L’interès suscitat per la figura de Teresa de Jesús motivà l’aparició de distintes relacions en vers relatives a la vida de la santa i a les celebracions dedicades a la seva beatificació, que foren publicades al mateix temps que s’estaven celebrant les festes o molt poc després. Avui presentem un full volander, publicat a Barcelona l’any 1615, centrat en la descripció d’un fet prodigiós obrat a la ciutat de Burgos, poc després de la seva beatificació, el setembre de 1614:
Milagro insigne y famoso que obró Dios por intercesión de la bienaventurada Virgen Santa Teresa, reformadora de la Orden de nuestra señora del Carmen: dando vida a un niño muerto, en la ciudad de Burgos, a ocho de setiembre deste año de 1614, en el tiempo que se celebrava su alegre beatificación. Compuesto por el licenciado Andrés de Angulo. Con licencia del Ordinario, En Barcelona: por Sebastián Matevad, 1615. En tres romances castellans.
Per la seva considerable extensió no n’oferim la transcripció íntegra, sinó que, amb permís de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, donem les imatges del text (B-1615 8º op. 1 ANGULO). (Cliqueu sobre les imatges.)
La recerca sobre l’autor ens ha permès traçar una petita primera biografia, i fins i tot localitzar un retrat seu.
Andrés Angulo (Còrdova, 1545 – post 1615), llicenciat en dret, va ser jurat de Còrdova (1570) i escrivà o secretari del Cabildo cordovès (1571). Fou enviat a la Cort en un parell d’ocasions en representació de la ciutat. En 1588 publicà uns comentaris legals, relatius a les disposicions sobre millores. Corregidor de Caravaca des de 1588, l’any 1592 es publicà una segona edició del seu tractat legal, en aquesta ocasió amb un gravat amb la seva efígie. Fou designat corregidor interí de Còrdova el 1598. L’any 1615 publicà una dècima en els preliminars d’una obra d’Alonso Barros, mostra de la seva activitat poètica, que posteriorment desenvoluparà més extensament en els romances en què relatà el miracle atribuït a Teresa de Jesús. Podem cercar els seus vincles amb el Carmel descalç si més no a Caravaca, on va fer de corregidor i hi havia el convent de San José, de monges, des de 1576, i el de Virgen del Carmen, de frares, des de 1587. La connexió entre aquest personatge i el món editorial barceloní resta, però, sense esclarir.
Segons H. Ettinghausen, les relacions versificades acostumen a partir d’una obra en prosa. Aquest autor, a més, constata una disminució dels fullets o de les notícies en vers des de començaments del segle XVII, fet que atribueix a un canvi important en el concepte de premsa: d’un model de tipus oral, en què la lectura de textos en vers és un ritual comunitari, i per tant popular, s’evoluciona cap a un model de premsa més modern, destinat a ser llegit de forma individua.
L’explicació del miracle teresià en romances s’inspira en una relació en prosa, publicada a Burgos el 17 d’octubre de 1614, per manament de l’aleshores bisbe d’aquesta diòcesi, Fernando de Acebedo:
Relación de un milagro que Nuestro Señor ha obrado por intercessión de la gloriosa virgen Santa Teresa de Jesús, reformadora de la Orden de Nuestra Señora del Carmen, en esta Ciudad de Burgos, a ocho de setiembre deste año de mil y seyscientos y catorce. Aprobado y calificado por el illustríssimo y reverendíssimo señor don Fernando de Azebedo, arçobispo de la dicha Ciudad. 4 fulls fol.
L’imprès es conserva inserit en el ms. 1956-9 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i duu gravat l’escut de l’orde del Carmel descalç.
Els devots teresians maldaven per obtenir la definitiva canonització, a la qual sembla que acabaren de contribuir-hi dos miracles que es produïren molt poc després de la beatificació. Un d’ells és el que relata Andrés Angulo: el cas d’un nadó que emmalaltí fins arribar gairebé a la mort el mateix dia de rebre el baptisme. El nen es deia Agustín José de Alba, fill de Nicolás de Alba i Mariana González, de Burgos; els seus noms no s’esmenten als romances, però, en canvi, els recull una biografia de Teresa de Jesús de 1890.
En el text d’Andrés Angulo s’explica com el nounat va tornar a la vida després que la seva mare invoqués a la nova beata que se celebrava aquelles jornades:
Passando el cuerpo difunto
De la cuna a sus rodillas
Desnudo en carnes usó
Desta traça peregrina.
