Relació verdadera de la vida, mort y Beatificació de la Beata Mare Theresa de Jesús, fundadora de la nova reformació de Frares y Monjas Carmelitas Descalços de la primitiva Regla, Composta ab rima de Jaume Roig per un devot seu, En Barcelona: en la Estampa de Gabriel Graells y Esteue Liberos, 1614.
Aquesta relació, escrita en vers, amb rima de Jaume Roig, és signada per un anònim devot, sense que puguem precisar la seva condició, laica o religiosa, ni tampoc la seva edat, llevat que és de gènere masculí. És l’únic full volander que es conserva sobre la beatificació de 1614 a l’Arxiu Municipal de Barcelona (Biblioteca de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, B-1614 8º Op. 4).
De tots aquests fulls volanders que presentem, sembla el que té una faisó més oficialista, per tant com duu gravat l’escut del Carmel descalç, i l’imprès declara explícitament tenir llicència de l’ordinari, és a dir, del bisbe. Potser fins i tot podia haver estat obra d’un frare josepet o patrocinat o encarregat per les mateixes autoritats de l’orde: el prior del convent de Sant Josep de Barcelona, en el trienni 1613-1616, era Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (c. 1571-1656), que signà l’aprovació d’un altre opuscle poètic l’any 1615, i de qui coneixem la seva traça poètica per l’obra Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del V.P.F. Juan de la Cruz, que va publicar-se a Girona l’any 1650. No seria forassenyat atribuir-li algun tipus de participació en la publicació d’aquests versos divulgadors de la vida de la fundadora carmelitana.
L’imprès va ser publicat per Gabriel Graells i Esteve Liberós, els dos impressors que publicaren el darrer sermó de Joan de Jesús Roca, el primer carmelita descalç català, que va morir poc després d’haver predicat l’homilia de les festes de la beatificació de Teresa de Jesús que se celebraren a Tarragona. L’impressor Gabriel Graells, natural de Cardona, amb oficina al carrer Torners des d’almenys 1596, va estar associat fins 1610 amb l’impressor francès Gerard Dòtil. De les seves premses van sortir 36 obres entre 1596 i 1600, moltes d’elles romances. Després de la mort del seu soci, Graells continuà actiu fins al 1619, en un taller a Sant Domènec del Call, on treballà, entre 1614-1615, al costat d’Esteve Liberós, especialment en la publicació de llibre religiós i fullets de notícies. L’any 1620, Liberós reeditaria les obres de Teresa de Jesús, que va publicar Rafael Nogués l’any 1606, en una edició de la qual semblen haver-se conservat certament pocs exemplars, de fet únicament ens consta el llibre conservat a la Universitat de Tréveris (Alemanya).
A diferència dels altres opuscles, l’autor es dedica únicament a resseguir les fites biogràfiques de la santa, en una tasca hagiogràfica i gairebé catequètica, sense entrar per a res en el tema festiu, de la mateixa manera que ho feien els goigs dels sants. En el text, que és una biografia de Teresa de Jesús en vers, l’autor inclou, fins a tres vegades, l’expressió “he llegit”, com si anés posant en rima un text prèviament llegit. Segons Henry Ettinghausen, les relacions en vers acostumaven a estar basades en altres textos en prosa. Quina és la font que segueix l’anònim devot, punt per punt, de la biografia de Teresa de Jesús? Les primeres biografies de la fundadora carmelitana són les de Juan de Ribera, La vida de la madre Teresa de Jesús (Salamanca: Pedro Lasso, 1590), i la del carmelita descalç Tomás de Jesús, Dávila Herrera (1563-1627), i de Diego de Yepes, Vida, virtudes y milagros de bienaventurada virgen Teresa de Jesús (Saragossa: Angelo Tavanno, 1606). Aquestes biografies no foren les úniques escrites en el segle XVI, però sí les que es van publicar, ja que les de fray Luis de León i Julián de Ávila no veurien la llum fins al segle XIX.
Naturalment, l’anònim devot podia haver llegit directament el relat autobiogràfic de Teresa d’Àvila en el seu Libro de la vida, que, juntament amb altres obres seves, va publicar-se a Barcelona en l’edició de 1588-1589, de Jaume Cendrat i Gabriel Lloberas, o la de 1606, de Rafael Nogués i els germans Anglada.
Bibliografia
BELTRAN, Gabriel, “Las obras de santa Teresa de Jesús publicadas en Barcelona (1588-1961)”, Monte Carmelo, 72 (1964), p. 223-268.
ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000, p. 79-82, 155-157.
FITA, Fidel, “Cuatro biógrafos de Sta. Teresa en el siglo XVI. El P. Francisco de Ribera, Fr. Diego de Yepes, Fr. Luis de León y Julián de Ávila”, Boletín de la Real Academia de la Historia, LXVII (1915), p. 550-561.
GRAS CASANOVAS, Mercè, “La recepción de Teresa de Jesús en la Corona de Aragón”, dins CALLADO ESTELA, Emilio (coord.), Viviendo sin vivir en mí. Estudios en torno a Teresa de Jesús en el V Centenario de su nacimiento, Madrid: Sílex, 2016, p. 215-258.
