L’any 1614 es publicà una tercera relació en vers sobre les festes teresianes celebrades a Barcelona: Relació verdadera de les solemnes festes fetes en Barcelona a la Beatificació de la Beata Mare Teresa de Jesús […] Composta ab rima de Iaume Roig per un Estudiant devot seu, 2 fulls, Barcelona: Llorens Deu, 1614. British Library (British Library 11450_e_24_(4)-001).
L’obra està redactada en català, i sortida, com els anteriors dos opuscles festius (de Francesc Ribes i Miquel Baget), de les premses de l’impressor Llorenç Déu, que va donar, per aquella època, una considerable cobertura editorial a l’esdeveniment, senyal inequívoc que detectà un ambient extraordinàriament receptiu a la publicació d’aquestes cròniques festives.
De fet, fins al present, els especialistes en premsa i relacions de festes d’aquest període consideraven que sobre la beatificació de Teresa de Jesús únicament s’havien publicat, o almenys conservat, la relació de Baget (1614) i el llibre compilació de Josep Dalmau (1615). La nostra recerca ens ha dut a incrementar fins a sis els opuscles publicats a Barcelona en aquestes dates, sense comptar el llibre de Dalmau.
En aquesta ocasió, l’obra és d’autor anònim, que es defineix a si mateix com estudiant; per tant, si hem de fer cas d’aquesta afirmació, podria situar-se el desconegut personatge com nascut en la darrera dècada del segle XVI. Tradicionalment s’ha sostingut que els autors anònims acostumaven a ser en realitat clergues, i tal vegada podria tractar-se d’un estudiant, però de teologia, que no volgués veure compromès el seu nom i la seva reputació amb un gènere popular i festiu, malgrat tractar-se de l’ocasió d’una beatificació.
La relació que ens ocupa està composta amb rima de Jaume Roig. En les relacions, un recurs molt utilitzat era fer-les “al to” o “ab rima” de Jaume Roig, segurament perquè pogués seguir-se la cantarella dels versos de quatre síl·labes amb alguna tonada popular: el ritme repetitiu constituïa un bon suport mnemotècnic i podia ajudar a la venda de l’imprès i a la seva difusió oral, segurament per romancers que recitarien el text per camins i places a canvi d’unes monedes. Ja fossin llegides directament o escoltades en públic, aquestes relacions difonien les notícies d’esdeveniments, com el de la beatificació de Teresa de Jesús, a públics de diferents estaments, nivells cultural i zones geogràfiques.
El text ressalta la difusió de la imatge de la nova beata, de la qual ja podien trobar-se arreu representacions escultòriques (“a bulto”) i pictòriques:
d’esta Beata
que ja·s retrata
a bulto y al viu
Beatificacions i canonitzacions significaven grans ocasions de nous encàrrecs per a pintors i escultors, que havien d’atendre la demanda per a nous altars i retaules a les esglésies, a més de satisfer la demanda privada. Els models d’aquestes obres eren els primers retrats i gravats de Teresa d’Àvila que començaren a circular en forma d’estampes, en base al retrat que va pintar fray Juan de la Miseria en 1575, i a les vides gràfiques que difonien la imatge i les principals escenes de la biografia teresiana, i en especial la Vita gravada a Anvers per Collaert i Galle (1613).
De tots els opuscles teresians publicats en 1614 que ens ocupen, el de Francesc Ribes i aquest són els únics que incorporen un gravat amb la figura d’una monja, que aquí apareix sostenint una espècie de custòdia amb un Crist crucificat, una de les visions teresianes, per bé que l’hàbit i el cordó de la religiosa representada semblen pertànyer més aviat a una clarissa que a una carmelita descalça.
L’autor, que es presenta com un devot de la religiosa, declara veure molt pròxim el moment de la canonització, que arribarà només vuit anys després, el 1622.
que prest serà,
no tardarà,
canonitzada
y auctoritzada
per tot lo món,
com sant Ramon.
No feia pas tant de temps que Barcelona havia solemnitzat la canonització de sant Ramon de Penyafort, l’any 1601, religiós molt vinculat a la ciutat i pertanyent a l’influent orde de predicadors. Aquell any, a més de les festes religioses i cíviques, se celebraren dos certàmens poètics, tot plegat recollit en un llibre pel prior del convent de Santa Caterina, el dominic Jaume Rebullosa: Relacion de las grandes fiestas qve en esta ciudad de Barcelona se han echo a la canonización de su hijo San Ramón de Peñafort, de la Orden de Predicadores. Con un sumario de su vida, muerte, y canonización, Barcelona: Jaime Cendrat, 1601.
