Alguns (desconeguts) autors d’opuscles poètics de tema teresià (III): Relacions catalanes de les festes de beatificació (Miquel Baget)

Miquel Baget (o Bajet) és l’autor d’una altra de les relacions sobre la celebració de la beatificació de Teresa de Jesús a Barcelona l’any 1614: Relació vertadera de les festes fetes a la ciutat de Barcelona a la Beata Teresa, començades a sinch de octubre 1614, Llorenç Deu, 2 fulls, en quart. Únicament ha estat possible localitzar un exemplar d’aquest imprès a la British Library (11450.e.24.(2.)).

La primera pàgina de l’opuscle duu un gravat amb un clos emmurallat o castell, envoltat amb una sanefa ornamental, en el qual, amb una mica d’imaginació, podríem veure tal vegada una representació del castell interior de Teresa de Jesús.

En el text, Baget declara ser natural de Castelló d’Empúries, així com la seva condició d’estudiant, segurament de l’Estudi General de Barcelona. El fet que estigui cursant estudis és una dada que podria ajudar a situar el seu naixement a finals de la dècada de 1580. L’origen de Bajet ens fa cercar-lo en el Dietari de Jeroni Pujades, jurista i historiador que, entre altres càrrecs, era assessor i comissari general del comtat d’Empúries; el cronista recull com, l’abril de 1630, es trobava don Dalmau de Baget en el seguici que, des de Castelló d’Empúries, acompanyà els ducs de Cardona a la seu del seu ducat. Un segle abans, el 1500, Joan Baget era notari públic i secretari del duc de Cardona. Resultaria versemblant, doncs, que els diferents Baget estiguessin emparentats d’una o altra manera, i potser estiguessin al servei dels Cardona, senyors de la vila. En tot cas, hem consultat la recent publicació de Josep Capdeferro (2018) sobre els juristes del comtat d’Empúries, i no hi consta cap Bajet o Baget a mitjan segle XVI.

Un religiós agustí, de nom “Francisco Baget”, amb la dignitat de pare mestre, intitulat capellà i confessor del duc d’Osuna, don Pedro Téllez-Girón y de la Cueva, virrei de Nàpols (1582-1586), va publicar a Barcelona també dues relacions, en prosa, per aquells mateixos anys, una el 1613 i l’altra el 1616:

  • Relación verdadera embiada de la isla de Cicilia a Barcelona por el P. Maestro Fray Francisco Baget […], y de la presa hecha de siete galeres en Levante por la esquadra de aquel Reyno, Esteve Liberós, 1613.
  • Relación verdadera de la presa que han hecho las Galeras de Cicilia, Malta y Florencia, Esteve Liberós, 1617.

Totes dues relacions es troben reproduïdes en la recopilació d’Henry Ettinghausen (2000).

La biografia de Francesc Baget sembla descartar, però, cap mena de relació entre els dos autors. Segons J. Massot, el frare agustinià nascut a Tàrrega el 1568, va professar al convent de Sant Agustí de Barcelona el 15 de maig de 1585. Fou elegit prior del convent de Tàrrega el 1602. En 1605 viatjà a Sicília en companyia de l’aleshores confessor del duc d’Osuna, fray Martín de Ateca. Confessor de la duquessa, acompanyà els nobles a Nàpols quan el duc va ser nomenat virrei i hi va morir el març de 1617.

El text de l’opuscle festiu de Miquel Baget que ens ocupa està escrit en rima de Jaume Roig, encara que l’autor no ho declari: es tracta de la rima més senzilla i popular, pel seu ritme insistent i per la facilitat de la rima.

Curiosament, la relació de Baget fa referència a una altra relació en vers i en castellà sobre el mateix tema, publicada molt poc abans, deguda a Francesc Ribes, i sortida de les premses del mateix editor, Llorenç Deu, i de la qual precisament vam parlar en un post anterior. Si pensem que les festes descrites van celebrar-se durant uns pocs dies, resulta molt remarcable que un mateix impressor en publiqués dues de diferents, amb la qual cosa donava una cobertura total de l’esdeveniment, tant en català com en castellà.

Baget comença citant perifràsticament l’opuscle que ha precedit la seva relació:

Los dies passats
Un cert pastor
[…]
De una Española
Única y sola
Digué y cantà
En castellà
Summes llahors

Al final del text, Baget emplaça els lectors a seguir el desenllaç de les festes de l’octava, de la mà d’un altre poeta:

Y així Lectors
Y oÿdors
De aquesta festa
Altre poeta
Vos contarà
Lo que serà,
Que jo fas punt.