Un retrato de la Santa
Que en su aposento tenía
Adorándole le puso
Al infante muerto encima
El fet que una dona senzilla disposés d’una estampa de Teresa de Jesús és una mostra evident de la seva popularitat i del fet que ja s’havia realitzat una gran campanya de difusió de la imatge de Teresa des del primer retrat que en va fer Juan de la Miseria, del qual la mateixa santa es queixava amb aquestes paraules: “Dios te perdone, Fray Juan, que ya me pintaste fea y legañosa”.
La proclamació del segon miracle de Teresa de Jesús es va fer solemnement a la catedral de Burgos, en plena continuació de l’onada devocional de les festes de la beatificació:
Subió el gran Puertocarrerro
Al sitial, que ya esperava
Y al púlpito de la Iglesia
Leyó la sentencia y luego
Con devoción señalada
Tornó a entonar la Capilla
Levanta la voz y canta.
Letras cantaron divinas
Y para excelencia, basta
dezir, que las puso el tono
don Bernardo de Peralta
Resulta realment un fet insòlit que el text faci una menció expressa de l’autoria de la música, i posa de relleu la importància que adquiria l’acompanyament musical en les celebracions litúrgiques i en aquestes festes en concret.
Qui era aquest músic mencionat? Bernardo de Peralta Escudero va néixer a Falces (Navarra) en el darrer terç del segle XVI. Desenvolupà la seva activitat en diversos centres religiosos. Va ser mestre de capella d’Alfaro (c. 1605). L’any 1607 sol·licità, sense èxit, el càrrec de mestre de capella de Burgo de Osma. Després d’un breu període com a mestre de capella de Santo Domingo de la Calzada, l’any 1609 va obtenir aquest càrrec a la catedral de Burgos, ofici que va exercir fins a la seva mort, l’any 1617. Va ser un músic molt valorat en el seu temps. La seva producció va tenir difusió a Portugal, que en aquell temps formava part de la monarquia hispànica, i a Nova Espanya. No sabem, però, si va fer o s’ha conservat alguna nova composició específica per a aquesta festa teresiana.
La publicació, en prosa, del miracle teresià esdevingut a Burgos, i de la relació en vers publicada a Barcelona l’any 1615, aparegudes relativament poc després dels fets, no deixa de resultar remarcable: palesa l’interès per tot allò relacionat amb la nova santa a la Barcelona del moment, i la relació o influència dels carmelites descalços catalans en la impremta barcelonina, que també devia veure en l’imprès escrit en castellà una oportunitat de guanyar lectors, tant al Principat com a la resta de la corona hispànica.
Bibliografia
ANGULO, Andrés, Commentaria Ad Leges Regias Melioratonum,Titul. 6 Libr. 5, Madrid: Luis Sánchez, 1592. [1a ed., Alfonso Gómez, 1585]
APARICIO AHEDO, Óscar Ignacio, Santa Teresa de Jesús compatrona de España, Burgos: Monte Carmelo, 2013.
BARROS, Alonso, Proverbios Morales […] concordados por el Mº Bartolomé Ximenes Patón, Baeza: Pedro de la Cuesta, 1615.
ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000, p. 14 i 24.
LÓPEZ-CALO, José, La música en la catedral de Burgos, IV: Documentario musical. Actas capitulares (II) (1601-1628), Burgos: Caja de Ahorros del Círculo Católico, 1996.
MARÍN LÓPEZ, Javier, “Música y músicos navarros en el Nuevo Mundo: algunos ejemplos mexicanos (ss. XVII-XIX)”, Príncipe de Viana, 238 (Pamplona, 2006), p. 425-457.
MORAL, Bonifacio, Vida de Santa Teresa de Jesús: para uso del pueblo, Valladolid: Foto-Tipo-Litografía, Encuadernación y Fábrica de Libros rayados de Leonardo Miñón, 1890, p. 459-461.
RAMÍREZ DE ARELLANO, Rafael, Ensayo de un catálogo de escritores de la provincia y diócesis de Córdoba, con descripción de sus obras, I, Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1921-1923, p. 33-37.
SIMÓN PALMER, José, Bibliografía de la literatura hispánica, 5, Madrid: CSIC, 1973, p. 434.
[M. Mercè GRAS]
Castell Interior 