Totes les relacions coincideixen a assenyalar que les festes de 1614 significaren un canvi de registre respecte d’esdeveniments anteriors, i que les tramoies i muntatges foren espectaculars i mai vistes abans, gràcies a la tasca de brillants arquitectes i enginyers, anomenats “tracistes” i “maquinaires” en la terminologia d’aquell moment:
coses may vistes
tots los tracistes
y machinayres
fan per los ayres
mil maravelles
Una peculiaritat d’aquesta narració festiva és que s’atura a descriure l’escenografia creada per les religioses carmelites descalces, mostra d’unes arts decoratives conventuals femenines, efímeres o no, que bonament encara estan per estudiar.
y a las Descalças
hont si te atanças
a bé que pobres
monjes, gran obres
de nou han fetes,
traçades tretes
y ab tal traça
que sent de estraça
ai ja no·s toca
par, sien roca
unes montanyes
en ses entranyes
ab hermitans
en hàbits blanchs
per les hermites,
coves petites
y oratoris
ab sos cimboris
y surtidós
molt curiós
per tot estava
L’important paper de la música es posa de relleu en diverses ocasions, en els seguicis de ministrils i d’instruments (trompes, trompetes i tabals), però destacadament en esmentar l’activitat de les principals capelles de música de la ciutat: la capella del palau de la comtessa de Palamós, i la capella de música de la seu de Barcelona.
música y cant
ab veu suau
dels del Palau
y de la Seu
La participació ciutadana no s’exhauria en la contemplació estètica de l’aparell visual i sonor de la festa, sinó que participava de la lectura de tota una munió de papers penjats a les parets properes a la Rambla (potser aprofitant la muralla), que contenien tota mena de composicions d’aquells que volien afegir-se a la festa, i glossaven poèticament la vida i fets sants de la nova beata:
la gent anant,
venint, entraven
tots se admiraven
de festes tals,
claustres, portals,
tots circuyts
de giroglifs
y labyrintos,
perlas, jacinthos,
Cifras, miracles,
molt admirables
y entricars
tots apegats
per les parets
El relat es clou amb el torneig cavalleresc en honor de la nova beata, tal i com en l’anterior relació, obra de Miquel Baget, s’havia promès que continuaria un altre poeta:
diumenge lo tart
segons jo veig
famós torneig
los cavallés
ab gran adrés
de armas, y guerra,
tot va per terra
molt triumphant
qui més galant
d’ells puga exir
per engrandir
les alegries
del pare Elies
y gran Profeta
Finalment es reitera l’excepcionalitat de l’homenatge ciutadà i religiós dispensat a la figura de Teresa de Jesús per part dels seus devots:
may se era feta
cosa semblant
per altre sant
conforme es fa ara
per esta mare
beatificada
tant festejada
de sos devots
la qual a tots
de etern deport
don segur port.
Bibliografia
BONASTRE, Francesc, “La música a Catalunya al segle XVII”, dins Història de la cultura catalana, vol. 2: Renaixement i Barroc, XVI-XVII, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 257-274.
ESCOBEDO, Joana, Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1988.
ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000.
ETTINGHAUSEN, Henry , “Barcelona, centre mediàtic del segle XVII, i les seves relacions de festes”, dins Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010, p. 199-275.
EXPÓSITO AMAGAT, Ricard, Informació i persuasió: en els orígens de la premsa catalana (c. 1500-1720) [tesi doctoral], Universitat de Girona, 2014, p. 159, 333.
GRAS CASANOVAS, Mercè, “La recepción de Teresa de Jesús en la Corona de Aragón”, dins CALLADO ESTELA, Emilio (coord.), Viviendo sin vivir en mí. Estudios en torno a Teresa de Jesús en el V Centenario de su nacimiento, Madrid: Sílex, 2016, p. 215-258.
PAVIA I SIMÓ, Josep, La música a la catedral de Barcelona durant el segle XVII, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1986.
