira Atrau y tira Los pits y cors Dels pecadors. Jo molt contrit Y divertit Mirant estava Com li parlava Lo Sperit Sant Y més avant La montañeta Gentil perfeta Hont aparents Tots los convents Que avia fundats Y reformats Ab sos escrits Bells y cumplits Estaban junts Richs contrapunts De veus suaus Ab gran dispaus Y melodia Absort sentía Quant no se com viu que totom casi corrent anava dient ja són aquí. Del temple ysquí Y a pas tirat Me fuy posat En lloch vistós Entre lo cos Dels cavallers Ab llumeners De blanca cera tots en filera Richs y gentils Ab menestrils, Tabals, cornetas, Clarins, trompetas, Y de instruments Molt diferents Sayos, ropillas, De mil telillas, Espuelas, botas, Plumas, garçotas, Banas, recorts, De totes sorts, Dret y revés, Sella y adrés, Brida y pitral, Ab gran cabal Ab modo y tall Que lo cavall Y cavaller Pogueren fer. Partit lo sol Lo caragol Llances rompent, Fonch excelent Y de mirar Lo voltejar, Ayre y estil Sens rompre el fil Jamés ningú. Dirà me algú Si aquesta rua Tenia cua Tras ells si·us plau, Venia una nau Ab velas grans De tafetans Y gallardets, Tota angelets De aquesta tropa Dalt en la popa Ab gran certesa Venia Teresa Que se’ls mira Mentres durà La festa gran. També diran Lo llangardaix Si baixà baix. Dich y responc Que després fonch Lo del Castell Gallart y bell, Que ab raixs y llamps Més que cent camps Plens de canons Llançava trons Seguint la fera una naveta Questava en front Y per lo pont De aquella corda La gran llamborda Tot traspassa De passa en passa Vingué baixant Molt foguejant Y ab tal tronera Que pensí que era Lo ca de infern Sensa govern Tan espantís Y temerós, May acabava Lo foch que dava per boca y nas fora compàs y tota mida per despedida ad devoció la professó anan la nau ab cants de pau y quietut, la multitud de aquells senyors bells corredors anava a peu feyan a Déu sas devocions talem, cordons de carmesí a effecte y fi de més honrrar y festejar nostra Beata a Déu molt grata portaven tots ab prechs y vots ningú·s mogué totom tingué aquella nit bon esperit que la justícia ab gran cubdícia de castigar lo mal obrar sempre ronda. Y així a peu pla Dexant Teresa Ab gran prestesa En son convent Picà la gent Ab sos cuberts Contents y certs De que tindran Y alcançaran Per medi seu Mercès de Déu Moltes més coses Maravelloses Sens gens mentis Podria dir Lo meu voler Que se ha de fer Mentres que dur Lo temps segur De aquella octava Jo·m’oblidava Lo que ara veig Que·s un torneig Que ordena ja Lo quant será Tindré secret Jamés s’és fet Per ningun sant Un joch semblant En Barcelona, Que·l món abona Per sa nobleza Virtud, belleza Que·s sens ygual Mon poch cabal No bastaria Ni may podria Alçar lo punt Al contrapunt Tan estirat D’esta ciutat. Y així Lectors Y oÿdors De aquesta festa, Altre poeta Vos contarà Lo que será Que jo fas punt. FINIS

[M. Mercè GRAS]