Aquestes referències a cròniques passades i futures d’unes festes recents, tant en una llengua com una altra, testimonien la vivesa de la premsa d’ocasió, d’aquests fullets escrits per al consum immediat, en què els autors i els impressors gairebé es passen el testimoni del relat els uns als altres, i evidencien un consum popular important d’aquestes produccions, que coexisteixen amb manifestacions poètiques més erudites, com les pertanyents als certàmens. Mentre les relacions constitueixen una lectura més senzilla del panorama visual, un espectador més culte faria una interpretació més profunda i complexa de les al·legories, els símbols i els emblemes que formaven part de tot el decorat festiu.

A partir d’aquí, l’autor passa a fer la seva pròpia crònica en català, passant revista, en el seu periple per la ciutat en festes, als diferents barris que va travessant: el Born, la Seu, el Raval i la Rambla, descrivint tot el que hi va veient. Enumera amb tot detall la sorollosa pirotècnia diürna: masclets, petards, piules, mosquets i morterets; i els espectaculars focs d’artifici de llum i color de nit, al costat de totes les il·luminacions d’esglésies, carrers i places. L’espectador passa revista a les diverses arquitectures efímeres i als efectes especials que es van construir per a l’ocasió: un famós drac que treu foc i fum, un castell, un mont Carmel, una nau i tots els guarniments aparellats. Els efectes sonors es descriuen en les seves diverses formes, les tonades populars, el cant dins de les esglésies i els instruments presents en els seguicis de la festa:

A boca plena
Solenizaven
Deyen cantaven
Lletras y tons
Vells y minyons.

[…]
Rics contrapunts
De veus suaus
Ab gran dispaus
Y melodia
Absort sentia

[…]
Ab menestrils,
Tabals, cornetas,
Clarins, trompetas
Y de instruments
Molt diferents.

La festa cavalleresca del cos apareix esmentada, però l’autor explica que s’ha convocat un torneig per a l’octava, set dies després de la festa, el 12 d’octubre, que la confraria de cavallers de Sant Jordi va posar també per escrit en la seva crònica. L’autor acaba aquí el seu relat, no sense haver afirmat expressament abans l’excepcionalitat d’aquestes festes teresianes:

Jamés s’és fet
Per ningun sant
Un joch semblant
En Barcelona.

Bibliografia

CAPDEFERRO, Josep, Juristes, litigis i poder al comtat d’Empúries en temps de Jeroni Pujades (1568-1635), Castelló d’Empúries, 2018.

CASAS HOMS, Josep M., Dietari de Jeroni Pujades, IV: (1626-1630), Barcelona, 1976, p. 229.

ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000, p. 79-82, 155-157.

EXPÓSITO AMAGAT, Ricard, Informació i persuasió: en els orígens de la premsa catalana (c.1500-1720) [tesi doctoral], Universitat de Girona, 2014, p. 159, 333.

GARCIA ESPUCHE, Albert, “Una ciutat de festes”, dins Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010, p. 40-43.

GARGANTÉ LLANES, Maria, Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011, esp. p. 25-34.

GRAS CASANOVAS, Mercè, “La recepción de Teresa de Jesús en la Corona de Aragón”, dins CALLADO ESTELA, Emilio (coord.), Viviendo sin vivir en mí. Estudios en torno a Teresa de Jesús en el V Centenario de su nacimiento, Madrid: Sílex, 2016, p. 215-258.

LLANAS, Manuel, L’edició a Catalunya: segles XV al XVII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2002, p. 232, 233, 281, 284, 295-298.

MASSOT, Josep, Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre San Agustin, Barcelona: Joan Jolis, 1699, p. 309-310.