Text
Relació verdadera de les solemnes festes fetes en Barcelona a la Beatificació de la Beata Mare Teresa de IESÚS, Monja Carmelita Descalça, als 4 de Octubre del Any 1614. Composta ab rima de Jaume Roig per un estudiant devot seu
| Ara de nou be·s dirà prou entre la gent en lo Any corrents sis-cents y mil en mes de Abril als quatre y deu may oyreu cosa més rara. Nostre Sant Para, que·s Paulo Quint, a vuy regint lo món, vehent molt clarament la gran virtut en què ha viscut sempre Teresa, tanta proesa y tants miracles innumerables, que vuy fa y féu, mogut de Déu y de altra part molt suplicat del Rey de España o que hazaña ducs, y altres Reys segons les lleys com se sol fer fetes primer degudes proves de vida y obres// sues, manà ell, y ordenà que ja des de are tant santa Mare de Carmelites ab sagrats rites fos venerada molt celebrada en los officis, sants sacrificis Altàs, retaules, no són paraules per sos fills tots y altres devots d’esta Beata que ja·s retrata a bulto y al viu y més se diu que prest serà, no tardarà, canonitzada y auctoritzada per tot lo món, com sant Ramon. Y axí perçò sabent açò la gran Ciutat, noble Poblat, de Barcelona, cap y corona de les demés féu en excés grans alegries ja ans dins vuyt dies. Dijous al tart ab estandart, trompes, tabals a festes tals la gent convida fent una crida públicament, y en continent fan catafals baxos y alts coses may vistes tots los tracistes y machinayres fan per los ayres mil maravelles planten graelles, foschs carrerons de la Ciutat ab què il·lustrat vaje lo poble com altres voltes per Carnestoltes a una tal festa ja ningú resta per los carrers. los cavallers, dames y nobles dels altres pobles la de més gent casi corrent Dissapte al tart d’Octubre al quart, com referesch, de Sant Francesch dia, acudien hont no cabien allí en la Rambla encara que ampla per asistir al Monestir de Sant Joseph que·s parra y cep del Mont del Carme hont espantar-me vaig jo, en la nit, que millor dit de lluminàries grans alimàries llanternes belles, verdes, vermelles, totes pintades, acompassades ab graselets per los marlets de la muralla, munta y devalla allí la gent van encenent torns, poms, castells en lo ayre bells al mitx, dalt, baix ab cert encaix gran artifici tot lo edifici y temple sant molt triumphant y resplendent capella ardent dias parexia tan resplandia que pensí hy fos sant Helm ab sos llums trasparents del que les gents tots se admiraven, de tal tiraven mascles, mosquets, deu mil cuets, set, vuyt, deu, dos, tots voladós ja desparats los baluarts y artilleria tot retronia lo emisferi. Fou gran misteri que las esteles llum de candeles ser parexien no resplandien vehent ja lo sol de tant crisol y foch encès ab tal excés al campanar ahont sonar may no cessaven ans redoblaven com uns canaris extraordinaris los menestrils dichós lo qui·ls podia oyr podran ho dir quant ne gustaven los que allí estaven tots assentats. Los diputats y consellers molts cavallés |
y la Audiència ab sa Excelència allí tot junt. Y axí en lo punt ysqué un tropell, famós y bell de cavallés ab trompetés tots al devant atxes portant tots sos criats en blanc armats ab sos cavalls fent fer grans calls y gran carrera a la gent que era// baix, allí en terra a tall de guerra corrent, justant, llances trencant may tan bravesa Que ab nau Teresa y vela alçada tota embarcada per terra ve fins que estigué cerca del port y segur fort del Monestir, tirant un tir, allí un Castell, crech que tot ell prest se abrasà açò passà. Y axí entretant la gent mirant de dalt a baix ve un llangardaix ferós, tot vert ab un giny cert per la maroma llançant gran broma de fum y foch a poch a poch fins que arribant allí al devant prop de la nau no·us espantau? en començar prest de llançar de foch grans flames per boca y cames com un vulcà ple de quitrà. Fet tot açò ab professó los frares tots sos fills devots varen exir a recebir llur santa mare Teresa que are beatificada en nau posada de Roma ve, la qual rebé ab gran honor allí el Prior ab los demés. Des de hont aprés ab música y cant al temple sant fonch aportada acompanyada de gent molt noble ahont lo poble avuy la acata com a Beata allí en lo altar que cert apar una Índia de or alrededor entapiçat tot de brocat per les parets domasos verts, grochs y vermells, mols quadros bells de fina estampa la festa apar-me ço veig al Carme y a las Descalças hont si te atanças a bé que pobres monjes, gran obres de nou han fetes, traçades tretes y ab tal traça que sent de estraça ai ja no·s toca par, sien roca unes montanyes en ses entranyes ab hermitans en hàbits blanchs per les hermites, coves petites y oratoris ab sos cimboris y surtidós molt curiós per tot estava tota la octava fent alimàries grans lluminàries de atxes, brandons, molts salomons de ciris plens de olor y encens tot molt fragant, música y cant ab veu suau dels del Palau y de la Seu. Cada qual féu ab idalguia, festa en son dia ja designat y ordenat en esta octava. hont no faltava sermó famós de un religiós molt docte y sant, la gent anant, venint, entraven tots se admiraven de festes tals, claustres, portals, tots circuyts de giroglifs y labyrintos, perlas, jacinthos, cifras, miracles, molt admirables y entricars tots apegats per les parets. No satisfets fan de altra part diumenge lo tart segons jo veig famós torneig los cavallés ab gran adrés de armas, y guerra, tot va per terra molt triumphant qui més galant d’ells puga exir per engrandir les alegries del pare Elies y gran Profeta may se era feta cosa semblant per altre sant conforme es fa ara per esta mare Beatificada tant festejada de sos devots la qual a tots de etern deport don segur port. FI DE LA OBRA |
[M. Mercè GRAS]
Castell Interior 