LLANAS, Manuel, L’edició a Catalunya: segles XV a XVII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2001, p. 271, 272, 298.
Text
Relació verdadera de la vida, mort y Beatificació de la Beata Mare Theresa de Jesús, fundadora de la nova reformació de Frares y Monjas Carmelitas Descalços de la primitiva Regla, Composta ab rima de Jaume Roig per un devot seu.
| Pus en lo món per Sant Ramon y molt abans per altres sants canonitzar y auctoritzar se féu gran festa, ara sols resta mare Theresa que ab gran prestesa la vostra es fassa. Donau-me trassa almenys per dir y referir vostra grandesa virtut, noblesa, vida, y llinatge que yo·l llenguatge no sé ab què diga ni com scriga que nos·s pot fer vostre gran ser sent titulada filla ben nada de pares nobles dels antichs pobles noble Ciutat lloch nomenat allí en Castella Ávila, bella digna vereda de Alonç Cepeda Beatriz Ahumada que han procreada una cepa tal fruyt virginal y de tals parts en mes de Mars als vint-y-vuyt si no·m descuyt dels anys corrents mil y sinch-cents y quinse·m par a bon comptar nasqué Theresa ab gran puresa y hermosura que encara dura com la del Sol y de crisol or acendrat ab què medrat resta lo Món y los que són en ell vehent molt clarament que és exemplar retrato clar hont veure’s pot molt bé del tot la virtut gran ya ho entendran que ella tingué des que nasqué féu santa vida sent comedida casta y honesta ja·s manifesta ara en les obres amiga de pobres y graciosa no may ociosa ni regalona essent minyona ans bé ocupada molt effectada de soledat que sent de edat sols de set anys fugint enganys se’n volgué anar sens demanar licència al para que·u destorbara// ella al desert y axí concert ab son germà de posar mà en la partida fou impedida però vehent que son intent fer no pogué se entretingué per Sant deport de casa en lo hort sent xica en fer y assò és ver gentils hermites celdes petites y oratoris y monestís hont recullís son esperit ple com esponja volent ser monja y molt retreta féu vida estreta fins que després entrar pogués y assistir al monestir perçò primer segons voler que fou de Déu lo pare seu sens més pensar la va posar encontinent en un convent de Monjas que com llegit he allí hi havia del qual un dia al cap de un any si no·m engany y mix que hi fou forçat li fou exir sens falta per ser malalta. però després com ella es vés// ya en salut tot resolut ans dels vint anys tement los danys del món entrà no reparà sens resistir al monestir com he llegit de Àvila dit Encarnació religió del Mont del Carme a hont apar me entrà en lo any si no·m engany comptant les gents mil y sinch-cents y trenta-y-tres a dos del mes noembre dit y havent cumplit lo Noviciat tant desitjat aquí visqué fet que agué fet professió tinc relació vint-y-set anys sufrint afanys y malalties tant que en pochs dies restà tulida adolorida y extramuntiada molt congoxada que no·s movia ans parexia ser del tot morta tant que la porta del vas uberta fou, y la offerta ya aparellada perquè enterrada fos, allí estaven, que la aguardaven han de advertir al monestir les monges tant que ab si pensant // la aportarien ya li offerien misses y pregàries fent funeràries y axí estigué que no·s mogué poc, molt, ni may en tot lo espay de quatre dias per malalties va desistir del monestir. Hont poc aprés quant ya estigués millor tornà sempre donà qui bé ho contemple molt bon exemple a les demés fent més que·n gran penitència molta abstinència Y oració era, O? Theresa bostre exercici aspre cilici dejuni, açot restant del tot mortificada sempre ocupada no may ociosa ans fervorosa fou servint Déu com a espòs seu y molt amat ab què domat fou lo enemic del qual com dic sent molt tentada. Fou consolada del Esperit Sant en tot y tant que un dia el veu y no·y dubteu molt resplendent aparexent una paloma de blanca ploma // molt adornada y altra vegada essent priora gran protectora de un convent molt opulent de Ávila, veu a Christo en Creu tot enclavat ab què elevat son espirit de amor ferit se va postrar per a adorar lo, en terra estant ella plorant y altrament cada moment li aparexia ab què crexia dins de son cor en més amor tota cremant un dia estant per combregar arrebatar se comença tant alt se alça que no pogué per què estigué més alt lo cap seu, com be·s sap que la porteta dintre retreta ab traça bona per hont se’ls dóna devotament lo sagrament sant del altar no·s pot comptar quantes vegades ab mans plegades y quant sovint sermont oÿnt llegint, ornat, cosint, filant se arrebatà. tant que munta no·us admirau? com un Sant Pau///// al tercer cel ahont sens vel y cara a cara veu Déu lo Para y fill triumphant lo Esperit Sant allí tot junt en tant alt punt que excedex lo rapto aquex molt als demés. Y poc aprés estant retreta ab la mà dreta Déu la prengué y li digué mira aquest clau des de ara·m plau sies ma esposa |