Text

Relació vertadera de las festas ha fetas la ciutat de Barcelona a la Beata Teresa, començades a sinch de Octubre. Compost per Miquel Bajet, natural de Castelló de Empúries.
Los dies passats
Un cert pastor
Ab gran primor
Y gentileza
De la pureza
Beatitut
Amor, virtut
Y santedat
Alta bondat
De una Española
Única y sola
Digué y cantà
En castellà
Summes llahors
Ab mil sabors
Y manjarets
Als pastorets
De aquell contorn
Perquè tot jorn
Pugan cantar
Y celebrar
Ab sos rabeus
Coblas y peus
Las festas grans
Jo puix abans
Que fos mitjorn
Me trobí al Born
Lo dia fresch
De Sant Francesch
Anomenat
Restí parat
Que de la Seu
Com tots sabeu
Lo campanar
Sentí tocar
Y juntament
Encontinent
Tots los demés
Sentí després
Tocats los quarts
Masclets, petarts,
Piules, mosquets,
Y morterets
Ab goig ygual
Aní al Raval
La Rambla viu
Com un archiu
Tota papers
Y llumeners
Y me fonch dit
De que a la nit
Tornàs allí.
Jo·m acostí
Al bell esguart
Al estandart
Mirí-me’l prou//
Y vent-me nou
Me digué un vell
Que·ls cavallers
Per los carrers
De la ciutat
Ab magestat
Avian duyt (buyt
No entrà en lo sach
Lo remoquet
Del bon jayet
Dexant son tall.
Me fiu avall
Y aní més baix
A un llangardaix
Questava inflat
Sota un terrat
Ferotge y brau
Y altre sius plau
Se’m acostà
Y·m motejà
De què era allò.
Jo vent això
Dexí’l tot sol,
Passí al castell
Gentil y bell
Ab paraments
Y guarniments
Fets a perfil,
Obra subtil
Rica y vistosa.
Faltarà prosa
Per poder dir
Y repetir
Ab quatre fulls
Tot quant los ulls
Varen mirar
Y devisar
En aquell lloch
Més poc a poch,
Alçant lo cap,
De cap a cap
Tals coses viu
Que abans un riu
Dexaria aixut
Que mut per mut
Donar escrit
Tot quant tinch dit
De aquesta feta
Obra perfeta
A tota gent.
Lo compliment
sols vols diré,
que en bona fe
eran las dos
quant lo meu cos
tingué un desmay
no per lo esglay
de algún brugit
més de acañit
y mort de fam
que Eva y Adam
per nostra sort
tan bon recort
nos han dexat
camí tirat
serquí un hostal
hont tan gran mal
y accident
menjant, bevent,
vaig remediar
y sens tardar
molt pas a pas
fet mon percàs
torní a sopar
y refrescar.
Foren les set
De hont tot dret
Sens fer marrada
Ni dar pitjada
En altra part
Puix era tart
La Boccaria
Com si fos dia
Viu tota llums
Dels fochs los fums
Y flamarades
Porxos, taulades
Y campanars
Mostraban clars.
Quant fuy al portal
Del Espital
Viu lo carrer
Que un llumener
Me paregué.
Mirí també
A Monjuych
Questava rich
Ple de llanternas
Tirant coets,
De grasalets
Y llantions
Plena a montons
La Rambla estava,
Tot es cremava
Perquè era un foch.
Tot aquell lloch
Los omenatjes
Y perastatjes,
Torres, murallas,
Flota de grallas
Me parexian
Los qui cubrian
Puestos semblants
Y los restants
Se acomodaven
Ahont trobaven
Fos costa, o pla,
En en sa ni en lla
Podia anar
Ni caminar
Tan gran concurs
De gent tenia.
Mes totat via
Tirant mollant
Anava avant
Tant que arribí
Hont coneguí
Los Consellers
Ab reposters
Y Diputats
Molt ben posats
Que cara a cara
La vista clara
Del sagrat temple
De gran exemple
Tots junt miravan
Y contemplavan
Quadros, cortinas,
Obras divinas
Y refulgents
Molts trasparents
Entrí-me’n dins
Y de draps fins
Posats a posta
Tots una crosta
De pura plata
Rica escarlata
Estaban cert
Ab gran concert,
Manera y traça.
Ysquí a la plaça
Que axí·s pot dir
Del Monestir
Lo bell enfront
Del lloch ahont
Està fundat,
Y en veritat
Que lo calor
Y gran ardor
De hómens y dones
Tantes persones
Llums y candelas
Foren espuelas
Que me’n tragueren//
Y alguns digueren
Al Carme anem
Que allí veurem
Una montaña
De forma estraña,
Traça y modelo
Monte Carmelo
Anomenada
Casa y posada
De aquell primer
Vertader
Profeta Elias
Las ganas mias
Mogueren tost
Y a ells me acost
Seguint tot hora
Llur cantiplora
Aquella nit
Mostrant delit
Contento y gust
Sens dar disgust,
Pesar ni pena
A boca plena
Solenizaven
Deyen cantaven
Lletras y tons
Vells y minyons
Fins que arribarem
Tot ho mirarem
Y a mon pare
Temple y carrer
Estaban richs
Pichs y repichs
De boladors
Com uns astors
O grossas balas
Sens tenir alas
Cubrian l’ayre
No·u mirí gayre
Que molt cuitada
La camarada
A las descalças
Que són las çalsas
Gust y canyella
De la obra bella.
Anava ja
Qui ab altri va
Seguir lo deu
Que lo intent meu
Era mirar,
Y aprés tornar
Al mateix lloch
Y veure el joch
Que se esperaba
Perquè restava
Tot lo millor
Perlas y or
Sobre Teresa
De gran empresa
Viu per estrem
Perdre me tem
Si a cas presum
Contar lo llum
Belleza y gràcia
Y modo estrany
Sens rebre engany
Estava tot.
Creur no·u pot
Qui no·u ha vist
Deu Iesu Christ
A cert volgut
Que sa virtut
Y gran valor
Tal resplandor
Al món donàs,
Y que restàs
Esta memòria
A honra y glòria
De tan gran Santa
Que per ser tanta
Pasma y admira
Atrau y tira
Los pits y cors
Dels pecadors.
Jo molt contrit
Y divertit
Mirant estava
Com li parlava
Lo Sperit Sant
Y més avant
La montañeta
Gentil perfeta
Hont aparents
Tots los convents
Que avia fundats
Y reformats
Ab sos escrits
Bells y cumplits
Estaban junts
Richs contrapunts
De veus suaus
Ab gran dispaus
Y melodia
Absort sentía
Quant no se com
viu que totom
casi corrent
anava dient
ja són aquí.
Del temple ysquí
Y a pas tirat
Me fuy posat
En lloch vistós
Entre lo cos
Dels cavallers
Ab llumeners
De blanca cera
tots en filera
Richs y gentils
Ab menestrils,
Tabals, cornetas,
Clarins, trompetas,
Y de instruments
Molt diferents
Sayos, ropillas,
De mil telillas,
Espuelas, botas,
Plumas, garçotas,
Banas, recorts,
De totes sorts,
Dret y revés,
Sella y adrés,
Brida y pitral,
Ab gran cabal
Ab modo y tall
Que lo cavall
Y cavaller
Pogueren fer.
Partit lo sol
Lo caragol
Llances rompent,
Fonch excelent
Y de mirar
Lo voltejar,
Ayre y estil
Sens rompre el fil
Jamés ningú.
Dirà me algú
Si aquesta rua
Tenia cua
Tras ells si·us plau,
Venia una nau
Ab velas grans
De tafetans
Y gallardets,
Tota angelets
De aquesta tropa
Dalt en la popa
Ab gran certesa
Venia Teresa
Que se’ls mira
Mentres durà
La festa gran.
També diran
Lo llangardaix
Si baixà baix.
Dich y responc
Que després fonch
Lo del Castell
Gallart y bell,
Que ab raixs y llamps
Més que cent camps
Plens de canons
Llançava trons
Seguint la fera
una naveta
Questava en front
Y per lo pont
De aquella corda
La gran llamborda
Tot traspassa
De passa en passa
Vingué baixant
Molt foguejant
Y ab tal tronera
Que pensí que era
Lo ca de infern
Sensa govern
Tan espantís
Y temerós,
May acabava
Lo foch que dava
per boca y nas
fora compàs
y tota mida
per despedida
ad devoció
la professó
anan la nau
ab cants de pau
y quietut,
la multitud
de aquells senyors
bells corredors
anava a peu
feyan a Déu
sas devocions
talem, cordons
de carmesí
a effecte y fi
de més honrrar
y festejar
nostra Beata
a Déu molt grata
portaven tots
ab prechs y vots
ningú·s mogué
totom tingué
aquella nit
bon esperit
que la justícia
ab gran cubdícia
de castigar
lo mal obrar
sempre ronda.
Y així a peu pla
Dexant Teresa
Ab gran prestesa
En son convent
Picà la gent
Ab sos cuberts
Contents y certs
De que tindran
Y alcançaran
Per medi seu
Mercès de Déu
Moltes més coses
Maravelloses
Sens gens mentis
Podria dir
Lo meu voler
Que se ha de fer
Mentres que dur
Lo temps segur
De aquella octava
Jo·m’oblidava
Lo que ara veig
Que·s un torneig
Que ordena ja
Lo quant será
Tindré secret
Jamés s’és fet
Per ningun sant
Un joch semblant
En Barcelona,
Que·l món abona
Per sa nobleza
Virtud, belleza
Que·s sens ygual
Mon poch cabal
No bastaria
Ni may podria
Alçar lo punt
Al contrapunt
Tan estirat
D’esta ciutat.
Y així Lectors
Y oÿdors
De aquesta festa,
Altre poeta
Vos contarà
Lo que será
Que jo fas punt.
FINIS

[M. Mercè GRAS]

Un pensament sobre “Alguns (desconeguts) autors d’opuscles poètics de tema teresià (III): Relacions catalanes de les festes de beatificació (Miquel Baget)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.