admirable cosa. Que un dia estant Déu contemplant un Àngel veu al costat seu bell y gentil y tant subtil que ab la sageta y una flameta bax, de viu foc tocant-la un poc ella ab destresa al cor, encesa restà en amor dient jo·m mor si no·m mor prest per ço que aquest foc viu me abrasa de tal espasa cerca ferida yo acab la vida corrent al riu de aquell qui viu en les altures. Les creatures se admiraran com oyran lo que ella féu tement a Déu y essent devota volent ser tota// perfeta y pura visqué en clausura lo temps restant sempre imitant a la Cartuxa hont may se afluxa un punt la aspereza vint anys Theresa y per gran zel de què en lo cel molts justs anassen y no baxassen tants al infern al foc etern se descalçà y axí alcançà tant ella ab Déu que en lo temps féu Y reformà tots de sa mà a mi apar me del Mont del Carme molts Monestís hont se servís a Déu molt més donà’ls després trassa y consells ab què tots ells a Déu servissen y proseguissen lo començat en temps passat perfetament. També altrament en los deserts entre arbres verts y penyas grans com a hermitans molt recullits fora’ls delits trists de aquest món avuy molts són uns exemplars molt singulars de penitència fent abstinència conforme aquells hermitans vells y pares sancts de Egypte tants// y Palestina cosa divina mare Theresa tal fortalesa de Monestirs que contra.ls tirs dels adversaris y grans desvaris del món estan que no cauran ferms ab hermites que són garites y baluarts ab què covarts han de restar. de pas contar convé lo que mentre visqué en Ávila féu monestirs deu y nou fundà y axí.s mudà sent descalçada lo nom de Ahumada en de Jesús fugint lo abús y títol va. Lo hàbit donà a monjes quatre als vint-y-quatre de mil sinc-cents axí corrents setanta-y-dos temps fructuós del mes de Agost. Després tant tost que agué viscut sempre en virtut aquesta sancta set y sexanta anys, mig, y set dies, per cert cosa que spanta set y quaranta en religió y reformació nova, vingué com se pogué molt fatigada ya desganada // a Convent de Alva ahont gran salva totes li feren y la reberen ab gran contento y en un momento se emmalaltí un dematí de modo que ella estigué un dia y nit en sperit tota elevada y revelada li fou per sort de sa breu mort la hora certa y axí despertà vehent tal designe cantà com sizne blanc, dolçament lo sagrament sant ya rebut ab tal virtut molt confortada extremaunctiada juntament fou cerca les nou hores de la nit. y estant al llit un poc abans que al alcans li donàs la mort pas stret, fort havent-li dat y en mans posat perquè ella ho dix un Crucifix se arrebatà que peu ni mà gens no mogué axí estigué tota elevada acompanyada en aquell puny del Convent junt al circuit de aquell seu llit de Àngels tants de martyrs sants //// deu mil, o més ahont cert és que no faltava Christo que estava al cap, o als peus dols cant, y veus de Cherubins y Serafins no faltaria ni allí Maria que sa advocada y mare amada en vida fou. Y axí a les nou hores de la nit son sperit donà a Déu restà el cos seu gentil afable molt venerable y resplandent no mal olent ni afeat fou enterrat ab molt gran fausto fent-li holocausto y funeràries grans lluminàries ae aches, ciris blancs com uns lliris// solemnement en lo Convent de Alva dit com he llegit hont vuy està en tafetà seda y or tant gran tresor molt curiós més olorós que no almesc gentil y fresc y tot sencer com quant va ser finit y mort. Vingué per sort allí estant hu que ya tant de temps avia que no sentia gens ab lo nas anant al vas prest ya sentí lo olor de allí que sempre exia. morí lo dia de Francesch Sant dijous comptant quatre del mes de Octubre que·s// estant en lo any pens no·m engany mil y sinc-cents llavors corrents vuytanta-y-dos. Està·l seu cos segons és ver com dic sencer y incorruptible par increÿble y molt fragant de si manant de oli un liquor que tot olor prestament cura y encara dura fa y féu miracles innumerables entre la gent com clarament avuy se veu. A un nebot seu sent del tot mort de un mal colp fort resuscità provat està y autenticat en la Ciutat de Roma prou ara de nou.// Per ço atès açò y molt més Sa Sanctedat mogut y instat del Rey Phelip y altres com dic nobles persones ab causes bones ha ordenat determinat que ya des de ara Theresa mare de Carmelites ab sagrats rites beatificada fos venerada per los fills seus com a hereus de tal thesor fent-li honor pus que regnant ab Déu y honrrant a sos devots prega per tots al seu Espòs que al repòs seu tots anem! Laus Deo. Amén. |
Ab llicència del Ordinari. En Barcelona en la Estampa de Gabriel Graell y Esteve Liberós. Any MDCXIIII.
[M. Mercè GRAS]
Castell Interior 